Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Samuel Alexander
Filosofia
Filòsof australià.
Estudià a Melbourne i a Oxford, i fou professor a Manchester 1893-1924 Influït per Moore, Russell i el neorealisme, no reduí, tanmateix, la filosofia a l’anàlisi elaborà un sistema evolucionista i emergentista, segons el qual d’un espaitemps primordial emergeixen les restants qualitats de l’univers matèria, vida, esperit Déu seria la culminació d’aquest procés Escriví Moral Order and Progress 1888, Space, Time and Deity 1920 i Beauty and Other Forms of Value 1933
Josef Šíma
Pintura
Pintor txec.
Residí a París des del 1921 Després d’un període de temàtica de paisatge ciutadà evocant escenes parisenques, passà per un altre d’abstracció Se situà molt a prop del surrealisme en la seva producció posterior, en la qual les visions còsmiques emergeixen d’un fluid immaterial en el qual es difonen i confonen la terra, la vegetació, els núvols, etc Exercí també la crítica d’art i escriví per a revistes txeques cròniques de París i notes de viatges
Joan Pussalgues
Música
Compositor i mestre de capella català.
El 1714 fou mestre de capella de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses, i el 1760 en fou organista Se’n conserven algunes obres a la Biblioteca de Catalunya, de les quals cal destacar Magnificat a 4º con violines , Credo a dos coros , Cant del Pàssio de Setmana Santa i Goigs al Santíssim Misteri El magníficat a quatre amb violins ~1750 fou editat modernament per Francesc Civil En aquesta peça emergeixen trets compositius propis tant del Barroc com de l’estil galant
Enric Pladevall i Vila
Escultura
Escultor.
Viu i treballa a Taradell Desenvolupa els seus treballs a partir de modelar els materials, dels quals la fusta i el ferro són els més utilitzats, i en té un gran nombre de peces públiques Dels materials utilitzats emergeixen formes que contrasten amb les propietats que els serien naturals Exposà a la galeria Maeght de Barcelona 1983, 1998, 2001 Posseeixen part de la seva obra les colleccions del MACBA i la Fundació Juan March de Madrid Fou seleccionat per a la Biennal Mostra d’Art Contemporani Català 2000
George Lakoff
Lingüística i sociolingüística
Lingüista nord-americà.
És catedràtic de lingüística a la Universitat de Berkeley, Califòrnia Fou un dels fundadors de la semàntica generativa en lingüística durant els anys seixanta, impulsor de la lingüística cognoscitiva durant la dècada dels setanta i investigador reconegut de la teoria neuronal del llenguatge als vuitanta Per a Lakoff, el coneixement humà està organitzat a partir de models cognitius idealitzats de diversa naturalesa proposicionals, esquemes d’imatge, metafòrics, metonímics i simbòlics Aquestes xarxes conceptuals emergeixen de la nostra experiència corporal en el món i adquireixen…
Mestre de Cabestany
Mestre de Cabestany Timpà de Cabestany, de marbre, amb escenes de la vida de la Mare de Déu (s XII)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor de personalitat desconeguda.
Les seves característiques convergeixen en una llarga sèrie d’obres, la més destacada de les quals és el timpà de l’església de Cabestany , al Rosselló Inspirat en l’escultura dels sarcòfags romans, tendeix a emplenar tots els buits amb profusió de figures i comparses d’animals decoratius El seu cisell és típic pel plegat de les vestidures, per la forma de les mans i, sobretot, per l’expressió de les testes, tallades en tríedre, d’on emergeixen els glòbuls dels ulls, marcats amb dos cops de trepà sota l’arc de les celles, entre un front reduït i un mentó massa curt en relació amb…
Wilhelm Friedemann Bach
Música
Compositor i clavicembalista alemany.
Vida Fou el fill gran de JS Bach i de la seva primera esposa, Maria Barbara Format amb el seu pare a Köthen i a l’església de Sant Tomàs de Leipzig, cursà matemàtiques, filosofia i lleis a la universitat d’aquesta darrera ciutat Estudià violí a Merseburg 1726-27 amb JG Graun i el 1733 ocupà el càrrec d’organista a la l’església de Santa Sofia de Dresden Allà conegué JA Hasse, compositor i director de l’Òpera de la ciutat Les circumstàncies de Dresden, però, amb uns monarques catòlics i un gran arrelament del gust italià, feren que cerqués un altre lloc El 1746 esdevingué organista de la…
Apel·les Fenosa i Florensa

Apel·les Fenosa i Florensa
© Fundació Apel·les Fenosa
Escultura
Escultor.
Estudià amb Enric Casanovas El 1921 anà per primer cop a París, on exposà a la galeria Percier 1925, presentat per Max Jacob Novament a Barcelona 1929-39, exposà a la Sala Parés 1930, 1933 i 1936 En retornar a París, acabada la guerra civil de 1936-39, s’integrà definitivament a la seva vida artística, bé que mantingué uns forts vincles amb Catalunya, intensificats els darrers anys El seu art descobreix un món vegetal, poblat de criatures femenines flamejants, que conserven fresques les empremtes dels dits de l’artista i són filles de la terra, de la qual emergeixen, fruit de la imaginació,…
Édouard Glissant
Literatura francesa
Escriptor francès.
De jove entrà en contacte amb Aimé Césaire , que l’influí profundament L’any 1946 anà a París becat, on féu estudis d’etnologia al Musée de l’Homme i cursà filosofia a la Sorbona, d’on obtingué el doctorat el 1980 Proper a l’anticolonialisme de Frantz Fanon , el 1961 creà a la capital francesa l’independentista Front Antillanoguianès Com a resultat, Charles De Gaulle li impedí el retorn al seu país Posteriorment evolucionà cap a posicions autonomistes i el 1965 li fou permès retornar a la Martinica, on fundà el Centre d’Estudis Martiniquesos Del 1982 al 1988 fou director del Correu de la…
Pere Joan Porcar
Cronologia
Historiografia catalana
Cristianisme
Prevere i cronista.
Vida i obra És autor de l’extens dietari Coses evengudes en la ciutat i regne de València ed moderna Madrid 1934, basat en 3394 notes manuscrites, que abraça el període comprès entre l’any 1589 i el 1628 i que conté notícies de l’actualitat diària valenciana els ajusticiaments, les noces de Felip III, l’actuació dels virreis, l’expulsió dels moriscos, entre altres temes Tot i ser autor d’una única obra, mereix un lloc tant en la història de la literatura com en la historiografia catalana Les seves divagacions, idees i anàlisis serveixen per a avaluar la producció literària valenciana en…
, ,