Resultats de la cerca

Residí a París, on fou deixeble de Carle Vernet 1808 i de PN Guérin 1810, que professava el neoclassicisme davidià Influït pel baró Gros, al Salon del 1812 exposà amb èxit el seu Oficial de caçadors Louvre, fogós exponent del que Guérin qualificà de “pintura d’insensat” Anà a Itàlia 1816, on l’Académie de France de Roma el decebé, i, novament a París, pintà el Rai de la “Medusa ", que exposà al Salon del 1819 Louvre i que E Delacroix considerà una revelació Un viatge a Anglaterra 1820 li revelà l’escola anglesa, i pintà el Derby d’Epson Louvre En tornar pintà diversos retrats de…

Fill d’un pintor i daurador bisbalenc Anà amb un germà seu a Barcelona ~1838, on ambdós es dedicaren al daguerreotip El 1852 feu, a Barcelona, la seva primera exposició pictòrica i un any més tard s’establí a Madrid —on freqüentà la classe de Carlos Luis de Ribera a l’Escuela Superior de Pintura y Escultura— i el 1858 anà a París, d’on passà a Roma el 1863 Tornà a Barcelona 1869-70, on conegué el colleccionista Leopold Gil, que el protegí El 1882, esdevingué catedràtic a Llotja, on tingué per deixebles, entre altres, Lluís Graner i Antoni Ros i Güell Una inicial influència del natzarenisme es…

Membre de la Companyia de Jesús, decorà molts temples de l’orde El seu estil, d’un gran sentit escenogràfic, utilitza la perspectiva per donar uns efectes òptics d’un marcat resultat plàstic Treballà a Viena al servei del príncep de Liechtenstein Influí en l’estil decorativista de les pintures murals del barroc alemany i austríac del s XVIII Com a teòric cal remarcar la seva obra Prospettiva de’ pittori ed architetti 1693-98

Publicà edicions d’autors antics castellans, un primer esbós de gramàtica històrica del castellà al Grundriss der romanischen Philologie 1888 de Gröber, i articles d’etimologia romànica on aplicà el mètode de Wörter und Sachen

Creà una nombrosa collecció de dibuixos, pintures i gravats inspirats en fets matemàtics mosaics, transformacions, sanefes, perspectiva, etc, i motivà estudis matemàtics basats en la seva obra mosaics d’Escher, perspectiva curvilínia, etc Esbòs del mosaic Genets , d’ Escher

Aplegà i feu imprimir per Carles Amorós l’obra literària del seu cosí, Francesc Moner i de Barutell Barcelona 1528, amb una dedicatòria —en castellà— al duc Ferran Folc de Cardona, en la qual feu un esbós biogràfic de l’autor

Afirmà la possibilitat de la metafísica radicada en la natura de l’home La fonamentació psicològica de la metafísica es transformà finalment en una especulació logicoontològica a la manera de Hegel La seva obra principal és Grundriss der ersten Logik ‘Esbós de la lògica primera’, 1800

Viatjà pel continent africà, especialment per la conca alta del Nil, per encàrrec de l’Acadèmia Prussiana de Ciències 1869-71 Escriví Beitrag zur Flora Äthiopiens ‘Contribució a la flora d’Etiòpia’, 1867, Im Herzen von Afrika ‘En el cor d’Àfrica’, 1874 i Afrikanisches Skizzenbuch ‘Esbós africà’, 1925

Publicà a La Renaixença , entre el 1881 i el 1886, narracions de caràcter romàntic i altres d’ambient i assumpte burgesos, representatives del decantament cap al realisme de la narrativa catalana, com ara Cartes confidencials Esbós d’una novella i Doloretes Costums de Barcelona De fet, aquestes proses semblen respondre a l’estímul directe de les de Narcís ↑ Oller , màxim exponent del realisme català

Professor a Greifswald, fou un dels principals representants de l’anomenada filosofia de la immanència Centrat en el problema gnoseològic, desenvolupà més els seus aspectes idealistes i sensacionalistes que no pas les seves implicacions cientificoneutralistes És autor d' Erkenntnistheoretische Logik ‘Lògica gnoseològica’, 1878, Grundrisss der Erkenntnistheorie und Logik ‘Esbós de la teoria del coneixement i de la lògica’, 1894 i Die immanente Philosophie 1897