Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Josep Bonafont
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Fill d’un pastor, fou clergue i feu cura d’ànimes a Arles de Tec i, entre altres poblacions, a Illa de Tet Utilitzà el pseudònim de Lo Pastorellet de la Vall d’Arles i contribuí a l’ús literari de la llengua catalana al Rosselló participant en les festes literàries de Banyuls de la Marenda, publicant l’obra d’ Antoni ↑ Jofre , recollint a Garbera catalana 1884 la d’ell mateix i altres poetes rossellonesos i difonent en revistes “La Veu del Canigó”, “La Revue Catalane”, “Le Roussillon” les pròpies composicions historicopatriòtiques i líriques, que partien…
Miró
Cristianisme
Fundador i primer abat del monestir de Sureda (diòcesi d’Elna).
D’origen hispanovisigòtic, probablement en temps de Carlemany s’establí de primer amb alguns monjos al Vallespir, en una cella de Sant Martí d’Albera, i tot seguit passà a Sureda, entre elTec i l’Albera, per a fundar-hi el monestir de Sant Andreu
Peroy
Tauromàquia
Nom artístic del torero Pere Ayxelà i Torner. Carreter d’ofici, fou descobert, ja gran, per José Redondo.
Prengué l’alternativa a Barcelona el 1864 de mans de Julián Casas el Salamanquino Assolí èxits a Amèrica, on actuà molts anys El darrer cop que torejà a Barcelona fou per l’agost del 1879, en una cursa que s’inicià amb l’actuació de la moixiganga Un Tec al Besòs
Marcel Homs
Escultura
Escultor.
Es formà a París Tornà al Rosselló el 1949 Enviat pel ministeri dels afers culturals a Abidjan Costa d’Ivori, hi creà una escola nacional superior de belles arts 1960-67 Obtingué diversos premis, com el Prix de Rome 1939 Les seves obres figuren en museus francesos i estrangers, i té grups monumentals a Lo Cròs de Canhas, a Saint-Germain-en-Laye i a Abidjan També té escultures monumentals a Perpinyà, Vilallonga dels Monts, Sant Esteve del Monestir, Tuïr, Argelers de la Marenda, elTec, Canet de Rosselló, Estagell, etc Passà de l’escultura…
Pere de Planella
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era canonge de Mallorca quan fou nomenat bisbe d’Elna 1361 Fou l’iniciador del canal del Tec, que afavorí molt la indústria de draps de Perpinyà En el sínode d’Elna del 1366 augmentà de 15 a 20 el nombre dels seus canonges i donà bones disposicions a favor de la clerecia S'enfrontà amb els cònsols de Perpinyà a causa de les imposicions implantades per Pere III de Catalunya-Aragó, fins al punt que el seu vicari general, Arnau, abat de Sant Genís de Fontanes, llançà un interdicte a tota la ciutat el 1369 Enmig d’aquestes lluites,…
Esteve Caseponce
Literatura catalana
Narrador, poeta i traductor.
Sacerdot, fou professor de català a Perpinyà i rector d’Arles del Tec Participà en la confecció d’un catecisme en català per a la diòcesi de Perpinyà i el 1906 assistí com a representant del Rosselló al Congrés de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona, on residí durant quinze anys després de jubilar-se 1908 Des del 1895 collaborà a “La Croix des Pyrénées Orientales” amb els pseudònims Hotentic i Mir i Nontoquis Amb el darrer signà una secció en català titulada “Una llesca de pa de casa”, en la qual aparegueren els primers Contes vallespirencs…
Francesc Lucchetti i Farré
© TNC / David Ruano
Teatre
Literatura catalana
Actor i dramaturg.
Llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre i germà del també actor Alfred Lucchetti , s'inicià en el teatre independent amb grups com La Pipironda, elTEC o el GTI Intervingué en un gran nombre d’obres, com Marat Sade , de Peter Weiss El balcó , de Jean Genet El cafè de la marina , de Josep M de Sagarra Maria Rosa , d’Àngel Guimerà Damunt l’herba i Titànic 92 , de Guillem-Jordi Graells El manuscrit d’Alí Bei i Ai, carai , de Josep Maria Benet i Jornet Els set contra Tebes/Antígona 2002…
,
Pere Vidal
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador i bibliògraf.
Vida i obra Cursà els estudis primaris a Perpinyà Més tard anà a Carcassona i París, on estudià crítica musical i periodisme tanmateix, en posar-se malalt, tornà al Rosselló L’any 1875, a vint-i-vuit anys, fou nomenat sotsbibliotecari de la biblioteca municipal de Perpinyà En principi, res no semblava orientar-lo cap a una carrera d’historiador de les terres catalanes ni pel seu naixement en terra de llengua occitana, ni per la seva carrera de crític musical i de periodista Però, ràpidament, s’interessà per la seva nova tasca, fins i tot abans de ser nomenat bibliotecari en cap de l’esmentada…
,