Resultats de la cerca

La seva política s’orientà envers la consolidació, a Grècia, de l’hegemonia espartana, però es veié obstaculitzada per la rivalitat amb Demarat Al principi es negà a ajudar la revolta jònica contra Pèrsia, però després atacà Egina 491, que s’havia sotmès als perses La lluita amb Demarat l’obligà a exiliar-se Cridat de nou pels espartans, enfollí i se suïcidà

Desterrà els seus adversaris, repartí terres entre 4 000 periecs, els quals féu ciutadans de ple dret, i reformà l’exèrcit Decidit a controlar la lliga aquea, obtingué la victòria de Megalòpolis 227 i prengué les ciutats d’Argos i Corint 223 La intervenció macedònia frustrà, però, els seus plans, puix que fou vençut a Sellàsia 221 Fugí a Egipte, on Ptolemeu Filòpator l’empresonà i el féu assassinar

Fill de Plistònax, de la nissaga reial dels Agíades Essent infant, regnà sota tutela, durant l’exili del seu pare Després, oposant-se a Lisandre, permeté el retorn dels demòcrates a Atenes 403 aC Acusat de traïció, fou absolt però, no havent aconseguit de reunir a temps les seves tropes amb les de Lisandre —que fou vençut a Haliart—, hagué d’exiliar-se a Tègea, on morí

Fill i, probablement, successor del monarca Demarat que havia estat deposat, s’emparà del poder el 206 aC Continuador del programa de reformes internes de Cleòmenes III, confiscà les terres i en féu una nova distribució Volgué reorganitzar la potència militar espartana per combatre la Lliga Aquea , però no ho aconseguí, malgrat les seves temptatives d’entesa amb Filip V de Macedònia, amb els romans, amb Antíoc III de Síria i amb els etolis Malvist pels seus intents d’efectuar una revolució social violenta, morí víctima d’un cop d’estat, el 192 aC

Presidí el partit antimacedoni i, aliat amb els etolis, intervingué en l’anomenada “lluita social” dels aqueus 219-217 aC No pogué, però, impedir l’avanç de Filip V de Macedònia, que el fustigà fins a la ciutat mateixa Feta la pau a Naupacte 217, consolidà el seu poder

Regent d’Esparta, comandà els grecs a Platea 479 i en la conquesta de Bizanci 477, on, com a rei, entrà en relacions amb Pèrsia, i per això en fou expulsat Tornà al seu país confiant en el favor dels ilotes, però, acusat de traïció, morí de fam en el temple d’Atena, on s’havia refugiat

Succeí Areu II 247 aC i governà amb una actitud conservadora, antidemocràtica i contrària a les reformes empreses pel seu collega Agis IV Fou destituït pels èfors 242, però tornà, i novament regnà, fins el 235 aC Fou succeït pel seu fill Cleòmenes III

Pel fet d’haver defensat, fins a morir, el pas de les Termòpiles , al capdavant d’un reduït exèrcit de 300 homes, davant les forces invasores de Xerxes, es féu mereixedor dels més alts elogis

D’origen probablement milesi hom creu que no és autèntica la llegenda segons la qual els atenesos, en veure'l coix i deforme, el cediren als espartans perquè fos llur capità, escriví l' Eunomia , un tractat sobre el bon govern, referint-se naturalment a les institucions espartanes La seva glòria són, però, les ‘Uποθῆκαι ‘Exhortacions’ i els Εμβατῆρια ‘Cants de marxa’, en ritmes anapèstics, amb els quals encoratjava els lacedemonis durant les guerres messèniques Recollits pels gramàtics alexandrins, els escassos fragments que han pervingut dels seus poemes mostren un llenguatge, com el de…