Resultats de la cerca

Del 1465 al 1468 residí a Mallorca per motius de salut, segons confessió pròpia Fou entès en medicina i filosofia i actuà de dayyan juntament amb els seus germans Aharon i Šim'on És autor de 150 respostes a qüestions de dret jueu, importants, especialment, pel seu punt de vista sobre el judaisme dels conversos

Deixeble de FCBaur i de Schleiermacher, després de dos anys de docència de teologia a Tübingen fou obligat a abandonar aquesta tasca, que mai més no pogué reprendre, com a conseqüència de l’aparició de Das Leben Jesu kritisch bearbeitet ‘La vida de Jesús, estudiada críticament’, 1835, obra que suscità la més viva polèmica entorn d’ella girà la major part de la futura producció literària de l’autor i en què era exposada la interpretació de l’esquerra hegeliana sobre l’origen del cristianisme, entès com a invenció humana i encarnació de l’esperit de la humanitat en la figura de Jesús

S’exilià a París 1959, i des del 1970 fou cap d’investigació al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS Els seus treballs, en la línia de la metodologia marxista, tracten sobre les relacions entre superestructures i infraestructures, l’imperialisme i la qüestió nacional, en els quals introdueix la distinció entre nacionalisme, lligat sovint a sentiments imperialistes, i nacionalitarisme, entès aquest com un procés de reconstrucció de la identitat d’un poble Entre altres obres, és autor d’ Égypte, société militaire 1962,  Idéologie et renaissance nationale L’Égypte moderne 1969,  La…

Segons Joaquim M Bover, publicà un gran nombre de poemes, destacadament de tema hagiogràfic o d’intenció moralitzadora Nou tractat dels vicis i males costums d’aquesta present temporada 1850, que glossa els deu manaments i els pecats capitals, Dècimes satíriques sobre lo enganyós que és el món i posant en ridícul es gran to mal entès del sigle present 1861 i 1862, El carro triünfal de la Beata Catalina Tomàs, nostra amada paisana 1862 i El dia de Sant Bernat 20 d’agost de 1862 en Palma 1862 Participà amb uns versos en l’àlbum ofert a Isabel II amb motiu de la visita a les Balears, el 1860

Professor a Palerm, Pisa i Roma Ministre d’educació 1922-25, inicià 1923 la reforma escolar que porta el seu nom Idealista hegelià en el mateix sentit que Croce, la seva filosofia pren el nom d' actualisme L’acte pur, entès com un moviment que no depèn de res extern, és una manifestació de l’esperit i conté l’absolut A través de l’acte hom construeix l’experiència humana i fonamenta tota la realitat Es tracta d’una filosofia de l’acció, esdevinguda oficial del feixisme italià Entre la seva nombrosa producció cal esmentar La riforma della dialettica hegeliana 1913, Teoria generale dello…

Fou deixeble dels sofistes i de Sòcrates, i a la mort d’aquest fundà l’escola cirenaica Considerà que el coneixement es limita a l’àmbit del sensible i que té valor purament individual Com els cínics, donà importància fonamental a les qüestions morals, però afirmà que el bé suprem de l’home és el plaer, entès com a individual i present La possibilitat de viure plenament l’instant present representava la realització de la llibertat humana, és a dir, el domini absolut de si mateix, sense deplorar el passat, ja inexistent, ni desitjar el futur problemàtic El plaer defensat per Aristip derivava,…

Deixeble de JBurckhardt a la Universitat de Basilea, on després fou professor 1893, com també a Berlín 1901-19, metodològicament partia dels pressupòsits formalistes de KFiedler, i esdevingué el representant més conegut de les teories de la “pura visualitat” reine Sichtbarkeit de l’escola de Viena, arran d’obres com Renaissance und Barock 1888, Die Klassische Kunst 1899 i Kunstgeschichtliche Grundbegriffe ‘Conceptes fonamentals de la història de l’art’, 1915 Hi considerava la història de l’art com una història sense noms, com el pur desplegament de les formes, polaritzades en dos conceptes…

Llicenciada per la Universitat de València 1969, d’on fou docent, es doctorà el 1976 i en 1977-81 fou catedràtica d’institut Aquest darrer any es reincorporà a la Universitat de València, d’on obtingué les càtedres de filosofia del dret, moral i política 1987 i filosofia moral i política 1997 És membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas 2008 El seu pensament troba l’arrel en Kant i segueix la via oberta per Jürgen Habermas Defensa una ètica del deure on l’interlocutor és la clau, ja que és el diàleg entre els éssers humans i la inserció lingüística en el món del subjecte…

Mobilitzat a la fi de la Segona Guerra Mundial, fou deixeble de Karl Rahner , en el Lexikon für Theologie und Kirche ‘Diccionari enciclopèdic de teologia i eclesiologia’, 1957-68 del qual collaborà Es doctorà en filosofia el 1952 a la Universitat d’Innsbruck Ordenat sacerdot el 1954, el 1961 es doctorà en teologia Professor a la Universitat de Münster fins a la jubilació 1993, fou consultor del secretariat papal per als no-creients 1968-73 Impulsà el diàleg entre catòlics i marxistes i fou un dels principals impulsors a Alemanya de l’esperit de renovació del concili II del Vaticà ,…

Estudià dret i filosofia a la Universitat de València, on es doctorà el 1769 Síndic procurador general de Sagunt 1773, rebé el títol de doctor dels Reials Consells 1774 Fou nomenat per la Corona conservador del conjunt arquitectònic antic de Sagunt, i fruit del seu interès per les ruïnes fou la Disertación sobre el teatro y circo de Sagunto, ahora villa de Murviedro 1793 Aquesta obra, dedicada a Manuel de Godoy i amb una censura signada per Joan Antoni Maians i Siscar, conté un gravat neoclàssic del teatre romà que recull fidelment l’estat en què es trobava l’edifici al final del s XVIII Pel…