Resultats de la cerca

Es doctorà a la Universitat de València Exercí a Oriola, on escriví la Disceptatio unica de signis propriis veneni sumpti 1661, en què mantenia l’especificitat simptomatològica de cada metzina en particular

Defensor de l’especificitat de la civilització eslava, preconitzà la unitat dels pobles eslaus sota la direcció del rus Les seves teories facilitaren el desenvolupament del paneslavisme És autor de Rossiya i Evropa 1869

Hom li deu la descripció del bacil de la febre tifoide, l’especificitat del qual demostrà i per al qual donà una sèrie de mètodes de cultiu i aïllament És també autor de nombrosos treballs sobre el raquitisme i les seves relacions amb el cretinisme

Els seus experiments sobre embrions d’amfibis demostraren que la capacitat morfogenètica de les cèllules embrionàries no es fa específica fins en un moment avançat de l’embriogènesi, i que aquesta especificitat és induïda per una zona de l’embrió que ell anomenà organitzador Rebé el premi Nobel de medicina l’any 1935

Estudià medicina, química i mineralogia Fundador de l’homeopatia, descobrí que tots els medicaments eren hidrosolubilitzables per fregament suspensió colloidal A l’epidèmia de còlera del 1831 fou el primer a descriure'n la causa com una petita estructura vivent, i introduí el tractament antisèptic per a combatre'l Publicà Fragmenta de viribus medicamentorum positivis 1805, Reine Arzneimittellehre ‘Farmacologia pura’, 1811-20 i Die Kronische Krankheiten, ihre eigentümlige Natur und Heilung ‘Les malalties cròniques, la seva especificitat i la seva cura’, 1828-38

Professor 1941-66 i rector 1945-63 a la Universitat Catòlica de Lió i director de recerques al CNRS 1966 Consagrà la seva activitat científica a la lingüística francoprovençal Géographie phonétique du Forez 1941 i Atlas linguistique et ethnographique du Lyonnais 1950-76 En una llarga sèrie de treballs Études de géographie linguistique , recollits el 1983 maldà per establir l’especificitat del francoprovençal Com a director de l’institut lionès que porta el seu nom i coordinador dels atles regionals de França, tingué un paper destacat en l’orientació de la recerca dialectològica…

Treballà al departament de química de la Universitat de Kyoto i l’any 1963 es traslladà als EUA on es doctorà al departament de biologia de la Universitat de Califòrnia San Diego Ha format part de l’equip de recerca de l’Institut d’Immunologia de Basilea i, d’ençà del 1981, és al departament de biologia de l’Institut Tecnològic de Massachusetts Rebé el premi Nobel de medicina del 1987 per la seva contribució al coneixement del sistema immunològic humà, del qual ha establert els mecanismes genètics que determinen la resposta immune i n'ha assenyalat l’especificitat en la formació…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Basilea, s’especialitzà en immunologia, camp en el qual desenvolupà importants recerques a l’Escola d’Investigació Mèdica John Curtin de Canberra, en collaboració amb PDoherty 1973-75 Posteriorment treballà en el departament d’immunologia de l’Institut d’Investigació de la Clínica Scripps de la Jolla Califòrnia fins el 1979 Des d’aquest any és professor del departament de patologia experimental i director de l’Institut d’Immunologia Experimental de la Universitat de Zuric Compartí amb PDoherty el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1996 pels…

Professor a Rostock, Marburg i Bonn, treballà en els camps de la lingüística general i de les llengües cèltiques Rhenania Germano-Celtica , 1969 En obres com Muttersprache und Geistesbildung ‘Llengua materna i formació espiritual’, 1939 i Von den Kräften der deutschen Sprache ‘De les forces de la llengua alemanya’, 1949-57, exposà la teoria de la llengua coneguda com ganzheitliche Sprachauffassung o concepció integral de la llengua, que concep la llengua no tan sols com un mitjà de comunicació, sinó com una enérgeia o activitat espiritual creadora que confereix als pobles que les parlen una…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Queensland i doctorat per la Universitat d’Edimburg el 1972 El 1973 entrà a treballar a l’Escola d’Investigació Mèdica John Curtis, de Canberra, on conegué Rolf Zinkernagel El 1975 s’establí als Estats Units, però entre el 1982 i el 1988 tornà a Austràlia El 1988 fou nomenat director del departament d’immunologia de l’Hospital Infantil Saint Jude de Memphis Tennessee, i des del 1992 és catedràtic de pediatria i pedagogia a la Universitat de Tennessee El 1996, l’Institut Karolinska d’Estocolm li concedí el premi Nobel de medicina, compartit amb el…