Resultats de la cerca

Deixeble d’Agustí Potelles i d’Eudald Brunet, completà la seva formació a la Llotja de Barcelona, ciutat on concorregué a l’Exposició del Retrat 1910 i a la VI Internacional de Belles Arts 1911 Fou auxiliar 1922 i més tard professor i director des del 1928 de l’Escola Municipal de Dibuix de Vic, i dirigí una acadèmia privada, on tingué com a deixeble Josep Gudiol i Ricart Conreà l’escultura religiosa per a esglésies i obres per a particulars Sant Antoni , Vic, coll Orriols i féu interessants assaigs i esbossos de concepció molt lliure El seu fill, Salvador Puntí Vic 1909, continuà la…

Des dels tres anys demostrà tenir dots excepcionals per al piano Es formà al seu país natal amb els professors Nise Obino i Lucia Branco, fins que, el 1957, el primer premi del Concurs Internacional de Rio de Janeiro li proporcionà una beca que el portà a Viena a perfeccionar els seus estudis amb Bruno Seidlhofer El 1964, a Londres, li fou atorgada la medalla Dinu Lipatti i aquell mateix any guanyà el Concurs Vianna da Motta de Lisboa El 1972 rebé el Premi Edison per l’enregistrament dels 24 Preludis de F Chopin D’altra banda, actuà sovint amb les grans orquestres nord-americanes, i també…

Cap de l’exèrcit i president de la república del Transvaal, dirigí la guerra dels bòers S'exilià a Europa, però no obtingué cap ajut governamental, malgrat la simpatia general per la causa dels bòers

Fill d’un pastor protestant, el 1870 emigrà per raons de salut a l’Àfrica del Sud, on es dedicà al conreu del cotó fins el 1872 Representant del capitalisme colonial britànic, enriquit amb l’explotació de diamants a Kimberley Àfrica del Sud, fou elegit diputat al parlament del Cap 1881 i des del seu escó exigí l’expansió anglesa cap a l’interior La penetració alemanya cap al Transvaal donà força als seus arguments i el govern del Cap estengué el seu protectorat a Betxuanalàndia 1885 Fundà la British South Africa Company, que finançà amb l’explotació de les mines d’or, i obtingué dels bantús…

Fou director de la Deutsche Zeitschrift für Philosophie i professor a Berlín, Heidelberg i Grünwald En temps del nazisme s’exilià a Suïssa 1933 i posteriorment als EUA 1938-49 Després de la guerra s’installà a la RDA i fou professor a Leipzig Criticat pels marxistes oficials, el 1961 passà finalment a Tübingen RFA, on fou professor de la universitat Féu una reconsideració del marxisme a partir del concepte d’utopia, que ell pretenia de fonamentar en el principi de l’esperança En la seva obra principal, Das Prinzip Hoffnung ‘El principi de l’esperança’, 1954-59,…

Professor a la Universitat de Tübingen 1968 i president de la Gesellschaft für Evangelische Theologie Amb la seva obra Theologie de Hoffnung ‘Teologia de l’esperança’, 1968, esdevingué l’iniciador de l’anomenada “teologia de l’esperança”, atenta a l’abast històric de l’escatologia Cal citar entre les seves obres principals Perspektiven der Theologie ‘Perspectives de teologia’, 1968, Der Mensch ‘L’home’, 1971, Die ersten Freigelassenen der Schöpfung ‘Els primers alliberats de la creació’, 1971, Der gekreuzigte Gott ‘El Déu crucificat’, 1972 i Kirche in der Kraft des…

Vídua de Francesc Berguedà, fundà 1637 un convent de carmelites descalces a Vic, que dugué a terme gràcies al llegat d’Esperança Pradell, del mas Pradell de Gurb

Succeí el seu germà Barissó II 1236 Es posà sota la tutela del papa Gregori IX Malgrat l’oposició d’aquest, es casà novament amb Enzo, fill natural de l’emperador Frederic II 1239, amb l’esperança de posar pau al país

Autodidacte, escriví primer en castellà, i més tard féu conèixer en català La presó sense reixes 1954, Camí d’esperança 1957 i A reveure, papà 1958 És fill de l’escultor Faust Baratta i Oliver i nét del també escultor Faust Baratta i Rossi

Fou amic de Simònides, Baquílides, Píndar i Èsquil Enginyós i expressiu, s’assembla a Menandre en el tractament dels personatges En són conegudes trenta-set obres, riques en sentències, de temàtica mitològica Les noces d’Hebe , Filoctetes i sobre la vida ordinària El camperol , Esperança o riquesa , Terra i mar