Resultats de la cerca

Estudià a Berkeley i Baltimore i fou metge a la US Navy Professor a la Johns Hopkins University des del 1967, el 1978 li fou atorgat el premi Nobel de medicina, juntament amb WArber i DNathans, pels treballs sobre els enzims de restricció enzim de restricció en Haemophillus influenzae , els quals no sols reconeixen regions específiques d’ADN sinó que el fragmenten sempre per uns mateixos indrets Introduí també el procediment d’isolament més emprat dels enzims de restricció

Doctor en filosofia, estudià botànica amb Karl Wilhelm von Nägeli i química amb Adolf Ritter Baeyer, de qui fou ajudant Fou professor, successivament, a les universitats de Kiel, Tübingen, Breslau i Würzburg L’any 1907 li fou atorgat el premi Nobel de química pel descobriment de la fermentació no cellular Els seus treballs provaren que la fermentació alcohòlica resulta de l’acció química d’uns enzims anomenats zimases, i que no és pas conseqüència —semblantment a qualsevol altra— de cap “activitat vital” exclusiva d’éssers vius, bé que aquests enzims, químicament…

Treballà en enzims i en fermentació vínica, i descobrí l’àcid arsanílic Féu possible l’anomenada reducció de Béchamp

Desenvolupà mètodes de separació i d’obtenció d’enzims i fou el primer a isolar en estat pur una hormona, l’adrenalina 1901

Pels seus estudis sobre el metabolisme cellular i la descoberta de nous enzims rebé, juntament amb Krebs, el premi Nobel de medicina el 1953

Són destacables els seus estudis sobre les proteïnes, l’acció dels enzims, la sang, la diabetis i la nefritis Ideà un mètode per a determinar l’eliminació de la urea amb l’orina

Professor a Hèlsinki, investigà les fermentacions, la nutrició, els enzims, el metabolisme de les plantes, etc Rebé el premi Nobel de química el 1945 pels seus treballs sobre la química agrícola i de l’alimentació

Rebé el premi Nobel de química l’any 1957 pels seus treballs destinats a l’aclariment de la composició química de determinats enzims DPN i vitamines com ara la E, la B 1 2 , etc

Féu estudis sobre acidimetria, i introduí el símbol del pH per a indicar la concentració d’ions hidrogen 1909 són també notables les seves recerques sobre els aminoàcids, les proteïnes, els enzims i les fermentacions

Estudià la regulació genètica de la producció d’enzims i la multiplicació dels bacteriòfags El 1965 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, conjuntament amb FJacob i JMonod, pels seus treballs sobre els mecanismes de transmissió de la informació genètica