Resultats de la cerca

De jove fou actriu de teatre a l’Opéra-Comique 1805 i a l’Odéon 1813 Es casà amb un actor mediocre, Prosper Valmore, de qui intentà de fer un actor cèlebre Publicà els reculls poètics Élégies et Romances 1819, Élégies et Poésies Nouvelles 1825, Les Pleurs 1833 i Bouquets et Prières 1843, que li valgueren l’estima dels més grans poetes de l’època Verlaine li donà un lloc entre els seus Poètes maudits 1888 i reconegué el valor de la seva poesia, tendra i adolorida, bé que mancada d’una certa personalitat, on es reflecteixen les vicissituds de la seva vida

Autor d’elegies i d’un llarg poema èpic, Tebaida La seva erudició el féu molt estimat per l’escola alexandrina, de la qual és considerat antecedent

Fou autor de poemes religiosos, de guerra i d’elegies, en els quals, seguint la tradició bàrdica, utilitzà un llenguatge deliberadament arcaic Li han estat atribuïts uns 50 poemes

Competí amb Píndar en certàmens poètics Típic exponent de la poesia dòrica, fou valorada per l’hellenisme i Ovidi posà aquest nom a la protagonista de les seves elegies amoroses

Coneguda amb el sobrenom d' al-Ḥansǟ’ ‘la del nas arromangat’ Es convertí a l’islam després de la batalla de Badr 624 És autora de sentides elegies dedicades a diverses desgràcies que sofrí

Exercí la docència a Alexandria i a Cos Escriví obres d’erudició en prosa, elegies amoroses, dedicades a una tal Bitis, fragments de dues poesies, dedicades, respectivament, a Demèter i a Hermes, i epigrames Influí sobre Properci

Es donà a conèixer amb Le danger des Romans 1804, que li valgué el premi de l’Acadèmia de Lió Escriví també les tragèdies Antigone, Saül i Ugolin El recull poètic Élegies 1811 té ja accents romàntics

Pertangué a la segona generació de la Pléiade Poeta oficial des de molt jove, fou tan famós com Ronsard, i la seva influència es manifestà molt de temps Autor de sonets, imitacions d’Ariosto, elegies i salms, es dedicà sobretot a la poesia pastoral

Residí a Roma del 1506 al 1543, i, a causa de la vida dissoluta que menà, contragué una malaltia greu Ultra en les obres escrites en italià La nimfa Tiberina , fou elegantíssim en l’ús del llatí, llengua que emprà en les seves elegies polítiques, religioses i amoroses

Prengué part en la campanya d’Itàlia 1859 Conegut com a narrador i poeta líric, la seva obra es caracteritza pel to melangiós i pessimista cal destacar-ne Novellen aus Österreich ‘Contes d’Àustria’, 1877 i els seus poemes Wiener Elegien ‘Elegies vieneses’, 1893 Menys interessant és, potser, la seva obra dramàtica