Resultats de la cerca

Recopilà nombroses dades folklòriques i geogràfiques que divulgà en escrits i articles al butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana, entitat de la qual havia estat delegat a diverses poblacions, a més d’haver-ne fundat i presidit una delegació a Figueres Inicià la collecció de llibres “Biblioteca Folklòrica” de l’entitat Un cop constituït el Centre Excursionista de Catalunya, continuà la seva tasca divulgativa i les collaboracions en el butlletí de l’entitat Des del 1876 es dedicà fonamentalment a estudis folklòrics catalans

Formà part de l’equip del Club de Rem Tortosa Fou tercer en el Campionat d’Espanya en quatre scull 1985 Ha estat el responsable de l’escola municipal de rem i també entrenador de l’entitat Amb ell al capdavant del Club de Rem Tortosa, l’entitat es proclamà millor club d’Espanya en quatre ocasions 2007, 2008, 2010, 2011

Germà de Ramiro Espinosa, el 1917 entrà a collaborar a l’Sport Ciclista Català, entitat de la qual arribà a ser president durant tres períodes 1952-57, 1961-62 i 1968-69 També exercí de vicepresident i de vocal, a més de responsable de l’edició del butlletí de l’entitat Des del 1972 assolí la condició de soci honorari de l’Sport Ciclista Català

Amant de la gimnàstica, fou membre fundadora del Club Femení i d’Esports de Barcelona 1928-38, la primera entitat de dones de Catalunya que promogué l’esport femení Formà part de la junta directiva i presidí l’entitat 1935-38 Impulsà la pràctica del bàsquet femení a Catalunya els anys trenta, anys que el Club Femení i d’Esports fou el dominador d’aquest esport a Catalunya Fou la primera dona membre del Comitè Català pro Esport Popular 1936, organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona

El 1922, juntament amb Jaume Martorell i Agustí Sobrevia, fundà el Grup Excursionista Mai Enrera, entitat precursora del Club Excursionista de Gràcia Inicià l’activitat del butlletí de l’entitat gracienca i impulsà la Secció d’Estudis de l’Arxiu Històric de Gràcia Impulsor del càmping i membre fundador de la Federació Internacional de Càmping i Caravàning Interessat en la muntanya de Montserrat, escrigué El Cavall Bernat de Montserrat 1982 i Els castells de Montserrat 1986 Rebé la medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya 1987

Viatjant de comerç Membre de la Unió Catalanista, formava part de l’entitat Gent Nova i collaborà estretament amb Domènec Martí i Julià Escriví a “Gent Nova”, “Renaixement” i “La Nació” A l’època dels enfrontaments entre el Sindicat Únic i el Sindicat Lliure intervingué en un comitè creat per tal d’evitar les violències Llevat de l’època de la Dictadura, fou president del CADCI 1920-32 Conseller de Treball i d’Assistència Social de la Generalitat 1932, s’afilià a Esquerra Republicana Havia presidit l’entitat Villa de Salut l’Aliança

Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, entitat precursora del tir amb arc a Espanya des del 1947 S’integrà a l’entitat i a la junta directiva de la secció de tir el 1954 El 1959 s’afilià a la Federació Catalana de Tir amb Arc Amb la selecció catalana participà en dos Campionats d’Espanya 1961, 1970 Rebé la medalla honorífica de bronze de la Federació Espanyola de Tir amb Arc 1965, fou nomenat mestre arquer 1970 i rebé l’estrella FITA de 1000 punts 1980 Durant quasi vint anys exercí diversos càrrecs a la federació catalana

Fill del director del Banc Sabadell   Joan Oliu i Pich , es llicencià en econòmiques a la Universitat de Barcelona, féu el doctorat a la Universitat de Minnesota i més tard obtingué la càtedra de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona 1982 Fou director d’estudis i estratègia 1983-84 i director de planificació de l' Instituto Nacional de Industria 1984-86, abans que el 1986 s’incorporés al Banc Sabadell en qualitat de secretari general tècnic Quatre anys després succeí el seu pare en els càrrecs de conseller delegat i director general, des d’on ha dirigit l’estratègia de creixement i…

Intendent mercantil i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1955, durant sis anys treballà com a advocat de l’estat a Tarragona i Lleida, fins que s’incorporà a l’empresa privada com a secretari de La Maquinista Terrestre i Marítima En 1976-77 fou delegat d’hisenda de l’Ajuntament de Barcelona, i des d’aquest any, secretari general i responsable jurídic de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona El 1979 fou elegit president d’ Aigües de Barcelona, Societat General d’  –posteriorment Agbar–, entitat que dirigí fins el 2006 El 1990 i després de la fusió de la Caixa de Pensions…

El 1969 s’incorporà a la directiva del Futbol Club Barcelona com a vicepresident El mateix any guanyà les eleccions presidencials i dirigí l’entitat fins el 1977 Durant el seu mandat fou un ferm defensor del catalanisme al club s’enfrontà al centralisme estructural de la Delegación Nacional de Deportes i de la federació espanyola i recuperà el nom original de l’entitat, Futbol Club Barcelona Fitxà figures com Cruyff i Neeskens, i l’equip de futbol guanyà la Lliga 1974 i la Copa del 1971 Modernitzà l’estructura interna del club donant impuls a les seccions, amb la…