Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Hideyo Noguchi
Biologia
Bacteriòleg japonès.
Hom li deu troballes importants en el diagnòstic de la sífilis prova de la luetina, identificació del treponema pàllid en el cervell dels paralítics generals i en l’etiologia del tracoma
Francis Peyton Rous
Metge nord-americà.
Membre del Rockefeller Institute, des del 1909 investigà l’etiologia vírica del càncer Els resultats semblen demostrar la intervenció de virus en la producció de moltes neoplàsies Premi Nobel de medicina 1966, amb Ch BHuggins
Túl·lia
Història
Filla de Servi Tul·li.
Segons la llegenda, per tal de poder casar-se amb el seu cunyat Tarquini el Superb i així poder esdevenir reina, induí aquest a assassinar el seu marit i, després, el propi pare Amb el carro passà per sobre del cadàver del pare en l’anomenat vicus Sceleratus probablement es tracta d’una etiologia del nom del carrer
Marc Valeri Corb
Història
Cònsol i dictador romà.
L’etiologia del nom prové del suposat ajut que li prestà un corb en el duel amb un gal gegant, que occí Fou cònsol i dictador sis cops, i vencé els volscs 346, els samnites 343, els marsis i els etruscs 301 Promulgà la Lex Valeria de Provocatione 300, que prohibia de torturar un ciutadà romà i de condemnar-lo a mort sense judici de l’assemblea popular
Harvey Williams Cushing
Cirurgià nord-americà.
Estudià a les universitats de Yale i de Harvard, i fou professor de cirurgia a Harvard 1912-32 i de neurologia 1933-37 i d’història de la medicina 1937-39 a Yale Autor de nombroses monografies sobre cirurgia del cervell, aportà valuoses contribucions a l’estudi de la pressió sanguínia en cirurgia i a la classificació i el tractament dels tumors cerebrals Descriví i establí l’etiologia de la síndrome de Cushing i desenvolupà el mètode operatori basat en la utilització de l’anestèsia local
Francesc Duran i Reynals

Els germans Duran Reynals: d’esquerra a dreta, Manel, Raimon, Francesc i Estanislau
© Fototeca.cat
Metge i biòleg investigador.
Es doctorà a Barcelona el 1925, i fou deixeble d’August Pi i Sunyer Feu pràctiques d’investigació a l’Institut de Fisiologia i al Laboratori Municipal del Parc, dirigit per Ramon Turró, i pertangué a la Societat Catalana de Biologia Les seves primeres investigacions foren sobre anafilaxi, i fou un dels primers que es dedicaren professionalment a la investigació mèdica a Catalunya Treballà, becat 1925, a l’Institut Pasteur de París i aconseguí d’aïllar la hialuronidasa, factor de difusió infecciosa anomenat factor Duran i Reynals , a partir del qual continuà les investigacions sobre l’…
Ignac Fülöp Semmelweis
Tocòleg hongarès, més conegut pel nom alemany d’Ignaz Semmelweis.
Les seves investigacions en la primera clínica maternal de Viena i, després, al Rochuskrankenhaus de Pest li feren comprendre que la causa de la febre puerperal era la infecció provocada per les manipulacions dels mateixos metges i llevadores en les parteres Observà que la incidència d’infeccions en aquestes era molt superior quan havien estat ateses per metges que quan ho havien estat per llevadores, les quals es rentaven les mans amb més freqüència, hipòtesi que comprovà experimentalment el 1847 La seva obra més important és Die Ätiologie, der Begriff und die Prophylaxis des Kindbettfiebers…
Johann Karl Friedrich Rosenkranz
Filosofia
Filòsof alemany.
Deixeble de Hegel, fou professor a Halle 1831-33 i Königsberg 1833-79 Intentà de superar el dualisme del temporal i l’intemporal mostrant el que hi ha d’intemporal en el temporal i viceversa Dividí la ciència de les idees lògiques en metafísica que abraça l’ontologia i l’etiologia, lògica que estudia la relació entre l’ésser i el pensar i ideologia que tracta del mètode S'ocupà també de qüestions teològiques i estètiques Entre les seves nombroses obres, cal citar Asthetische und poetische Mitteilungen ‘Comunicacions estètiques i poètiques’, 1827, Encyklopädie der theologischen…
Jaume Queraltó i Ros
Metge.
D’idees republicanes, fou un dels iniciadors de l' Acadèmia d'Higiene de Catalunya , el 1892, i de l’Institut Mèdic Social de Catalunya, organismes que presidí Fundà una primera revista mèdica escrita en català, La Gynecologia Catalana 1898 El 1909 ingressà en l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona Assolí popularitat en interessar-se pel tractament de la tuberculosi fou un dels organitzadors i president d’honor del Primer Congrés Espanyol Internacional de la Tuberculosi i en denunciar la tasca reaccionària del Patronat Oficial de Lluita contra la Tuberculosi Sense militar en cap…
Hipòcrates
Medicina
Metge grec.
Aprengué del seu pare la ciència de la medicina i l’exercí a la seva ciutat i en molts altres indrets del món grec adquirí una fama extraordinària i deixà una brillant escola de seguidors i de deixebles Fou el primer que separà la ciència de la religió, però tingué uns notables precedents l’escola sicilianopitagòrica amb Alcmèon de Crotona, l’escola atomista de Demòcrit i d’altres individualitats com Eurifont de Cnidos que rivalitzaren amb els metges de Cos Pel que fa a les obres que li són atribuïdes, el Corpus Hippocraticum 440-350 aC, cal assenyalar que no n'hi ha cap que porti la seva…