Resultats de la cerca

De família minera, milità al PCUS, i fou diputat del soviet suprem Redactor del diari Krest'janskaja Gazet ‘Diari camperol’, 1923-29, destacà com a autor de contes i novelles inspirats en llegendes de l’Ural Malakhitovaja škatulka ‘L’estoig de malaquita’, 1939, Kamennyj evetok ‘La flor de pedra’, 1946

La seva obra de creació, que començà a ésser publicada molt tardanament, és caracterizada per la tristesa de les imatges simbòliques, d’inspiració francesa, a les quals afegeix la passió del món clàssic A més de tragèdies de tema mitològic, escriví tres únics volums de poesia Tikhije pesni ‘Dolces cançons’, 1904, Kiparisovyj larec ‘L’estoig de xiprer’, 1910 i Posmertnyje stikhi ‘Versos pòstums’, 1923

Conegut com el gentleman de l’illusionisme , al començament dels anys vuitanta participà juntament amb Christa Leem, Albert Vidal, Manel Barceló, Pep Bou , Tortell Poltrona i Ángel Pavlovsky en la renovació del music-hall català inspirada per Joan Brossa , amb qui mantingué una fructífera relació artística concretada en espectacles com Gran sessió de màgia en dues parts 1987 i Poemància 1996 Poc abans de la mort de Brossa 1997 fundà amb Hermann Bonnín  el Brossa Espai Escènic de Barcelona, posteriorment reconvertit en La Seca – Espai Brossa Amb Bonnín presentà els muntatges El combat de les…

Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre  1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya  1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa   —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan Brossa 1999, de…