Resultats de la cerca

Deixeble de Plató i amic de Xenòcrates, representà l’aristocràcia i fou nomenat estrateg quaranta-cinc vegades Es distingí en la victòria naval de Naxos 376 protegí l’Eubea de Felip de Macedònia 349 i aconseguí que aquest aixequés el setge de Bizanci 340 Fou contrari al nacionalisme expansiu de Demòstenes i partidari de la tutela macedònica sobre Atenes, fet que li valgué de ser condemnat a beure la cicuta

Succeí el seu germà Estesàgores en el govern del Quersonès traci i participà en l’expedició de Darios I contra els escites 513 aC Abandonà el Quersonès, però hi tornà durant la insurrecció dels jonis i ocupà Lemnos i Imbros, que poblà d’atenesos Derrotats els jonis 499 aC, fugí a Atenes, on fou nomenat estrateg en 490-489 aC Vencé els perses a Marató i impedí, amb els seus hoplites, que Datis s’ensenyorís de la ciutat Emprengué després una expedició naval per expulsar els perses de les Cíclades, però no pogué ocupar Paros Tornà ferit a Atenes, i fou acusat per Xantip, pare de…

El 251 alliberà Sició de la tirania de Nicocles i la incorporà a la Lliga Aquea, de la qual fou nomenat estrateg el 245 i reelegit en anys alterns gairebé fins a la seva mort Tingué l’obsessió de convertir la Lliga en una gran potència, i per això adreçà la seva política a contrarestar la voluntat hegemònica de Macedònia, aliada amb la Lliga Etòlia, i la voluntat d’independència i d’expansió d’Esparta Bé que la seva acció política i diplomàtica fou hàbil, com a general fou mediocre i no reeixí a donar a la Lliga l’organització militar adequada A la fi hagué de reconèixer de fet l…

Fou successivament comes sacri cubiculi i prefecte del tresor El 532 contribuí a sufocar una revolta que s’originà a Constantinoble contra Justinià Enviat a Itàlia 538, comandà una gran expedició contra els gots 551 Derrotà Totila a Taginae 552, i tot seguit, als peus del mont Lactarius, desféu els rengs gots guiats per Teies Amb la caiguda de Compsa 555 i la derrota dels alamans, posà fi a la dominació goda d’Itàlia Nomenat patrici, s’encarregà de l’ordenament administratiu d’aquest país i reparà les devastacions de la guerra Morí a la vetlla de la invasió dels longobards Segons una llegenda…

Legat de Sulla en la primera guerra mitridàtica, es distingí en el setge del Pireu i en la batalla de Queronea 86 aC Governador de l’Àsia, provocà la segona guerra mitridàtica 83-81 aC i, després d’haver rebut l’ajut de Sulla, aconseguí el triomf El seu fill, Luci Licini Murena, lluità a l’Àsia 83-81 aC, fou pretor 65 aC i cònsol 62 aC Donà el seu nom a la Lex Licinia Iulia sobre la notificació de les propostes de llei

Pretor el 168 aC, comandà la flota romana contra Perseu, el qual fou empresonat a Samotràcia Construí a Roma el Pòrtic d’Octàvia, prop del teatre de Pompeu Cònsol 165 aC i ambaixador a l’Àsia 162, fou occit per un grec

Marit d’Agariste, neta de l’alcmeònida Clístenes, fou pare de Pèricles Acusà Milcíades i n’obtingué la condemna Més tard 484 també ell fou condemnat a l’ostracisme Durant la invasió persa comandà la flota atenesa Morí durant la pesta d’Atenes del 429

Entorn del 555 aC, encoratjat per Pisístrat s’establí al Quersonès traci al capdavant d’un grup de conciutadans i hi establí un principat personal Fou succeït per Estesàgores, nebot seu i germà de Milcíades l’estrateg

A la mort de Pèricles dirigí la lluita contra Esparta durant la guerra del Peloponès Reprimí la rebellió de Mitilene 428-427 aC Conquerida Amfípolis per l’espartà Bràsides, Cleó, nomenat estrateg, intentà de recuperar-la, però morí al camp de batalla

Manà les tropes de la seva ciutat contra els espartans, que derrotà a Mantinea ~250 aC, i fou tirà de Megalòpolis Posteriorment renuncià a la tirania i féu ingressar la ciutat a la Lliga Aquea en fou estrateg diverses vegades, i hi encapçalà, en oposició a Arat , la tendència antispartana