Resultats de la cerca

La seva novella Rossijskij Žilblaz ‘El Gil Blas rus’, 1814 és una crítica de la vida i dels costums de la noblesa esclavista Amb Bursak 1825 i altres novelles s’anticipà al realisme de Gogol’

Durant la crisi esclavista, defensà una posició de respecte per a l’autonomia de cada estat, però el 1860, en ésser elegit el seu adversari Abraham Lincoln, i essent encara president Buchanan, se separaren de la Unió set estats del sud

Fill de Pere I, pujà al tron sota el govern de la regència El 1840 fou declarat major d’edat Intervingué en la guerra de la Triple Aliança contra el Paraguai 1865-70 La seva política liberal li alienà el suport de l’Església i de l’oligarquia terratinent esclavista Malgrat els governs conservadors de Rio Branco i del marquès de Caxias, el decret d’abolició de l’esclavitud 1888 motivà un alçament republicà que el destronà i l’obligà a exiliar-se

Especialista en arqueologia romana, ha treballat als jaciments d’Òstia Le terme del Nuotatore , 1968-77, Settefinestre Toscana Settefinestre Una villa schiavistica nell’Etruria romana , 1985 i Nador Algèria Il castellum del Nador , 1989 És autor d’un important manual d’excavació arqueològica Storie dalla terra , 1981, traduït al castellà Historias en la tierra , 1997, i de diferents treballs sobre les estructures econòmiques precapitalistes L’anatomia della scimmia , 1979 i les formes de producció esclavista al món romà Schiavi in Italia , 1988 La villa romana e la…

Lluità contra els indis 1832 i fou diputat whig per Illinois 1834-42 Es graduà en dret i s’oposà a la guerra contra Mèxic i a la creació del districte federal de Washington, per la qual cosa no fou elegit senador El 1854 es pronuncià contra l’esclavitud als estats del NW i a favor de la fórmula federal, i el 1856 entrà al partit republicà Malgrat no haver estat elegit senador, s’enfrontà al demòcrata esclavista Stephen Arnold Douglas Lincoln fou elegit president el 1860, i aleshores els estats sudistes se separaren i formaren la Confederació Sudista L’expansió industrial i…

Vida i trajectòria política Fill d’hisendats, estudià lleis a Barcelona 1887-93 i es doctorà a Madrid 1894 El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou secretari de la secció de dret i filosofia i lletres 1888-89 i president 1890-91, càrrec des del qual pronuncià un remarcable discurs nacionalista El 1891 fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de Manresa Redactà íntegrament les proclames de la Unió La qüestió social i la política 1891, editada amb motiu…