Resultats de la cerca

El 1814 anà a Suïssa per tal de perfeccionar la tècnica catalana dels estampats de cotó El 1819 publicà a Barcelona un Tratado teórico y práctico para la fabricación de pintados o indianas

Estudià a Barcelona exercí de professor d’estètica i ordres arquitectònics a l’escola d’arts i oficis a Gràcia, d’arts i història a la de belles arts, i de director de l’acadèmia Gimpera de brodats Fou premiat en exposicions locals d’arts i indústries, i a Saragossa i Madrid Membre corresponent de l’Academia de San Fernando i altres Escriptor, es féu conèixer com a autor teatral, en la crítica d’art al Diario de Barcelona , i publicà Historia de la caricatura española desde la Reconquista hasta nuestros días La ornamentación histórica, El estilo egipcio , etc

El 1820 formà part de la Comissió de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó El 1829 tenia a Barcelona una de les fàbriques d’estampats més modernes, equipada amb un cilindre d’estampar mecànic El 1832 participà, amb els Bonaplata, Joan Vilaregut, Valentí Esparó i Joan Rull, en la creació de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia creada el 1831, dedicada a la fabricació de filats, teixits i estampats de cotó, que el 1832 installà la primera màquina de vapor aplicada a la indústria tèxtil dels Països Catalans

Inicià la seva carrera realitzant dissenys d’estampats i vestits El 1961 entrà a formar part de l’equip de Pedro Rodríguez, el seu mestre, i el 1966 s’establí pel seu compte La seva creació és avantguardista i sofisticada, si bé conserva estructures clàssiques

Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, viatjà a París becat pel Cercle Maillol Participà en els Salons de Maig i rebé diversos premis Exposà individualment per primera vegada l’any 1959 La seva obra, el tema central de la qual és el cos humà, es basa en un dibuix de traços molt precisos També és autor d’illustracions per a llibres i de dissenys d’estampats

Fou vocal de la Junta de Comerç de Barcelona Diputat liberal a les corts de 1820-21, hi defensà el proteccionisme Amb Eudald Jaumandreu reorganitzà 1820 la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó , i el 1826 la reformà El 1836 anà a Madrid comissionat per la Junta de Comerç per tal de defensar-hi els interessos dels fabricants catalans La guerra carlina de 1833-40 arruïnà la seva fàbrica de teixits i filats del Ter

Establert a Roma, hi publicà, el 1497, el Tractatus cum consiliis contra pudendagram seu morbum gallicum , un dels primers llibres estampats sobre la sífilis El 1499 consta ja com a metge del papa Alexandre VI, al qual dedicà el De praeservatione curationeque pestilentiae Ambdós moriren a l’estiu del 1503, en un període de gran pesta a Roma L’any precedent, el sou mensual de mestre Pintor era de quatre ducats Fou sebollit a l’església de Sant'Onofrio, sota una làpida que li posà la seva muller, de cognom Sabata

Casat amb Marianna, filla del fabricant Llorenç Clarós , n'heretà la fàbrica d’indianes i l’amplià El 1834, durant l’epidèmia del còlera, fou dels pocs industrials que no abandonà Barcelona i presidí el ram de pintats i estampats Després de la Insurrecció Centralista de Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament novembre del 1843 El 1852 creà la raó social Serra Germans i Companyia amb els seus fills Llorenç, Josep i Eusebi Serra i Clarós el patrimoni d’aquest passà, a la seva mort, a Eusebi Bertrand i Serra

Començà a la seva vila natal —adscrit a l’avantguarda surrealista amb el grup que editava la revista Hèlix —, on efectuà la seva primera exposició el 1929 La influència de Joaquim Mir, de qui fou deixeble, el convertí en paisatgista, de primer dins una tendència puntillista que evolucionà cap a una tipificació corotiana a base de celatges i grisos Feu decoracions murals de tipus religiós, com els frescs de la parròquia de Ribes de Freser 1958-61 o els tremps de Santa Maria del Mar de Salou 1955-71 Director de l’Escola Massana 1956-1976, hi creà les seccions de disseny d’estampats…

Es formà a Llotja Lorenzale i Pau Milà l’iniciaren en el natzarenisme S'especialitzà en la pintura de flors i de fruites Fou premiat, sovint, a Madrid i a Barcelona, així com a Londres, el 1889 Conreà alhora la pintura i l’ornamentació al teatre del Liceu i al paranimf de la Universitat de Barcelona, així com al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú Dirigí l’agençament de cases senyorials i establiments Fou professor de pintura decorativa, teixits i estampats a Llotja Els seus fills Antoni i Joaquim foren també pintors decoradors Un altre fill, Francesc de PMirabent i Soler…