Resultats de la cerca

El 1885 obtingué empíricament la fórmula que determina les longituds d’ona de les ratlles de la sèrie de Balmer , fórmula que, interpretada per Niels Bohr, inspirà l’antiga teoria quàntica

Collaboradora de Jean Piaget, a qui succeí en la càtedra de psicologia genètica i experimental, desenvolupà tota la seva activitat acadèmica a la Universitat de Ginebra Contribuí decisivament a la consolidació de la nova disciplina de l’epistemologia genètica, fonamentant-la empíricament Estudià els processos cognitius en adolescents i connectà l’estudi del retard mental amb els estudis sobre desenvolupament cognitiu

Bé que fou deixeble de Fichte i que visqué durant el màxim apogeu de l’idealisme, se n'apartà notòriament i adoptà posicions pròximes al kantisme En les seves obres, entre les quals Über philosophisches Studium ‘Sobre l’estudi filosòfic’, 1807 i Hauptpunkte der Logik ‘Punts principals de la lògica’, 1808, concep la tasca de la filosofia com l’anàlisi crítica de les nocions derivades empíricament per tal d’accedir a l’essència de la realitat D’altra banda, és conegut sobretot per la seva Allgemeine Pädagogik ‘Pedagogia general’, primer intent de tractar la pedagogia com a…

Deixeble de Le Play i Quetelet, a París, començà els seus estudis d’estadística tractant dels pressuposts familiars Fou director de l’institut prussià d’estadística 1860-82, i publicà Der Wert des Menschen ‘El valor de l’home’, 1883 El 1857 exposà l’anomenada llei d’Engel , anàlisi de la variació en la demanda dels consumidors a mesura que augmenten llurs nivells de renda dels quatre pressupòsits enunciats, explicats en aquest estudi, n'hi ha dos els que determinen que una proporció decreixent dels ingressos sigui destinada a béns de primera necessitat i que hom en despengui en béns diversos…

Doctor en filosofia per la Universitat de Chicago 1967, fou professor de ciències polítiques a la Universitat de Michigan des del 1972 Participà en nombroses investigacions empíriques internacionals de llarga durada com l’eurobaròmetre Des del 1985, fou director de programes a l’Institut d’Investigacions Socials de la Universitat de Michigan L’any 2009 ingressà a l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Desenvolupà una teoria del canvi intergeneracional de valors contrastada empíricament en més de quaranta països Seguint el model teòric de la jerarquia de les necessitats,…

Format a Barcelona i a París, fou professor a l’École des Hautes Études de París i a la Universitat Autònoma de Madrid També fou professor de sociologia i planificació urbana i regional a la Universitat de Berkeley durant vint-i-quatre anys Ha estat professor visitant en centenars d’institucions acadèmiques de quaranta-cinc països, entre d’altres el Massachusetts Institute of Technology 2004-09, la Universitat d’Oxford 2007-10, la Universitat de Santa Clara 2008-10 i la Universitat de Cambridge 2012-14 Des del 2001 és professor de la Universitat Oberta de Catalunya i, des del 2003, de l’…