Resultats de la cerca

Nebot de Publi Valeri Poplícola, participà en l’enderrocament dels decemvirs Nomenat cònsol 449, devia dictar lleis les Valeriae Horatiae contra el poder dels nobles i obligant a fer el plebiscit

Cap del partit liberal, intervingué en el reconeixement de la independència de Romania 1878 El 1881 participà en l’enderrocament del govern i formà part d’un govern autoritari El 1888 es retirà pressionat per l’oposició

Nomenat vicepresident de la república per Paz Estenssoro 1962, participà en el seu enderrocament 1964, i amb el general Ovando dirigí la junta militar que assumí el poder El 1966 fou elegit president de la república Morí en accident d’aviació

Filla d’Ansur Fernández, comte a Monzón de Campos, i esposa de Sanç I de Lleó Amb la seva aliança matrimonial facilità l’enderrocament d’Ordoni IV i la restauració de Sanç I En morir Sanç I 966, assumí la regència durant la minoritat de Ramir III, juntament amb la seva cunyada Elvira de Lleó

Collaborador de Kassem en l’enderrocament de la monarquia 1958 i destituït per aquest dels seus càrrecs 1959 Allunyat del país, organitzà un cop d’estat febrer del 1963 amb l’ajut dels baasistes que el portà a la presidència de la república Establí un règim dictatorial i seguí una política d’amistat amb la RAU

Membre de la Unión Cívica Radical 1890, participà en les revolucions del 1890, el 1893 i el 1905 Ocupà diversos càrrecs en el govern Substituí el també radical Yrigoyen en la presidència 1922-28 i seguí una política més moderada Des del 1931, després de l’enderrocament del president Yrigoyen, exercí de fet el lideratge del partit radical

Fill de l’últim príncep sobirà de Hohenzollern-Sigmaringen, Carles Antoni I, es casà 1861 amb la princesa Antònia de Portugal Aquest matrimoni i el fet d’ésser catòlic afavoriren la seva candidatura a la corona d’Espanya, vacant des de l’enderrocament d’Isabel II El 1869 inicià negociacions amb Prim, fet que comportà l’enfrontament francoprussià, però la candidatura no prosperà

D’origen humil, emigrà a Barcelona, on treballà com a peó en l’enderrocament de les muralles i com a repartidor d’obres lliurades en fascicles El 1860 establí un modest centre de subscripcions, origen de la Casa Editorial Espasa Amb el seu germà Pau la Pobla de Cérvoles 1835 — Barcelona 1927 crearen l’empresa Espasa Germans És fill seu el metge i editor Joan Espasa

Un dels fundadors del FLN 1954, fou vicepresident del govern provisional algerià 1958 i ministre d’afers estrangers 1960-61 i de l’interior 1961-62 En produir-se la independència 1962 féu cara a Ben Bella i hagué d’expatriar-se a París, des d’on intentà l’enderrocament de Boumedienne Condemnat a mort en rebellia pel règim d’Algèria 1969, fou assassinat

Militant destacat del blasquisme, fou diputat a corts pel Partit d’Unió Republicana Autonomista 1933 El 1934 fou un dels protagonistes de l’escissió que fundà l’Esquerra Valenciana, del qual partit, dins la candidatura del Front Popular, tornà a ésser diputat el 1936 Figurà dins la minoria parlamentària d’Esquerra Catalana Escriví Las conspiraciones contra la Dictadura 1930, narració dels intents d’enderrocament del 1926 i el 1930