Resultats de la cerca

Germà del polític Gilbert Grau S’especialitzà en arqueologia i en numismàtica Participà en les excavacions d’Elna, descobrí la fortalesa de la Clusa i creà el museu d’Elna, del qual fou conservador fins el 1972 Publicà diversos treballs a  Les Études Roussillonnaises , al CERCA i en altres revistes És autor d’ Elne-Illiberis archéologie, histoire Guide des monuments 1967 i 1970 Participà en el moviment catalanista Nostra Terra i fou president i secretari del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans en 1967-68

Vida i obra Fou una figura emblemàtica dels estudiosos defensors de la catalanitat de la Catalunya del Nord del s XX Fill primogènit d’una família de menestrals arrelada a la ciutat d’Elna, estudià a l’Escola Primària Superior de Perpinyà i a l’Escola Especial d’Obres Públiques de Cachan prop de París, on aconseguí el títol d’enginyer arquitecte 1939 Aprofità la seva estada a la capital francesa per a estudiar belles arts seguí els cursos de Puig i Cadafalch i freqüentar els cercles cristians progressistes i polítics inconformistes Amb el seu amic i compatrici Lluís Bassede,…

Fou monjo a Ripoll, d’on passà a ésser prior de Santa Maria de Meià L’any 1429, el legat pontifici, Pere de Foix, el nomenà bisbe de Mallorca, però el papa anullà el nomenament, conferint-lo a Gil Sanxis Munyós, que acabava de renunciar al títol papal de Climent VIII Galceran es negà a acceptar l’anullació fins que el 1431 el rei aconseguí per a ell la seu d’Elna

Fill d’Ermemir de Besora Besora i germà de Gombau de Besora El 997 tenia un benefici eclesiàstic a Barcelona Nomenat bisbe d’Elna, intervingué en tots els afers religiosos importants del país, com en la restauració de les canòniques de Barcelona 1009 i d’Urgell 1010, i en l’elecció del bisbe Borrell de Vic 1010

Era fill de Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i d’Ermessenda, i germà de Guifré el Pelós de Barcelona Assistí als concilis de Port Nimes del 887 i del 897, en aquest darrer per solucionar la rebellió del prevere cerdà Esclua Seguí la causa del rei Odó, però retornà aviat a la fidelitat a Carles el Simple, que li concedí dos preceptes un 898 amb diversos drets fiscals per a la seva església, i una nova cessió de béns l’any següent Assistí al sínode de Barcelona del 906 i al concili de Sant Tiberi d’Agde el 907 Llegà tots els seus béns, en particular el domini de Palol, i una trentena de llibres a…

Germà de Roger Membre fundador del Comitè per a la Unió de les Dues Catalunyes 1967, del Comitè per a l’Estatut Particular del Rosselló, actiu els anys 1968 i 1969, i de l’Acció Regionalista Catalana ARC 1972 En el congrés de Verona 1973 de la Internacional Federalista, fou integrat el Partit Federalista Europeu de Catalunya PFEC, sota la seva presidència En les eleccions legislatives del 1973 fou candidat de l’ARC i del PFEC al districte de Perpinyà-Ceret la seva reivindicació essencial era d’obtenir una àmplia autonomia per al Rosselló

Sembla que era fill del comte Hug I d’Empúries Fou nomenat bisbe per Guifré de Cerdanya, arquebisbe de Narbona, el 1062 Reestructurà la canònica d’Elna, composta de vint-i-quatre membres, reféu la casa canonical i recuperà els béns usurpats pels vescomtes de Castellnou i per altres senyors Assistí a les treves de Toluges 1065 i al concili reformador de Girona 1077 Consagrà un altar major nou a la catedral d’Elna 1069 i l’església de Santa Maria del Riquer 1073, on establí un petit priorat dependent de Cuixà

Doctor en Sagrada Escriptura En temps del concili de Trento es convertí al lullisme per influència de Joan Lluís Vileta Regí la càtedra de teologia lulliana a València fins que fou prohibida pels jurats el 1586 Informà Felip II sobre els manuscrits lullians existents, de cara a la nova biblioteca d’El Escorial Per les seves intervencions a favor de la causa de Ramon Llull fou empresonat a Roma Dirigí al mateix inquisidor general d’Espanya una Apologia lullianae doctrinae publicada el 1913 A instància seva, Juan de Herrera escriví el seu Tratado del cuerpo cúbico

Format a l’École des Beaux-Arts de París S'establí al seu país natal i exposà a Perpinyà, alguna vegada conjuntament amb AMaillol, gran amic seu Participà a l’Exposició dels Artistes del Rosselló, que, patrocinada per la revista Forma , tingué lloc a la Sala Parés de Barcelona el 1905, i exposà al Salon des Indépendants de París el 1911, on Apollinaire qualificà la seva obra de seductora Convisqué amb els joves fauves i avantguardistes de l’escola de Ceret, tot i que conreà un paisatgisme d’arrel tradicional, amb una gran sensibilitat/> Fou també un mestre de l’aquarella

És conegut pels seus viatges a la recerca de privilegis per als monestirs catalans Així, el 950 era a Roma, on recaptà una butlla del papa Agapit II, que exemptava el monestir de Cuixà de la subjecció al bisbe, privilegi que l’any anterior havia obtingut Cluny Aquesta era la primera butlla que obtenia un monestir català L’any següent hi tornava probablement per aconduir-hi una caravana de nobles i jerarquies catalanes que també reclamaren privilegis pontificis Encara, pel febrer del 952 anava a Reims a la cort del rei Lluí IV de França, per a obtenir-ne altres preceptes per a ell i els seus…