Resultats de la cerca

S’inicià en les competicions escolars atlètiques de l’ONCE, on destacà en salt de llargada i en velocitat Especialista en salt de llargada, el seu palmarès inclou una medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1993, una de plata 1994 i una d’or 1995 en els Campionats del Món, i una medalla d’argent en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 Es retirà l’any 2000 a causa de continuades lesions musculars

Llicenciada en educació física i entrenadora d’atletisme, formà part dels Lluïsos de Mataró, el Club Atlètic Vic i l’Agrupació Atlètica de Catalunya En categoria sènior, fou subcampiona d’Espanya de 60 m tanques en pista coberta 2001 i semifinalista en els Jocs Mediterranis 2001 Assolí cinc Campionats de Catalunya a l’aire lliure, quatre en 100 m tanques 2001, 2002, 2006, 2007 i un en relleus 4 × 100 m 2002, i set títols en pista coberta en 60 m tanques 1997, 2000, 2001, 2002, 2005, 2006, 2007 Baté el rècord de Catalunya de 100 m tanques a l’aire lliure, amb una marca de 13,76 s 2001, i de 60…

Es llicencià en ciències geològiques el 1970 per la Universitat de Barcelona Obtingué el doctorat de tercer cicle per la Universitat de Dijon França el 1972, i es doctorà en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1973 És professora de paleontologia a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1972 Ha treballat principalment en la morfologia, l’estructura i la repartició en l’espai i el temps de macroforaminífers del Cretaci i Terciari inferior, i la seva aplicació a la datació i caracterització paleoambiental dels sediments que els contenen Els treballs han estat fets…

Inicià els seus estudis a Barcelona i, després de passar per París, els conclogué a Viena El 1873 actuà a la capital austríaca en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, al qual assistí Isabel II D’aquí prengué el cognom artístic de Cervantes, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo Actuà a Londres davant de la reina Victòria i, de retorn a Barcelona, rebé un homenatge pels seus èxits Fou nomenada arpista de la Reial Cambra a Lisboa, i actuà davant Eugenia de Montijo Després començà una gran gira per Amèrica, que la portà al Brasil, l’Argentina, l’…

Filla extramatrimonial de Clotilde Bosch, muller d’ Ildefons Cerdà , aquest la desheretà el 1864 en conèixer el seu origen Separat el matrimoni, mare i filla anaren a Madrid i després a Roma, on Clotilde rebé les primeres lliçons d’arpa Infant prodigi, debutà a Viena l’any 1873 en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, d’on prengué el cognom artístic, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo Sota la direcció de la seva mare, que aprofità els contactes aconseguits com a membre del seguici d’Isabel II, començà una projecció internacional actuà a…

Dirigí la Societat Coral Esmeralda, fundada el 1857 L’any 1862 muntà una organització parallela a la de JA Clavé, amb corals no claverianes, i el 1865 creà la Societat Coral Barcino, refundació de l’Esmeralda Entre el 1872 i el 1883 publicà el periòdic El Eco de Barcino , rèplica d' El Eco de Euterpe  de Clavé Escriví nombroses obres corals, com La Caridad , Lo somni d’un infant , A orillas del Ebro , A segar el blat ,   Crit de guerra , La nit , Al batre , La nina de l’Empordà ,  La donzella de la costa i Dins la barqueta , entre d’altres

Llicenciat en dret, ocupà càrrecs en l’administració Dirigí La Esmeralda 1842, La Ilustración Española 1843-44 i altres periòdics i publicà Poesías serias y satíricas 1842, Poesías, cuadros de costumbres 1884 i Historia política y parlamentaria de España 1860-61

Autor d’òperes, com Don Alfonso de Ojeda, Angélica 1839 i La esmeralda 1843, estrenades al Teatre Principal de València Compongué una sarsuela en dos actes, Donde menos se piensa 1850, la Canción a don Jaime el Conquistador 1850 i la sarsuela El Cabañal de Valencia 1852 Escriví una Missa de Rèquiem a quatre veus i orgue, villancicos , responsoris, trisagis i goigs

Inicià la carrera de pianista, però pel consell de Glinka es dedicà a l’òpera i, influït per una estada a París 1844-45, imità l’òpera còmica francesa amb Esmeralda 1845 Rusalka 1856 el situà al capdavant de la naixent òpera nacional russa Influí Musorgskij amb els seus estudis sobre l’adaptació de la llengua russa a la música, que aplicà a l’òpera El convidat de marbre 1867-69, acabada per Rimskij-Korsakov

Fou capità de la milícia nacional durant el Trienni Liberal 1820-23 L’any 1839 establí una impremta, on edità periòdics El Cisne , El Mole i La Tribuna , el 1840 La Perla , el 1843, a més d’obres de JMBonilla, Pasqual Pérez i altres Vers el 1848 la impremta passà al seu fill, Josep Mateu i Garín — Madrid 1891, que la continuà fins el 1867, i hi edità La Esmeralda 1847-49, La Ilustración Valenciana 1856-57, El Rubí 1859 i diversos llibres Les seves germanes — Àngela , Desemparats i Francesca — havien installat, vers el 1861, la impremta d' El Avisador Valenciano , on editaren…