Resultats de la cerca

Bàsicament polemista, bé que també fou poeta, ofereix una curiosa contradicció entre el seu conservadorisme literari neoclàssic en contra dels forts corrents romàntics i el seu revolucionarisme polític d’empremta voltairiana La seva obra, molt dispersa, fou agrupada pòstumament en dos volums 1889

Director del conservatori de Rotterdam 1930-47, les seves composicions palesen l’empremta de Mahler Posteriorment, elaborà un estil personal basat sobre un esquema melòdic simple que es va desenvolupant al llarg de la peça Compongué, entre d’altres, l’òpera Halewijn , tres simfonies, un Concert per a piano i orquestra i música de cambra

Amplià estudis de piano a Berlín amb EPetri, i posteriorment es dedicà a l’ensenyament 1932-34 Les seves composicions, en les quals és palesa l’empremta de les teories de PHindemith, són escrites en un estil neoclàssic de gran perfecció formal D’entre la seva producció cal destacar les tres simfonies, A Garland for the Queen 1953, per a cor, el ballet Madame Chrysantheme 1955 i Concerto for 10 Instruments 1961

A Roma 1828-34 s’incorporà al natzarenisme De retorn a Viena, decidí d’installar-se definitivament a Frankfurt Conreà el fresc, de forta empremta natzarena, la pintura de cavallet, on excellí en el retrat essencialment realista, el dibuix, la illustració de llibres i la caricatura política S'allunyà a poc a poc del natzarenisme per a conrear un estil més realista i vital, especialment en el retrat, el dibuix i la caricatura

Formà part del cor de la Chapel Royal, i del 1783 al 1787 viatjà a Nàpols i Viena per continuar els estudis subvencionat pel príncep de Galles A la capital austríaca rebé lliçons de WA Mozart, que deixaren una forta empremta en les seves obres Gràcies a l’amistat amb F Mendelssohn conegué i admirà també JS Bach La seva obra compositiva és molt extensa i comprèn des de la música escènica, amb òperes, pantomimes i farses, fins a cançons i peces de música religiosa

Estudià a l’Escola Massana de Barcelona, a Anglaterra Sunderland College of Arts i Hammersmith School i també al Japó Kyoto Professora de l’Escola Massana 1965-2002 i, eventualment, a la Universitat de Veracruz, Mèxic 1976-77, a Nova York 1979 i a Bechyne, Bohèmia 1980, inicialment collaborà amb Jordi Aguadé Exposà per primera vegada el 1968 En són característiques les seves peces al torn, de formes molt depurades i amb empremta japonesa, bé que també feu obres de caràcter escultòric, fruit de la lliure inspiració

Després de cursar estudis a Peterburg, es perfeccionà amb FBusoni a Berlín El 1924 conegué Diaghilev, que produí el seu primer ballet, Ode 1928 El 1939 emigrà als EUA, on ensenyà en diverses universitats És autor d’òperes Rasputin's End , 1958 Love's Labour Lost , 1970, ballets Union Pacific , 1933 The Last Flower , 1941 The Wanderer , 1966 i de diverses composicions per a orquestra i corals El tret característic de les seves obres és l’empremta de la tradició russa que totes elles palesen

Collaborà en la revista satírica Simplizissimus i fou també pintor Tant la seva narrativa com la seva poesia palesen un agut sentit de l’humor, on és clara l’empremta de la literatura de cabaret Cal esmentar els reculls de poesia Schnupftabakdose Stumpfsinn in Versen ‘Capsa de rapè Disbarats en vers’, 1912 i Turngedichte ‘Poesies gimnàstiques’, 1920, i, en prosa, Die Woge Marine Kriegsgeschichten ‘L’onada Històries de la marina de guerra’ i Mein Leben bis zum Krieg ‘La meva vida fins a la guerra’, 1931, autobiogràfica

Fou conegut pel seu mecenatge envers el moviment surrealista, activitat que pogué desenvolupar gràcies a l’herència del seu pare Colleccionà art i establí amistat amb diversos artistes surrealistes i escriptors Salvador Dalí, Leonora Carrigton, René Magritte, Kurt Weil, Bertolt Brecht, George Ballanchine, Aldous Huxley, Leonor Fini, Man Ray, Remedios Varo i Sigmund Freud És autor del llibre de poesia The Bones of my Hand i de la novella The Gardner who saw God També planificà jardins i fou un arquitecte autodidacte de construccions fantàstiques i extravagants que deixaren, a Xilitla Mèxic,…

Visqué molts anys al Brasil, circumstància que deixà empremta en la seva obra, on reflectí la contraposició entre la cultura nòrdica i la dels països meridionals, tema central dels seus dos primers reculls, North and South 1946 i A Cold Spring 1955, que li valgueren el premi Pulitzer 1956, als quals seguiren Brazil 1962, Questions of Travel 1965 i Geography III 1977 Sobresortí també com a traductora del portuguès Professora a Harvard 1970-77, pòstumament hom publicà les seves poesies completes 1983 i un volum de prosa 1983