Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Pirró
Filosofia
Filòsof grec, sistematitzador de l’escepticisme.
D’acord amb la distinció sofística del que és per natura i el que és per convenció, afirmà que els judicis sobre la realitat són convencionals, i per tal com la sensació constitueix la seva base i les sensacions són canviants, hom no pot practicar sinó l' epokhé El veritable savi ha de tancar-se en ell mateix, abstenir-se del judici i optar pel silenci Només així assolirà l’ataràxia i a través d’aquesta l’única veritable felicitat Conseqüent amb les seves idees, no deixà cap obra escrita i el seu pensament fou tramès pel seu deixeble Timó
Giuseppe Rensi
Filosofia
Filòsof italià.
Professor a Ferrara, Florència, Messina i Gènova, fou proscrit 1927 per la seva oposició al règim feixista Desenvolupà una filosofia de caire idealista que abandonà 1914 per decantar-se vers un escepticisme fonamentat en una sèrie d’experiències com la de l’absència d’una raó vàlida per a tots els homes Aquest escepticisme, juntament amb el racionalisme, el menà vers posicions positivistes, fenomenologistes i materialistes que intentà de superar a la seva darrera època cercant un fonament més profund de la realitat i de la persona humana És autor de La trascendenza 1914,…
Joseph Škoda
Metge bohemi.
Exercí a Viena És un dels fundadors de la Nova Escola de Viena, caracteritzada per la precisió dels procediments diagnòstics i pel seu escepticisme relatiu als mètodes terapèutics Publicà un important tractat d’auscultació i percussió
Arne Garborg
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Fou dels primers d’escriure en landsmål Espontani i realista, passà de l’escepticisme a una visió social i religiosa de la societat Són obres seves Mannfolk ‘Gent’, 1886 Troette Moend ‘Ànimes fatigades’, 1891 i Den burtkomne fadern ‘El pare perdut’, 1899
Arcesilau de Pítana
Filosofia
Filòsof grec, deixeble de Teofrast.
Escolarca de l’Acadèmia platònica, la dirigí, després de Crates, en el període anomenat Acadèmia mitjana o segona Acadèmia Representà la introducció a l’Acadèmia d’un escepticisme moderat, que refusà la teoria del coneixement, tant de l’estoïcisme com del pirronisme
Helge Rode
Literatura danesa
Escriptor danès.
Representant del moviment neoromàntic, passà d’un escepticisme a un misticisme religiós Poeta destacat, deixà Hvide Blomster ‘Flors blanques’, 1892, Ariel 1914, etc Publicà també drames Morbus Tellermann , 1907 i assaigs Krig og Aand ,‘Guerra i esperit’, 1917 Regenerationen i vort Aandsliv , ‘La regeneració de la nostra vida espiritual’, 1923, etc
James Beattie
Filosofia
Literatura
Poeta i filòsof escocès.
Professor a la Universitat d’Aberdeen, publicà Essay on Truth 1770 com a defensa de la religió i la moral cristianes contra l’escepticisme de Berkeley i Hume El seu poema The Minstrel 1771-74 exercí una gran influència i és considerat un dels precedents del Romanticisme Escriví també un diari de les seves experiències literàries a Londres
Damasci
Filosofia
Filòsof neoplatònic.
Darrer director de l’escola d’Atenes, clausurada per Justinià 529 El seu pensament gira entorn de les relacions entre l’u i el múltiple i s’orienta alhora cap al misticisme i l’escepticisme Escriví una Vida d’Isidor, filòsof, Dubtes i solucions sobre els primers principis i Dubtes i solucions al “Parmènides” de Plató
Abū-l-‘Alā al-Ma‘arrī
Literatura
Poeta àrab.
Cec des de la infància, estudià a Bàssora i a Bagdad És autor de diverses colleccions de poemes Siqṭ al-zand, Luzūm mā lā yalzam i epístoles, la més notable de les quals Risālat al-gufrān , ‘Epístola del perdó’ descriu un viatge al cel i a l’infern a l’estil de la Divina Comèdia Tractà, sobretot, temes filosòfics, sovint plens d’escepticisme
Josef Svatopluk Machar
Literatura
Periodisme
Poeta, periodista i assagista txec.
Adversari de Vrchlický i de la seva escola, admirà Jan Neruda Les primeres poesies expressen les seves intimitats sentimentals, l’amor, la ironia i l’escepticisme Més tard s’interessà pels problemes socials i polítics, i abandonà el lirisme per la combativitat Escriptor realista —el més important del seu temps al seu país—, reflectí els conflictes socials i nacionals i l’animadversió als Habsburg
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina