Resultats de la cerca

Estudià música a Barcelona amb Josep Brocà Es dedicà principalment a l’ensenyament de la guitarra Fou professor a l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona des del 1860 fins a la seva jubilació, el 1922, i en 1897-98 fou també professor del Conservatori del Liceu Fundà, juntament amb Miquel Llobet, la Lira Orfeo, un conjunt de quinze instruments de corda pinçada Aquesta institució el distingí amb el càrrec de professor d’instruments de pua i el tingué sempre entre els més entusiastes collaboradors

El 1906 es traslladà a París, on s’adscriví incondicionalment al cubisme, que tot just s’iniciava i que —a diferència del que seria per al seu amic Picasso— marcaria tota la seva personalitat Del 1908 al 1911 envià dibuixos a la revista catalana Papitu Considerà el quadre com a objecte independent, la referència del qual a la realitat és sols un pretext La seva obra —que comporta una minuciosa anàlisi descomposició i recomposició de l’objecte mitjançant les formes geomètriques, la línia i el cub— assoleix, en una primera etapa, una gran austeritat cromàtica amb predomini del gris i,…

S’inicià amb la guitarra i la mandolina, i cap a la meitat dels anys trenta començà a tocar la bateria, essent un dels primers músics que s’interessaren pel jazz a Barcelona Els anys quaranta treballà en diferents sales integrat en conjunts amb força repertori jazzístic També fou un protagonista assidu de les jam-sessions que organitzava el Hot Club de Barcelona Acompanyà solistes com George Johnson, Don Byas i el jove Tete Montoliu Durant els anys cinquanta liderà el conjunt regular del Hot Club, del qual resten enregistraments Els primers anys de la dècada dels seixanta treballà a la sala…

Format musicalment al Conservatori de Madrid, el 1918 accedí al grau de professor de música de saló del mateix centre, assignatura que més tard passà a anomenar-se música de cambra Villar fou un dels wagnerians més entusiastes del Madrid del seu temps Dirigí la "Revista Musical Hispano-Americana", exercí de crític musical i escriví tractats divulgatius, com ara La música y los músicos contemporáneos 1912 i Soliloquios de un músico español 1924 El 1917 publicà el tractat estètic El sentimiento nacional en la música española i el 1928 fundà la revista "Ritmo" Com a compositor, el…

Fill i successor a Bohèmia de Joan I de Luxemburg, i marcgravi de Moràvia des del 1333 Fou batejat amb el nom de Wenceslau, que es canvià a la cort de Carles IV de França 1323 Elegit emperador el 1346, fou consagrat a Roma el 1355 Es féu coronar rei de Borgonya 1365, però concedí la lloctinència al delfí de França 1378 Es mantingué al defora dels problemes d’Itàlia, fet que defraudà els seus entusiastes, entre els quals Cola di Rienzo i Petrarca Promulgà la Butlla d’Or 1356 Incorporà a Bohèmia una part de l’alt Palatinat 1355 i la baixa Lusàcia 1367 aconseguí Brandenburg per al…

Començà estudis de literatura, però es decantà aviat pel cinema El 1949 anà a París, on, malgrat ser rebutjat per l’Institut des Hautes Études Cinématographiques, seguí cursos de cinematografia a la Sorbona S’uní a altres joves aspirants a director com Claude Chabrol, François Truffaut i Jean-Luc Godard, entusiastes del cinema nord-americà i crítics amb el cinema acadèmic francès de la postguerra, que consideraven excessivament dependent de la literatura El seu afany trencador cristallitzà en la revista Cahiers du Cinéma , on collaborà des de la fundació 1952 i de la qual fou director 1963-65…

Gràcies a una beca imperial aconseguida per l’extraordinari talent musical que palesà en la seva infantesa, Schenker es traslladà a Viena, on, a més de matèries musicals, seguí també estudis de dret Fou alumne d’A Bruckner a la universitat, i aviat destacà en el món musical vienès per les seves activitats com a pianista, compositor i crític J Brahms expressà una gran admiració pel seu treball, però els interessos de Schenker s’encaminaren de manera cada vegada més definida cap a l’estudi analític de les grans obres mestres La seva monografia sobre la Novena simfonia de L van Beethoven 1912 i…

Fotògraf de moda i publicitat, estudià cinema a l’IDHEC de París coincidint amb els orígens de la Nouvelle Vague Allí rodà els curts Una platja tan petita 1961 i Un dia com els altres 1962, i de retorn a Barcelona intervingué com a ajudant de direcció en diversos llargs dins l’òrbita de l’Escola de Barcelona Després de realitzar el curt Raimon 1965, en què alternà la música del cantautor amb imatges documentals de conflictes internacionals, el seu llarg Cada vez que 1967 s’insereix plenament en els postulats d’aquest moviment, del qual fou un dels membres més actius, a més de fundador de la…

Vida Influït per Woody Guthrie, Buddy Holly i Chuck Berry, començà a cantar l’any 1965 amb el grup Castiles, al Greenwich Village El 1973 aconseguí editar el seu primer disc — Greetings from Ausbury Park, NJ—  acompanyat de The E Street Band Si bé no obtingué una gran acollida, feu que fos conegut com “el nou Dylan” El 1975 aparegué el seu primer èxit, Born to Run , el qual seguiren  Darkness on the edge of town 1978, The River  1980, Nebraska 1982 i, sobretot, Born in the USA 1984, que li donà popularitat mundial La clau de l’èxit de Springsteen fou el retorn a les arrels del rock en una…

Es doctorà en ciències Fou un dels més entusiastes impulsors del moviment catalanista durant el darrer quart del segle XIX Amic i collaborador d’Àngel Guimerà en diverses empreses patriòtiques, a vint anys participà en la creació de La Jove Catalunya 1870, i collaborà en el setmanari La Gramalla que amb alguns socis d’aquesta entitat —Francesc Matheu, Iu Bosch, Felip de Saleta, Isidre Reventós, Josep Thomàs i Rossend Messeguer— havien fundat 1870 El 1871, amb els mateixos amics i el suport dels membres de La Jove Catalunya, inicià la publicació de la revista quinzenal La…