Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Jelena Petrovna Blavatskij
Filosofia
Religió
Teòsofa russa.
Juntament amb Henry Steel Olcott fundà, el 1875, la Societat Teosòfica Escriví Isis Unveiled 1877, exposició i defensa de l’espiritisme, i The Secret Doctrine 1889, l’obra fonamental
Allan Kardec
Esoterisme
Nom amb què és conegut l’espiritista francès Léon Hippolyte Denizart Rivail.
Des de molt jove s’interessà pels fenòmens extranaturals Fundà la revista Spirite i escriví Le livre des esprits 1857, Le livre des médiums i L’Évangile selon le spiritisme 1861 Fou un dels introductors de l’espiritisme a França
Mikalojus Konstantinas Čiurlionis
Pintura
Música
Pintor i compositor lituà.
Perseguí la integració de les arts i tractà de fer una pintura més propera a la música i a la poesia el seu quadre Sonata Solar es basa en un poema d’Edgar Allan Poe Unes altres teles seves — Tempesta, Cementiri — palesen la influència del simbolisme, mentre que el seu interès per la metafísica i l’espiritisme el portaren a pintar Sonata del Mar, Preludi o Zodíac , on intentà una pintura pura que hom ha considerat precursora directa de la de Kandinskij Les seves pintures es conserven a Kaunas Com a compositor compongué poemes simfònics El bosc , 1901, cantates De profundis i…
Alessandro Cagliostro
Història
Nom amb què és conegut l’aventurer sicilià Giuseppe Balsamo.
A Londres 1776 s’inicià en la maçoneria Recorregué l’Europa oriental practicant la màgia, l’hipnotisme, l’alquímia i l’espiritisme El 1780 intimà a Estrasburg amb el cardenal Louis de Rohan, que el portà a París, on introduí la maçoneria de ritu egipci, inventat per ell Implicat en el famós escàndol del collaret de la reina Maria Antonieta, fou expulsat de França 1786, i, havent tornat a Itàlia 1791, la inquisició l’empresonà com a maçó i restà captiu fins a la mort Estigué dues vegades a Barcelona en la primera, el 1768, tingué la protecció del capità general comte de Ricla
Gerard Horta i Calleja
Literatura
Poeta, antropòleg, escriptor i traductor.
Collaborador habitual dels mitjans de comunicació Com a poeta, ha publicat Queda't a Macau i aprèn-ne 1991, L’erecció de l’instint espiritual o l’amor dels trobadors 1995, Nit a Chiapas 2000 i Balada de l’holandès errant 2005 Vitalista i revolucionària, la seva obra entronca amb la poesia popular i les avantguardes històriques Pel que fa a l’assaig, és autor d’una introducció a l’espiritisme català del segle XIX, De la mística a les barricades Introducció a l’esperitisme català del XIX dins el context ocultista europeu 2001, premi Carles Rahola 2000, i la seva continuació Cos i…
,
Josep Comas i Solà

Josep Comas i Solà
Astronomia
Astrònom.
De vocació precoç, a quinze anys ja li fou publicat un treball a la revista francesa L’Astronomie Es llicencià en ciències fisicomatemàtiques a Barcelona 1889 fou astrònom de l’observatori privat de Rafael Patxot a Sant Feliu de Guíxols des del 1896, i el 1901 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la qual li encarregà que dirigís la installació de l’ Observatori Fabra , la Secció Astronòmica del qual dirigí del 1904 al 1937 Ací i en el seu observatori privat, situat a la Villa Urània de la Via Augusta de Barcelona, dugué a terme importants treballs descobrí dos cometes un…
Fèlix Sardà i Salvany

Fèlix Sardà i Salvany
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic i apologeta.
Vida i obra Estudià al seminari de Barcelona, es doctorà en teologia a València i es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, després que, el 1865, fos ordenat de sacerdot Escriví, des del 1869, primer amb el pseudònim Un obscurantista de buena fe , milers d’articles i uns dos-cents opuscles —en català i castellà— volent orientar popularment sobre problemes socials i religiosos Fou defensor del Syllabus i dels principis de la Revolució Francesa, sobretot a través de la seva publicació Revista Popular 1871-1916, on llançà campanyes, de ressò a tot Espanya, contra la…
,
Eduard Llanas i Jubero

Eduard Llanas i Jubero
© Fototeca.cat
Cristianisme
Escolapi.
Biografia En morir la seva mare poc després del seu naixement, el seu pare acabà la carrera eclesiàstica i s’ordenà de sacerdot, mentre deixava els fills a familiars Eduard passà a Barbastre amb una de les àvies i, en morir aquesta, a Mataró amb un altre familiar Alumne de retòrica de l’Escola Pia de Santa Anna, demanà entrar a l’orde on vestí la sotana el 27 de novembre de 1859 i professà el 8 de febrer de 1860 Acabat el noviciat a Sabadell anà a Moià per als estudis de filosofia i de teologia, els quals acabà a Sant Antoni de Barcelona El 1869 tornà a Moià com a professor de filosofia Del…