Resultats de la cerca

Graduat 1983 i doctorat 1988 per la Universitat de Nagoya, ha exercit la docència i la recerca en aquesta universitat 1988-92, a la de Meijo 1992-2010 i, des d’aquest darrer any, novament a la de Nagoya El 1989,  conjuntament amb Isamu Akasasi  obtingué el díode electroluminescent  LED blau a partir de cristalls de nitrur de galli, descobriment que ha fet possible d’obtenir llum blanca afegint-lo als LED vermell i verd, amb aplicacions molt diverses, com ara en illuminació, on és molt més eficient que les tradicionals bombetes i fluorescents, o en les pantalles dels telèfons mòbils, de les…

Graduat en electrotècnia a la Universitat de Kyoto, obtingué el doctorat a la de Nagoya Posteriorment s’incorporà al sector privat, on treballà en el camp dels díodes electroluminescents  LED De nou a la Universitat de Nagoya 1981, conjuntament amb Hiroshi Amano , el 1989 obtingué el LED blau a partir de cristalls de nitrur de galli, descobriment que ha fet possible obtenir llum blanca, afegint-lo als LED vermell i verd, amb aplicacions molt diverses, com ara en illuminació, on és molt més eficient que les tradicionals bombetes i fluorescents, o en les pantalles dels telèfons mòbils, de les…

Graduat 1977 a la Universitat de Tokushima, treballà a la Nichia Corporation fins el 1999 En aquesta empresa obtingué, independentment d' Isamu Akasaki  i Hiroshi Amano , el díode electroluminescent  LED emprant un mètode propi i el 1993 inventà un mètode, comercialitzat aquest mateix any, per a la producció en massa de LED blancs d’alta lluminositat, caracteritzats per la seva eficiència, resistència i versatilitat en aplicacions altres que l’emissió de llum com ara l’esterilització i l’emmagatzematge de dades L’any següent obtingué el doctorat per la Universitat de Tokushima El 1999 fou…

Estudià a Torí i fou catedràtic de radiotelegrafia i consultor científic de la marina italiana, a la qual dedicà els seus invents S'ocupà de la dirigibilitat de les ones radioelèctriques El 1907 patentà el radiogoniòmetre, que permet de conèixer la posició de la font emissora de senyals de ràdio

Serví a la marina durant la Segona Guerra Mundial, en la qual fou destinat als sistemes de comunicació naval, i posteriorment a missions de combat aeri Després de la guerra, començà a treballar com a reparador d’aparells elèctrics i electrònics i, al mateix temps, estudià a la Universitat de Cornell i més tard a la de Buffalo, on l’any 1951 es graduà en enginyeria elèctrica Professor assistent en aquesta universitat, l’any 1956 accidentalment descobrí una forma d’emetre pulsacions elèctriques mentre construïa un oscillador per a enregistrar els batecs del cor, cosa que li donà la idea d’…

Fill d’un enginyer dels Laboratoris Bell, es graduà en física a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1968 Compaginà aquests estudis amb l’interès pels ordinadors i la informàtica, aleshores en els inicis, en els quals es convertí en un expert, cosa que li permeté treballar al MIT com a programador L’any 1967 s’incorporà als Laboratoris Bell, on amb Kenneth Thompson i altres dissenyà el sistema operatiu UNIX, que representà una fita en la simplificació i l’accessibilitat en l’ús dels ordinadors personals Ritchie fou també un dels principals artífexs del llenguatge de…

Graduat en enginyeria física per la Universitat de Lausana 1967 i en enginyeria molecular per la de Ginebra 1969 Especialitzat en recerca cellular amb microscopi electrònic, desenvolupà la trajectòria científica a la Universitat de Basilea 1973-78, al laboratori europeu de biologia molecular de Heidelberg 1978-87 i a la Universitat de Lausana 1987-2007 La seva contribució principal és el desenvolupament de millores en el microscopi electrònic  que permeten obtenir una imatge d’alta resolució de la cèllula i els seus components a escala molecular Sobresurt molt…

Dirigí l’institut de recerca de l’AEG alemanya 1927-45 Descobrí l’efecte que porta el seu nom Participà en un projecte de construcció d’un microscopi electrònic de lents electroestàtiques

Doctorat a la Universitat de Frankfurt el 1978, aquest any passà a treballar al laboratori IBM de Zuric El 1986 li fou atorgat el premi Nobel de física per la invenció i el perfeccionament del microscopi electrònic d’efecte túnel

El 1932 construí el primer microscopi electrònic de laboratori, cosa que permeté la comercialització d’aquest instrument a partir del 1939 El 1986 compartí el premi Nobel de física amb GBinnig i HRoherer, que desenvoluparen el microscopi d’efecte túnel