Resultats de la cerca

Es naturalitzà suís 1900, i posteriorment, nord-americà 1940 Educat a Munic i a Suïssa, es doctorà el 1905 a Zuric Feu també estudis de música era un bon intèrpret de violí No trobà lloc en l’ensenyament fins el 1909 a la Universitat de Zuric en 1902-09 fou empleat d’una oficina de patents de Berna el 1911 passà a la de Praga, el 1912 a l’escola politècnica de Zuric, i el 1913 a la Universitat de Berlín dirigí l’institut de física Kaiser Wilhelm i fou membre de l’acadèmia prussiana de ciències Els primers treballs publicats per Einstein daten del 1905 com Zur Elektrodynamik…

Cosí d’ Albert Einstein El 1903 es doctorà en musicologia Fundà la Zeitschrift für Musikwissentschaft ‘Revista de musicologia’ el 1918, que dirigí fins el 1933 Aquest any, arran de l’ascens del nazisme, anà a viure a Mezzomonte, prop de Florència, i posteriorment emigrà a Londres, fins que el 1939 s’installà als Estats Units Com a editor, aportà una revisió al Musik Lexikon d’Hugo Riemann en la novena i onzena edicions, 1910-29 i una traducció ampliada del Dictionary Eaglefield-Hull 1926 És autor de biografies i estudis excellents Gluck 1936,  Greatness in Music 1941,  Mozart…

Acabà els seus estudis el 1915, i començà a treballar en el collegi universitari de Calcuta, el primer de l’Índia que féu estudis científics superiors El 1921 deixà Calcuta i s’establí a la Universitat de Dacca i poc després 1924 envià un treball sobre la teoria quàntica a AEinstein, el qual el féu traduir i publicar i n'assenyalà la importància Mantingué contactes amb De Broglie a França i amb Einstein, Max Born i Heisenberg a Alemanya L’aportació més notable de Bose és la seva estadística matemàtica 1925, derivada de les teories de Planck i aplicable a partícules elementals que…

Graduat el 1953 i doctorat el 1958 per la Universitat de Glasgow, on continuà com a professor i investigador En un experiment realitzat el 1961 descartà la influència de la rotació de la Via Làctia en les propietats del nucli atòmic Anomenat experiment de Hughes-Drever, confirmà el principi d’equivalència de la teoria de la relativitat general d’Einstein, segons el qual totes les masses d’un camp gravitacional experimenten la mateixa acceleració El 1970 inicià les investigacions sobre les ones gravitacionals Cridat per l’Institut Tecnològic de Califòrnia Caltech el 1979, fins el…

Doctorat per la Universitat de París 1983, és conegut per haver estat el primer en collaboració amb P Grangier, G Roger i J Dalibard a comprovar experimentalment les desigualtats de Bell i així resoldre la paradoxa establerta per Einstein, Podolskij i Rosen sobre la completesa de la mecànica quàntica experiment d’Aspect Posteriorment ha treballat en el refredament d’àtoms, i el seu grup fou el primer a aconseguir la condensació de Bose-Einstein d’heli metaestable És director d’investigació del Centre National de la Recherche Scientifique CNRS Ha rebut els premis…

Graduat 1975 i doctorat 1978 per la Universitat de Bonn amb una tesi sobre radioastronomia, en 1978-80 dugué a terme estudis postdoctorals al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics de Cambridge, Massachusetts Estats Units Els anys 1980-82 feu recerca sobre espectroscòpia remota d’infrarojos a la Universitat de Califòrnia Berkeley, on exercí la docència fins el 1986, quan fou nomenat director de l’Institut Max Planck de Física Extraterrestre MPE de Garching Baviera, Alemanya El 1998 fou nomenat professor honorari de la Universitat Ludwig-Maximilian de Munic, i des d’aquest any fins al…

Estudià especialment la relativitat general d’Einstein i les seves aplicacions en cosmologia, la recessió de les galàxies i la seva interpretació dintre la teoria de l’univers en expansió, avançant-se així a la hipòtesi coneguda com a model del big-bang Entre les seves obres es destaquen Discussion sur l’évolution de l’Univers 1933 i Hypothèse de l’atome primitif 1946

Estudià a la Universitat Estatal de Moscou i dugué a terme la seva tasca d’investigació a l’Institut Lebedev Especialitzat en física teòrica i astrofísica, contribuí al desenvolupament de la primera bomba d’hidrogen soviètica Les seves investigacions tractaren temes com la superconductivitat i la superfluïdesa o la teoria de la condensació de Bose-Einstein Rebé el premi Nobel de física el 2003, juntament amb AAAbrikosov i JLeggett

Estudià a la Universitat de Heildeberg i a la Universitat Tècnica de Munic Especialitzat en física teòrica, les seves primeres recerques es relacionaren amb l’estudi de traces en semiconductors Es traslladà al Massachusetts Tecnological Institute MIT, on començà l’estudi de la condensació de Bose-Einstein Finalment obtingué un condensat d’àtoms de sodi a temperatures molt properes a 0 K Per aquest descobriment rebé el premi Nobel de física el 2001, juntament amb EACornell i CEWieman

Els seus estudis sobre les aplicacions dels raigs gamma i els fenòmens de ressonància, iniciats a Heidelberg i a Munic i continuats a l’institut tecnològic de Califòrnia, el conduïren al descobriment de l’efecte que porta el seu nom efecte Mössbauer i li permeteren d’efectuar mesures molt precises dins el camp de les partícules atòmiques i verificar algunes previsions teòriques d’Einstein L’any 1961 rebé, juntament amb R Hofstadter, el premi Nobel de física