Resultats de la cerca

Fill del vescomte Bernat I de Conflent i nebot del bisbe Salla d’Urgell, el qual succeí després d’haver estat coadjutor del bisbat, probablement des del 1006 Començà la nova catedral, consagrada el 1040, i instituí a l’església de Sant Miquel una canònica augustiniana, segons el model d’Aquisgrà, que feu aprovar per un important sínode provincial reunit a la Seu d’Urgell el 1011, i pel papa Sergi IV durant una estada seva a Roma a la fi del mateix any L’any següent obtingué del papa Benet VIII la confirmació de les possessions i els privilegis de l’església urgellitana Ocupà Guissona als…

Escriví obres inspirades en fets històrics del seu temps, la majoria inèdites, de clara intencionalitat política i de defensa aferrissada del republicanisme, fins al punt que en més d’una obra posa Déu clarament al seu costat, alhora que s’esplaia en un anticlericalisme primari Destaquen Viva el poble soberà , estrenada el 1868 al Liceu barceloní, La ronda d’en Tarrés 1871, L’hèroe de Martorell, o El Noi de les Barraquetes 1872, que té una segona part del mateix any, Qui trenca, paga 1872 i Canvi d’estat 1880 Hom li atribueix, també, la peça dramàtica Los hèroes de Puigcerdà 1873

Fou lector de teologia a Calataiud 1352, a Xàtiva 1353 i a París 1355, on rebé el grau de mestre 1358 Fou inquisidor d’Aragó 1360 i provincial de Catalunya 1369 Deixà escrits Quatuor libros super Sententias

Estudià a Cervera i a Vic, i es dedicà algun temps al bandidatge Ingressà a l’orde de la Mercè 1258, treballà en el rescat de presoners als regnes de Granada i de Múrcia i a Alger, on s’oferí com a ostatge Considerat sant, Innocenci XI n'aprovà el culte el 1686 La seva festa se celebra el 27 d’abril

Fou conseller de Martí l’Humà Impulsà les obres de la catedral de Barcelona i, juntament amb el Consell de Cent, les de l’Hospital de la Santa Creu Encomanà al miniaturista Rafael Destorrents el Missal de Santa Eulàlia 1403 Assistí al concili de Perpinyà convocat per Benet XIII 1408, però morí abans de signar la declaració que els assistents feren a favor d’aquest papa

Fill del comte Àlvar d’Urgell i de Cecília de Foix , tenia només uns set anys quan heretà el comtat, a la mort prematura del pare Participà en les lluites nobiliàries que commogueren els darrers anys del regnat de Jaume I de Catalunya-Aragó i els primers del seu successor Pere II Fet presoner per aquest, amb els altres barons rebels, a Balaguer el 1280 i alliberat un any després, es convertí en un dels seus més fidels aliats l’acompanyà en l’expedició a Sicília 1282 i lluità al seu costat durant la invasió francesa del 1285 Més tard prestà el seu ajut a Alfons II en la conquesta de Menorca…

Fill primogènit de Ponç I, morí pocs dies després d’haver-lo succeït, sense descendència El comtat passà al seu germà Àlvar

El 1950 fundà a Barcelona un negoci de venda de mobles i interiorisme d’estil innovador Mobles Maldà Molt vinculat a Joan Triadú i Font , Joan Ballester i Canals i Josep Espar i Ticó, entre d’altres, fou un dels capdavanters en l’etapa de resistència cultural dels anys cinquanta Prengué part activa en la creació i la continuïtat del Concurs de Poesia de Cantonigròs 1944, de la llibreria Ona 1962 de llibres en català, formà part de la primera junta de l' ADI-FAD 1957, i fou un impulsor de la Nova Cançó amb la creació de l’empresa discogràfica Edigsa 1961, en la qual participà, i posteriorment…

Feu estudis a Tarragona, fou mestre a Agullana i després seguí la carrera militar Coronel del regiment de fusellers de muntanya Sant Ramon durant la guerra de Catalunya contra Felip V, actuà els anys 1713 i 1714, sobretot al Vallès, al Maresme i al Llobregat Els seus esforços conjuminats amb els de Josep de Moragues i el marquès de Poal per aixecar el país contra els exèrcits ocupants foren contrarestats per l’estratègia dels mariscals Bracamonte, Vallejo i González Després de la capitulació de Cardona setembre 1714, en la qual fou amnistiat, es posà al servei del coronel Vallejo Però malgrat…

Debutà el 1860 al Teatre Circ Barcelonès, i el 1865 al Romea, amb La creu de plata , de FPBriz Fou primer galant del Romea, pràcticament sense interrupció, del 1867 al 1910 Sovint fou director d’escena Es retirà el 1919