Resultats de la cerca

Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1976 pels seus treballs sobre els borans, sobre els quals proposà una teoria que n'explica l’estructura dels enllaços

Membre de la Royal Society 1922 i d’altres societats científiques, rebé diversos premis pels seus treballs Estudià els enllaços covalents i exposà la teoria electrònica de la valència

Professor a la Universitat de Bonn, estudià sobretot les reaccions del carboni i l’estructura dels composts orgànics, especialment del benzè El 1858 anuncià la tetravalència del carboni i la possibilitat de constituir mitjançant enllaços dels mateixos àtoms cadenes obertes i tancades

Es donà a conèixer a la postguerra amb collaboracions a “La Risa”, “Pocholo”, L’Infantil” i, principalment, “TBO” El seu concepte de la historieta i de l’humor encaixen plenament amb l’estil tradicional d’aquesta publicacio, com també els seus dibuixos estilitzats, dotats d’un bon sentit narratiu i de dinamisme Ha estat un dels enllaços entre els dibuixants de la generació de “TBO” i els més joves representants del gènere, amb els quals compartí darrerament les pàgines de “Cairo”

Estudià a les universitats de Tübingen, Berlín i Bonn Es traslladà el 1937 als EUA on es naturalitzà el 1945 Fou professor de biologia al California Institute of Technology 1947-77, membre de la National Academy of Sciences i de diferents collectius científics internacionals Es destaquen els seus treballs sobre la genètica dels bacteriòfags i de la mosca drosòfila, sobre la fisiologia dels sentits i també sobre la teoria quàntica dels enllaços químics Juntament amb AD Hershy i SE Luria li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia 1969 per les investigacions sobre la…

Doctorat en química orgànica 1889, fou professor a la Universitat de Zuric 1895-1915 Estudià els complexos inorgànics del crom, el cobalt, el platí i el ferro, i també les valències, l’estereoquímica, etc Reconegut com a autor de la teoria de la coordinació , rebé el premi Nobel de química el 1913 per proposar la configuració en octàedre dels complexos de transició metàllica És autor de Beiträge zur Theorie der Affinität und Valeur ‘Contribucions a la teoria de l’afinitat i el valor’, 1893, Lehrbuch der Stereochemie ‘Manual d’estereoquímica’, 1904 i Über die Konstitution und Konfiguration von…

Graduat el 1958 en química orgànica a la Universitat de Tòquio, treballà en la reacció i la síntesi de polímers en l’empresa privada 1960-66 i el 1963 es doctorà a la Universitat de Pennsilvània El 1966 s’incorporà a la Universitat de Purdue Indiana, on fou professor assistent de Herbert Charles Brown i treballà en organoborans Després d’uns quants anys a la Universitat de Syracuse Nova York, 1972-79, retornà a la Universitat de Purdue, on des del 1999 ocupà la càtedra HC Brown Pels seus treballs sobre reaccions amb dobles enllaços de carboni en presència de catalitzadors de…

Fou professor de química, mineralogia i geologia a Amsterdam 1878 i a Berlín 1896 El 1874 demostrà, independentment dels treballs de Le Bel, l’orientació en forma de tetràedre dels enllaços de l’àtom de carboni, la qual cosa permeté d’explicar l’activitat òptica dels carbonis asimètrics El 1877 publicà Ansichten über die organischen Chemie ‘Consideracions sobre la química orgànica’, on inicià els seus estudis sobre termodinàmica química A Études de dynamique chimique 1884 desenvolupà els principis de cinètica química, descriví un nou mètode per a la determinació de l’ordre d’una…

Graduada en arquitectura a Stuttgart, l’any 1939 es traslladà a viure a Veneçuela, on durant alguns anys féu classes a la facultat d’arquitectura de la Universidad Central La seva obra, des dels primers treballs en paper, assaja la conversió de plans en volums i cerca un sistema de línies paralleles en dibuixos i escultures ambientals L’any 1959 residí durant un any als Estats Units El 1962 realitzà la primera experiència d’integració d’una de les seves obres en espais arquitectònics Realitza sistemes estructurals en tires de ferro que, a partir de les línies, generen polígons i políedres que…

Doctorat per la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg 1971 sota la direcció de Jean-Marie Lehn, després de cursar un postdoctorat a la Universitat d’Oxford retornà a Estrasburg el 1979, on desenvolupà la seva trajectòria docent i científica a l’Institut de Ciència i d’Enginyeria Supramoleculars del CNRS fins el 2009, que fou nomenat professor emèrit El 1983 dissenyà una tècnica per a unir dues molècules prescindint d’enllaços covalents, i el 2000 el seu equip sintetitzà una de les primeres “màquines moleculars”, que es contreien i es relaxaven responent a estímuls d’una manera…