Resultats de la cerca

El 1858 anà a Itàlia, empès per les seves idees liberals, a lluitar en l’exèrcit de Garibaldi, dins el qual arribà a sotstinent d’estat major El 1868 retornà a Tortosa, on participà en la revolució federalista del 1869 S’establí a Barcelona, on collaborà en la premsa del seu partit

Professor d’eloqüència a Saragossa, on publicà Modus variandi orationes 1611 Publicà també Devocions molt profitoses de l’examen de consciència 1639 i Retórica cristiana 1647

Benedictí, professà al monestir de Sant Feliu de Guíxols 1689 i féu els estudis de filosofia i teologia a Santo Estevo de Ribas de Sil i a Salamanca Fou abat de Sant Feliu de Guíxols 1705-17, abat general de la congregació de Valladolid 1717-21 i del monestir de Montserrat a Madrid 1721-27 Felip V, del qual era fervent partidari, el nomenà bisbe de Mallorca 1730 construí una capella de Sant Benet i fundà una confraria de la Mare de Déu de Montserrat a la seu de Mallorca, on fou enterrat Féu quantioses donacions al monestir de Sant Feliu de Guíxols i aplegà una notable biblioteca, conservada…

Jesuïta des del 1600, fou professor d’eloqüència a Saragossa 1600-14 i obtingué gran popularitat com a predicador pels Països Catalans Publicà Modus variandi orationes Saragossa 1611, Devocions molt profitoses de l’examen de consciència Palma 1639, que és un opuscle que conté proses i versos devocionals en català i castellà de diversos autors, i Retórica cristiana Palma 1647, un manual per a predicadors que s’insereix en el model de predicació efectista propi del barroc

Eclesiàstic Fou preceptor dels fills de Dídac Desclapers Publicà una adaptació de la gramàtica llatina de Joan Baptista Escardó, Modus variandi orationes et parandi copiam 1642 És famós sobretot pel pla de Palma, gravat sobre coure, que publicà el 1644, d’una gran minuciositat

Vida Fill de Daniel Mangrané i Escardó, industrial de l’oli i accionista majoritari de la distribuïdora Saturnino Huguet-Selecciones Capitolio, estudià intendència mercantil a Barcelona 1933 i química a Berlín i s’especialitzà en la química dels olis, sobre la qual publicà diversos tractats El seu primer contacte amb el cinema fou com a guionista i compositor de Nuevos ideales 1936, Salvador de Alberich, film produït i supervisat pel seu pare Després de la guerra civil combinà les seves activitats empresarials en una fàbrica de productes químics amb la sotspresidència de…

Fou reclutat a Culver City EUA per la MGM com a redactor i traductor de versions espanyoles d’originals nord-americans en el moment del pas del cinema mut al parlat Intervingué en la farsa musical Estrellados 1930 i en la comèdia De frente, marchen 1930, ambdues d’Edward Sedgwick i protagonitzades per Buster Keaton, escrivint les lletres en castellà de les cançons i dirigint els diàlegs actuà en el melodrama Wu Li Chang 1930, Nick Grindé, del qual dirigí la supervisió escènica, i en el drama La fruta amarga 1930-31, Arthur Gregor Dirigí, amb el nom de SA de Alberich, Films La revista del…

Vida i obra Cursà els seus estudis a l’Escola Diplomàtica i fou deixeble d’Eduardo de Hinojosa L’any 1899 ingressà per oposició en el cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Successivament, treballà als arxius d’hisenda de Girona, Tarragona i Osca, per a passar el 1905 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1911 A l’agost del 1909, encara que exercia a l’ACA, fou nomenat director interí del Museu Arqueològic de Barcelona per defunció d’Antoni Elias i de Molins, càrrec que deixà a l’agost del 1911 en ocupar-lo Constantino Ballester Com a historiador,…