Intendent mercantil i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1955), durant sis anys treballà com a advocat de l’estat a Tarragona i Lleida, fins que s’incorporà a l’empresa privada com a secretari de La Maquinista Terrestre i Marítima. En 1976-77 fou delegat d’hisenda de l’Ajuntament de Barcelona, i des d’aquest any, secretari general i responsable jurídic de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona. El 1979 fou elegit president d’Aigües de Barcelona, Societat General d’ –posteriorment Agbar–, entitat que dirigí fins el 2006. El 1990 i després de la fusió de la Caixa de Pensions i la Caixa de Barcelona en la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, fou nomenat director general adjunt executiu de la nova entitat, càrrec que ocupà fins el 1993. Posteriorment, n’esdevingué secretari del consell d’administració, i també vocal i adjunt al president. Fou nomenat president de l’entitat el 2003, en substitució de Josep Vilarasau, i, al seu torn, en fou rellevat el 2007 per tal de fer-se càrrec de Criteria fins el 2009, entitat financera la sortida a borsa de la qual impulsà.
President d'Immobiliària Colonial (2003-05), en fou principal artífex de la venda l’any 2006. Fou també president de la societat asseguradora de “la Caixa” amb Fortis i Caifor, i membre del consell d’administració de Repsol YPF. El 2008 rebé la Creu de Sant Jordi. Entre altres distincions, també rebé la Medalla d’Or de la Universitat Ramon Llull, de la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Orde Nacional del Mèrit de França i l’Orde de Bernardo O’Higgins de Xile.
Fou membre de nombroses entitats acadèmiques i cíviques, entre les quals hi ha el consell assessor de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, el consell consultiu del Foment del Treball Nacional i d’Acció Empresarial de la CEOE i la junta directiva de l’Assemblea General del capítol espanyol del Club de Roma. Fou també president del Patronat de la Fundació de la Universitat Ramon Llull i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres.