Resultats de la cerca

Es formà a la Unió Esportiva Figueres, fitxà pel Girona Futbol Club 1963-76 i esdevingué un dels jugadors més emblemàtics de la història del club Defensa central, l’edició 1963-64 fou elegit el millor jugador d’aquesta posició en la tercera divisió Fou cinc vegades internacional olímpic i participà en els Jocs de Mèxic 1968 Arran de la seva retirada, el 1976 fou objecte d’un homenatge en el decurs del qual la federació catalana li atorgà la medalla d’argent al mèrit esportiu Com a entrenador dirigí, entre d’altres, l’Olot, el Figueres i el Lloret

Fill d’emigrants romanesos, es graduà a la Universitat d’Illinois 1929 i es doctorà a la Universitat de Columbia 1931 Associat amb Wallace KHarrison el 1945, ambdós contribuïren a perfilar el paisatge de Nova York amb una sèrie de gratacels emblemàtics, com ara el Corning Glass, el Time-Life 1960 i l’edifici McGraw Hill També fou el director de planejament del complex de l’Organització de les Nacions Unides 1947-53 El seu edifici més emblemàtic és l’Avery Fisher Hall 1962, el primer construït dins el complex Lincoln Center, a la ciutat de Nova York

Inicià la seva activitat els anys seixanta, en un moment històric clau en la història de l’Alemanya de la postguerra Es traslladà a Frankfurt, on fou professor a la universitat i on exercí de dissenyador gràfic per a grans companyies La seva particularitat creativa ha estat la de fusionar elements emblemàtics de la cultura occidental del consum amb imatges de crítica al sistema, tot elaborant una teoria visual sobre la diferència entre rebre i consumir una imatge A la base, hi ha una repetició indefinida de petites imatges que arriben a formar-ne una de gran Pel febrer del 2009…

Desenvolupà la seva primera activitat en el món editorial Entre el 1970 i el 1975 residí a París, on començà a conrear la illustració Novament a Barcelona, ha realitzat dissenys per a diverses publicacions, illustracions, cartells, logotips, etc Empra un llenguatge esquematitzat que presenta certs punts de contacte amb el de les avantguardes russes Parallelament a la seva tasca com a dissenyador, s’inicià com a escultor amb la plasmació en ferro d’alguns dels seus emblemàtics dibuixos antropomòrfics El 1989 guanyà el premi Laus de disseny gràfic L’any 1992 el govern holandès li…

S'installà a Madrid cap a la meitat dels anys setanta i esdevingué un dels personatges més emblemàtics de la Movida Madrileña, a més de musa de la modernitat del moment El 1977 debutà en la música amb el seu grup Kaka de Luxe i posteriorment liderà les bandes Alaska y Los Pegamoides i Dinarama Els anys noranta fundà, al costat del músic Nacho Canut, el grup de pop electrònic Fangoria, que entre el 1999 i el 2004 Fangoria publicà la trilogia formada pels treballs Una temporada en el infierno 1999, Naturaleza muerta 2001 i Arquitectura efímera 2004 A més de la seva dedicació a la…

Començà els estudis musicals al Conservatori d’Irkutsk El 1959 es matriculà a l’Escola Central de Música de Moscou i més tard continuà la seva formació al conservatori de la ciutat, on es graduà l’any 1970 El 1966 obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Piano Cajkovskij, cosa que li obrí les portes de les principals sales de concerts europees i nord-americanes L’any següent debutà a Londres amb la Royal Philharmonic Orchestra Considerat un intèrpret excellent del repertori del segle XIX, té un estil en què s’evidencien algunes de les característiques emblemàtiques de l’escola…

Estudià acordió, violí, violoncel i contrabaix abans de dedicar-se al baix elèctric i tocar en bandes de rhythm-and-blues El 1970 se n’anà a Nova York i de seguida començà a treballar amb els millors músics de jazz , tant amb el contrabaix com amb el baix elèctric Poc després participà amb Chick Corea en la fundació del grup Return to Forever Dedicat de ple al baix elèctric, gravà vuit àlbums amb la banda El 1977 s’independitzà de Corea i inicià projectes propis amb grups tant de rock com de jazz Algunes peces d’aquesta època arribaren a les llistes de grans èxits, com ara Sweet Baby 1981…

Després d’estudiar art dramàtic i cantar al cor de l’Òpera de Würzburg, debutà professionalment a 20 anys amb el paper de Cherubino de Les noces de Fígaro Aviat fou contractada pels teatres de Dortmund i Mannheim, on començà a abordar el repertori wagnerià La seva interpretació de Kundry Parsifal , a l’Òpera de Colònia el 1983, li permeté accedir al prestigiós escenari del Festival de Bayreuth aquell mateix any Des de llavors, aquest ha estat un dels papers més emblemàtics del seu repertori El 1985 debutà a l’Òpera de París com a Brangäne Tristany i Isolda , i el 1986 a la…

Es formà musicalment a la seva ciutat natal, i més tard fou becat per a completar estudis a l’Scala de Milà El 1981 guanyà el concurs Voci Verdiane de Busseto Itàlia i l’any següent triomfà al prestigiós concurs Čajkovskij de Moscou, guardons que li permeteren començar a desenvolupar la seva carrera internacional El 1984 obtingué un gran èxit en el seu debut al Covent Garden, amb Aïda , al costat de Luciano Pavarotti i Zubin Mehta, i el 1987 cantà el paper del Commendatore, de Don Giovanni , a Salzburg, dirigit per Herbert von Karajan Aquell mateix any debutà als Estats Units Filadèlfia, amb…

Gràcies a la seva collecció de clarinets històrics i a les còpies de clarinets emblemàtics que construeix ell mateix, s’ha convertit en un referent bàsic de la interpretació amb clarinets d’època Es formà a Harvard i al Reial Conservatori de la Haia, on el 1982 obtingué el diploma de solista Actualment és professor de clarinet històric al mateix centre de la Haia i al Conservatori Nacional Superior de París Primer clarinet i membre fundador de l’Orquestra del segle XVIII, ha tocat com a solista amb les principals orquestres que utilitzen instruments d’època Molt interessat en la…