Resultats de la cerca

Des del 1357 ja s’havia encarregat del govern de l’Àustria Anterior en vida del seu pare el duc Albert II Perseguí la total independència dels seus territoris respecte a l’Imperi mitjançant documents falsejats Privilegium maius , però el seu sogre, l’emperador, no accedí Fundà la Universitat de Viena 1365

Sacerdot, doctor en teologia, moralista Deixeble de Jeroni Munyós Fou canonge de València Catedràtic de matemàtiques Escriví un enginyós tractat sobre la manera de fabricar rellotges de sol Libro de relojes solares 1575

Fou amic de Simònides, Baquílides, Píndar i Èsquil Enginyós i expressiu, s’assembla a Menandre en el tractament dels personatges En són conegudes trenta-set obres, riques en sentències, de temàtica mitològica Les noces d’Hebe , Filoctetes i sobre la vida ordinària El camperol , Esperança o riquesa , Terra i mar

Buscà amb obsessió de megalòman el “motiu suprem”, emprant un llenguatge formal enginyós i personal Als seus quadres, caracteritzats per un univers màgic de colors, es barregen la força sobirana del creador de símbols, la tensió interna i els trets onírics De la seva obra cal citar l' Autoretrat, Passeig amb cotxe per l’Atenes illuminada per la lluna nova, Baalbek i Cedre solitari

Pensionat a Roma per la Diputació de València després d’haver modelat una estàtua dedicada a l’escultor Vergara 1880 Museu de Belles Arts de València, hi feu, entre altres feines, l’estàtua de Joan de Joanes al mateix museu Com a pintor cal esmentar-ne L’enterrament de Crist , que presentà a Madrid Esdevingué també un pintor d’aiguaforts notable Capellà de missa i olla Hàbil i enginyós, conreà també la ceràmica i fou un dels grans colleccionistes de taulellets antics

Aprengué l’ofici amb Joan Palou, Joan Llenas i Juli Pi i, amb la seva barraca Els Tres Tranquils , es convertí en el paradigma d’empresa familiar de titellaires ambulants Dotat d’un tòrax potent, mitjançant la llengüeta feia cantar sarsuela als titelles Creà “la màquina infernal”, un enginyós estri escenogràfic que donava gran verisme a les escenes de l’avern Després de la Guerra Civil Espanyola s’installà a Mallorca, on continuà actuant gairebé fins a la mort Les seves filles Rosa i Joaquima encara continuaren treballant alguns anys més per l’illa Joaquima Faidella rebé un…

Citat en el Prohemio del marquès de Santillana com un dels millors poetes catalans, i per Ausiàs Marc i Francesc Ferrer com a exemple de personatge mort de mal d’amors N’ha restat un poema sencer, “gentil, vós m’inculpats a tort” maldit enginyós i misogin, on malparla de la dama per la seva variabilitat i l’estrofa d’un altre, citada pel dit Francesc Ferrer en el seu Conhort v 143 i ms 618-626, on enumera un seguit d’homes cèlebres que foren enganyats per les dones Bibliografia Arqués, R 1992 “Dona del món notes sobre el Maldit a propòsit de Pau de Bellviure” Rassegna Iberistica…

Aprengué l’orgueneria al taller del seu pare, Marià -de gran tradició-, i posteriorment fou deixeble de l’innovador Aquilino Amezua Home enginyós, creatiu, pràctic i bon comerciant, aplicà a l’orgue les noves possibilitats que oferia el corrent elèctric església de Betlem de Barcelona, 1911, combinades amb les de la mecànica pneumàtica Inventà l' orgue reclam , instrument de petites dimensions però amb pretensions d’orgue gran, i l’aparell anomenat xuclanola , un automatisme a base de paper perforat com la pianola Cofundador de l’Orfeó Gracienc i amic del mestre Lluís Millet,…

Del 1758 al 1765 estudià música amb Josep Anton Martí i Benet Julià, a l’Escolania de Montserrat Acabats els estudis, volgué quedar-se al monestir, però els seus pares no li ho permeteren Realitzà estudis eclesiàstics, fou ordenat de sacerdot i el 1786, després de la mort dels seus pares, prengué l’hàbit benedictí Tenia una magnífica veu de baríton i fou nomenat cantor major, càrrec que exercí durant vint anys Després es retirà a Sant Benet de Bages Introduí modificacions en la tècnica del cant que donaven més sumptuositat a les funcions litúrgiques Compongué la Salve solemne , que es cantava…

Es formà com a orguener amb el seu pare, i en diverses estades en diferents ciutats alemanyes conegué alguns dels primers experiments sobre el pianoforte La principal influència que rebé fou la de Silbermann, amb qui treballà una llarga temporada, abans d’establir-se definitivament a Augsburg cap al 1750 En aquesta ciutat construí diversos orgues i també instruments híbrids, que combinaven registres d’orgue, de clavicèmbal i de pianoforte El 1758 donà a conèixer els seus instruments a París i tornà a visitar Silbermann a Estrasburg La seva aportació tècnica més important fou el…