Resultats de la cerca

Inicialment ballarina, els seus dots excepcionals feren que es dediqués finalment a la gimnàstica Formada a l’Institut Politècnic de Kíev, el 1954 participà per primera vegada en   una competició internacional Campionats del Món de Roma Fou una de les millors gimnastes de tots els temps i aconseguí divuit medalles olímpiques, vuit de les quals foren d’or, nombre no aconseguit per cap altra esportista femenina Retirada de l’alta competició l’any 1966, fins l’any 1977 fou entrenadora de l’equip soviètic, i el 1980 dirigí l’organització de les proves de gimnàstica dels Jocs Olímpics de Moscou…

Fill de Niels Bjerrum , i professor de la Universitat de Copenhaguen La seva tesi doctoral, publicada el 1941, introduí mètodes originals en la investigació dels equilibris químics existents en les dissolucions, que obriren horitzons nous a la química de la coordinació, camp en què fou un dels especialistes més destacats

Campiona del món individual l’any 1991 a Indianapolis i campiona mundial amb exercicis a terra i a la barra d’equilibris el 1992 Millor esportista dels EUA el 1991 i favorita en els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, només guanyà la medalla de bronze per equips i quedà desena

Membre del Salt Gimnàstic Club, aconseguí la tercera posició en el Campionat d’Espanya 2010 Formà part de la selecció estatal i participà en el Campionat del Món 2010 i en el d’Europa 2011 El seu millor resultat en l’àmbit internacional fou el quart lloc en barra d’equilibris a la Copa del Món 2010

Doctor en medicina, fou professor a la facultat d’Estrasburg 1919 Feu investigacions sobre temes diversos com ara l’estructura i la natura colloidal del protoplasma, els equilibris fisicoquímics en les cèllules vives, la regulació tèrmica en els organismes i els efectes fisiològics dels gasos de combat Fou un dels fundadors de la FAO, de la qual esdevingué president executiu

El 1975 guanyà el títol europeu a Skien Noruega Als Jocs Olímpics de Montreal 1976, fou proclamada la millor esportista de l’Olimpíada amb cinc màximes notes 10 i tres títols olímpics Als Jocs Olímpics de Moscou 1980 assolí la medalla d’or en barra d’equilibris, la d’argent per equips i la de bronze en la classificació individual absoluta

Conservador d’invertebrats fòssils a l’American Museum of Natural History de Nova York i professor de biologia a la universitat del mateix estat Al començament de la dècada dels setanta llançà, juntament amb Stephen Jay Gould, el model evolutiu dit d' equilibris puntuats , segons el qual les espècies apareixen abruptament i després romanen inalterades durant milions d’anys Ha publicat nombrosos treballs i llibres sobre les relacions entre ecologia i evolució, entre els quals destaquen Unfinished Synthesis , Times Frames , Macroevolutionary Dynamics i Reinventing Darwin…

Formada al Club Gimnàstica Vilanova, en categoria júnior fou campiona d’Espanya i cinquena d’Europa 1998 El 1999 guanyà la medalla d’or en barres asimètriques i terra en el Campionat d’Espanya i fou tercera en la general disputà el Mundial, on entrà en les finals de salt i de barra d’equilibris L’any 2000 fou campiona d’Espanya de salt, subcampiona en barra i terra, i medalla de bronze en la general participà en el Mundial i fou quarta per equips en el Campionat d’Europa En els Jocs Olímpics de Sydney 2000 disputà les finals de salt i per equips El 2001, després de proclamar-se campiona d’…

Professor a la Universitat de Harvard Autor, juntament amb Niles Eldredge, del model evolutiu anomenat d’equilibris puntuats, segons el qual les espècies apareixen molt ràpidament en l’evolució i resten inalterades durant milions d’anys A part d’aquest, el seu camp d’interès es mogué dins de la problemàtica de les relacions entre ontogènia i filogènia i, posteriorment, en el paper de l’atzar en l’origen dels patrons fonamentals de la vida animal Sostingué, així mateix, que determinats petits canvis en un organisme poden condicionar ulteriors canvis en l’evolució de les espècies…

Després d’estudiar medicina a Lund i a Uppsala, féu viatges d’exploració científica a Lapònia i anà a doctorar-se a Holanda, on romangué tres anys i on publicà les obres Systema naturae 1735, Fundamenta botanica i Species plantarum 1753 Visità França i Anglaterra, i retornà al seu país l’any 1738 Poc temps després aconseguí la càtedra de botànica a la Universitat d’Uppsala, i començà a reorganitzar el jardí botànic, per encàrrec reial Les obres citades li havien proporcionat fama mundial, especialment per la nova i clara classificació de tots els éssers vivents coneguts que agrupava en…