Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Josep Calvo i Verdonces
Disseny i arts gràfiques
Teatre
Escenògraf i dibuixant.
Estudià dibuix i perspectiva a València a París 1866 treballà amb els escenògrafs Cambon i Chéret Establert a Barcelona 1872, treballà amb Francesc Soler i Rovirosa Fou catedràtic de perspectiva a Llotja des del 1896 El 1912 publicà uns Apuntes sobre perspectiva
Emili Freixas i Aranguren
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant il·lustrador.
Deixeble del pintor Emili Casals, treballà amb els escenògrafs Bulbena i Girbal Féu illustracions per a El Hogar y la Moda i Lecturas Collaborà a Mickey , Chicos i altres revistes infantils Rebé la medalla del Primer Congrés Internacional de Còmics 1952, Nova York Dissenyà moltes portades de llibres i és autor de manuals de dibuix
Víctor Moré i Verdaguer
Escultura
Escultor.
Es formà a Llotja i a Brusselles, on exposà a l’Exposició Universal del 1910 i fou premiat el 1911 De nou a Barcelona el 1916, exposà sovint individualment i en mostres oficials, especialment a les de Primavera dels anys trenta, on s’alineà dins el Saló de Barcelona Collaborà amb escenògrafs, i sobresortí com a retratista Apelles Mestres , Museus d’Art de Barcelona
Jaume Rull i Jové
Història
Erudit.
El 1908 inicià una collecció de texts teatrals catalans que, juntament amb l’aplegament exhaustiu de dades biogràfiques dels artistes teatrals dels Països Catalans actors, escenògrafs, empresaris, músics, etc que formaren l’Arxiu Rull, des del 1997 a conservat a la Biblioteca de Catalunya, que conté més d’onze mil obres impreses i de mil cent manuscrits Hi figuren gairebé totes les obres teatrals en català aparegudes des del 1750 endavant, amb alguns exemplars únics, com el sainet bilingüe El café de Barcelona , de Ramón de la Cruz 1788 També s’hi conserven fotografies, programes…
Enric Monserdà i Vidal
Pintura
Pintor, projectista i director artístic.
Germà de Dolors Monserdà i Vidal Estudià a Llotja Es lliurà a les tasques de l’ornamentació i la decoració, optant per la barreja estilística de medievalisme i orientalisme, alternada amb el neogòtic que propugnaren E Rogent i Ll Domènech i Montaner, i amb l’aire premodernista del moblista Vidal i de l’arquitecte Vilaseca Fou molts anys director artístic a la vidrieria d’Eudald Amigó, i es distingí en la pintura religiosa Guanyà el concurs per a la decoració de la Sala de Cent, obra que dirigí el 1925 Com a decorador, collaboraren amb ell pintors i escenògrafs de renom Exercí…
Salvador Alarma i Tastàs
Salvador Alarma és autor de la decoració de la sala de ball La Paloma (1903), a Barcelona
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Teatre
Decorador i escenògraf.
Vida De família d’escenògrafs, estudià a Llotja, on fou deixeble dels pintors Josep Planella i Ramon Amado, i Francesc Soler i Rovirosa fou el seu mestre en l’art de l’escenografia El 1884 ingressà al taller de Ramon Planella El 1888 entrà a treballar al taller del seu oncle Miquel Moragas i Ricart, el Teatre Circ Barcelonès, amb qui s’associà i del qual esdevindria propietari Començà amb la representació a l’aire lliure de Flors de cingle , d’Ignasi Iglésias, i es convertí en el decorador idoni per als autors del seu temps Àngel Guimerà, Adrià Gual, etc El 1898 començà a…
, ,
Wieland Adolf Gottfried Wagner
Música
Productor i escenògraf alemany.
Nét de Richard Wagner i fill de Siegfried Wagner, cresqué amb els Festivals de Bayreuth, en els quals tingué ocasió de conèixer escenògrafs tan cèlebres com Emil Preetorius i Alfred Roller S’inicià professionalment al final dels anys trenta, i una de les primeres feines com a professional foren els dissenys per a una producció de Parsifal 1937 El 1951, juntament amb el seu germà Wolfgang, reprengué les activitats dels Festivals, interromputs durant la Segona Guerra Mundial Durant els anys que es mantingué en el càrrec de codirector 1951-66, les representacions operístiques a…
Josef Svoboda
Teatre
Escenògraf txec.
Hereu de la tradició figurativa, reelaborà al llarg de més de 700 muntatges teatrals i operístics l’art de l’escenografia gràcies a les noves possibilitats de la tècnica Les seves realitzacions al Teatre Nacional de Praga, on treballà des del 1947 i del qual fou director d’escenografia des del 1951 fins el 1992, i en altres teatres europeus i nord-americans entre els quals el Metropolitan de Nova York, l’Old Vic Theatre de Londres, La Fenice de Venècia i les òperes de París, Berlín i Sant Petersburg es caracteritzaren per la puresa arquitectònica i un ús essencial de la llum i el moviment…
Karl Friederich Schinkel
Música
Arquitecte i escenògraf alemany.
Estudià a l’Acadèmia d’Arquitectura de Berlín i entre el 1803 i el 1805 visqué a París i també viatjà per Itàlia Plasmà les seves impressions d’aquests anys d’estudi a l’estranger en Karl Friedrich Schinkel - Reisen nach Italien Com a arquitecte, les seves primeres obres s’insereixen dins el moviment neogòtic, que més tard abandonà pel neoclassicisme En totes elles, però, sempre mostrà una preocupació per la funcionalitat Primer arquitecte del Ministeri d’Obres Públiques del govern prussià 1810, projectà, entre altres edificis, el Teatre del Gendarmenmarkt 1818-21 i l’Alte Museum 1822-30,…
Fèlix Urgellès i de Tovar
Cinematografia
Escenògraf i pintor.
Vida Notable pintor paisatgista de cavallet, el 1869 fou deixeble de l’escenògraf Josep Planella al seu taller del teatre Principal Fou un dels grans pintors de decoracions del teatre romàntic català, sobretot pel que fa a paisatges Com a escenògraf, entre el 1881 i el 1888, feu societat amb Miquel Moragas, amb qui treballà al taller del Circ Barcelonès Pintaren decoracions per al Teatro del Buen Retiro, el Liceu i diversos teatres barcelonins, però també a Reus, Olot, Mataró, Terrassa, Sabadell, Buenos Aires, Guatemala, Montevideo i l’Havana Durant l’Exposició Universal del 1888 muntà el…