Resultats de la cerca

Fou director de l’observatori de Potsdam 1882 Estudiant la velocitat dels estels mitjançant l’aplicació de l’efecte Doppler-Fizeau, descobrí espectroscòpicament els estels dobles 1890 Elaborà un catàleg de 51 estels, amb llurs velocitats radials, i determinà la velocitat de rotació del Sol

Confeccionà el primer atles celeste pròpiament dit, la Uranometria 1603, on per primera vegada designà els estels amb una nomenclatura racional de tipus científic Ordenà els estels d’una constellació segons llur brillantor relativa, assignant-los lletres correlatives de l’alfabet grec Establí dotze noves constellacions australs i uns cinc-cents estels més dels catalogats per Tycho Brahe

Sacerdot jesuïta, el 1849 fou nomenat director de l’observatori astronòmic del collegi romà Fou el primer a analitzar amb un espectroscopi la llum dels estels Elaborà un catàleg 1863-68 que conté les característiques espectrals de 538 estels A més, classificà tots els estels en quatre tipus distints, classificació que ha estat la base per a les modernes classificacions espectrals Es dedicà també als estudis solars i de la cromosfera Cal assenyalar que en les seves descripcions de Mart ja fa esment, per primer cop, abans que ho fes Schiaparelli, d’unes…

Adscrita a l’observatori de Harvard, establí la classe espectral dels estels del catàleg Henry Draper HD descobrí més de 300 estels variables i 5 novae

És autor del Kitāb al-kawākib al-ṯābita al-muṣawwar ‘Llibre illustrat dels estels fixos’, on donà a conèixer diversos estels ignorats per Ptolemeu i corregí dades errònies d’aquest

Treballà a l’observatori Lowell Flagstaff, EUA, on descobrí un gran nombre de cometes i asteroides mitjançant el comparador de parpelleig Elaborà, en collaboració amb R Burnham i N Thomas, el catàleg d’estels que porta el seu nom, format per prop de 12000 estels amb un elevat moviment propi

Treballà a l’observatori de Leiden i fou professor a Groningen A fi de poder estudiar detalladament l’estructura de la Via Làctia, proposà la tria de 252 punts de l’esfera celeste i la determinació precisa de les posicions dels estels situats entorn d’aquests punts Per aquest procediment hom ha pogut catalogar uns 300 000 estels

Director de l’observatori de Hèlsinki 1832 i de la Universitat de Bonn 1837 Estudià el moviment propi dels estels i, basant-se en William Herschel, el moviment del sistema solar vers l’àpex Publicà Uranometria Nova 1843, descripció dels estels visibles sense telescopi en l’hemisferi nord, i la seva obra cabdal Bonner Durchmusterung 1859-63, atles i catàleg celeste

Director de l’observatori de Mount Wilson 1923, observà i estudià l’espectre de les taques solars i demostrà que llur temperatura era inferior a la del disc Desenvolupà l’espectroscòpia estellar afirmant-ne la utilitat com a mètode per a estudiar les propietats físiques, moviment i distàncies dels estels i la determinació de les magnituds absolutes dels estels Estudià també les atmosferes de Mart i Venus

Doctorat en astrofísica el 1931, donà una gran importància als conceptes d’evolució, contradicció i canvi brusc El 1955 formulà la inestabilitat dels sistemes de galàxies, enunciant que es troben en estat d’expansió i que els seus components s’allunyen d’un centre comú rebutjà la teoria segons la qual els estels es formen a partir de nebuloses i anuncià l’existència d’una matèria preestellar que, en la fase final de la seva evolució, forma els estels i les nebuloses A partir de l’estudi sistemàtic dels grups estellars inestables trobà les associacions d’estels…