Resultats de la cerca

Emprà el cognom italianitzat Rossetti Fou mestre de capella en diverses corts nobiliàries alemanyes Conreà sobretot la música instrumental amb obres d’una elegància remarcable simfonies, concerts —flauta, piano, trompa, etc—, oratoris

Deixeble de Lambert-Sigisbert Adam i gendre d’Augustin Pajou, pensionat a Roma 1762 Es féu famós per les seves estatuetes i baixos relleus, de temàtica mitològica, que tractà amb elegància i sensualitat

Autor del poema èpic Τά μεθ’ ‘´Ομηρον ‘Posthomèriques’ sobre els esdeveniments entre la Ilíada i l' Odissea Coneixedor dels poetes llatins, sobretot de Virgili, li manca sovint inspiració, malgrat l’elegància d’estil

Educat a Eton i a Oxford, fou l’àrbitre de la moda i de l’elegància a Anglaterra Per deutes de joc s’hagué de refugiar a França Morí boig en un asil

Representant del classicisme francès, dominant aleshores, compongué poemes i relats en vers, així com peces dramàtiques, amb una gran elegància formal Són obres seves Egléoch Annet 1800 i Den vackra bedjerskan ‘La bella preguera’

Noble cortesà prototipus de l’elegància i de la galanteria, a qui la tradició atribuí la narració d’aventures amoroses Ise monogatari ‘Contes d’Ise’ És autor de nombrosos poemes, recollits principalment a Kokin-Wakashu 905, remarcables per l’emotivitat, la imaginació i el domini de la tècnica

Fonamentà el seu academicisme en l’harmonització suau dels tons i en l’elegància convencional de les formes Sobresortí com a retratista de l’aristocràcia i de la cort imperial Retrat d’Alfred Bruyas 1840, Autoretrat 1852, Retrat de Napoleó III 1865, pintures allegòriques de l’Hôtel Pereire, Fedra 1880

Fou influït per l’academicisme de Roma, on treballà El seu estil manierista uneix la grandiositat La Cena , 1567, Brusselles a l’elegància, a la manera de Fontainebleau Tríptic de la Història de la Mare de Déu , Museo del Prado Féu cartons per a tapissos i dissenys per a vitralls

Representant de l’escola trescentista sienesa, fou cap d’un taller relacionat directament amb la personalitat de Duccio, collaborador seu en algunes obres Políptic , Pinacoteca de Siena El seu estil mostra una elegància i una manera que fan pensar també en influxos d’Ugolino di Nerio i de Simone Martini

Es destacà inicialment com a novillero d’una destacada elegància i excellent estil Domingo Ortega li donà l’alternativa a València 17 de març de 1936 i Manolo Bienvenida la hi confirmà a Madrid el 2 de juliol següent La guerra civil de 1936-39 arruïnà la seva carrera i es veié reduït a actuar de banderillero