Resultats de la cerca

Deixà l’ofici familiar d’argenter, com el seu germà Marçal, i treballà en una empresa editorial de Barcelona Dirigí La Gorra de Cop  i altres publicacions És autor del drama Amor i gratitud 1868 i de comèdies en què es fa evident la dinàmica social del moment, com Sistema Raspail 1866 i La qüestió són quartos 1867, que tracta de les estafes d’un advocat Bibliografia Sunyer i Molné, M 2006 “El teatre costumista de Marçal i Modest Busquets”, dins Diversos autors Pensament i literatura a Reus al segle XIX Reus, Centre de Lectura, p 53-81

Cursà estudis de ciències de la informació Ha collaborat en diversos mitjans de comunicació Avui , “El Temps”, “El Periódico”, “Jano”, “Woman” i ha estat membre del collectiu Germanes Miranda Ha publicat el llibre d’entrevistes Què pensa Mikimoto 1997 i les novelles La noia del temps juvenil, 1996, premi El Vaixell de Vapor, Alícia al país de la televisió 1999, premi Marià Vayreda i Una victòria diferent 2002, premi Josep Pla També és autora de No sóc obsessiva, no sóc obsessiva, no sóc obsessiva Dèries, plaers i addiccions d’una lectora desacomplexada 2003, Els fantasmes no saben nedar 2004…

Cursà només estudis primaris i començà a treballar de molt jove en oficis diversos El 1959 s’afilià a l’ African National Congress ANC, el 1963 ingressà al Partit Comunista que forma part de l’ANC i del 1963 al 1973 estigué empresonat Actiu lluitador contra l’ apartheid , des del 1975 visqué exiliat successivament a Eswatini, Moçambic i Zàmbia El 1977 esdevingué membre del consell executiu de l’ANC i fins el 1984 en fou delegat a Moçambic El 1990, en ser legalitzat l’ANC retornà a Sud-àfrica i n’assumí el lideratge a KwaZulu-Natal on, emparat en la seva condició de zulú, intentà…