Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Franklin Henry Giddings
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Professor a Colúmbia, s’inclinà de primer cap a l’evolucionisme psicològic Fruit d’aquesta època és la seva obra fonamental, Principles of Sociology 1896, abreujada i modificada en Elements of Sociology 1898 Posteriorment, afegí a l’evolucionisme elements quantitativistes i conductistes, que el convertiren en un dels fundadors del neopositivisme sociològic The Scientific Study of Human Society, 1924
Pelegrí Casanova i Ciurana
Biologia
Filosofia
Metge otòleg i propagador del darwinisme.
Estudià medicina a València i Madrid i fou deixeble, a Jena, d’Ernst Haeckel Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de València 1875-1919, de la facultat de medicina de la qual fou degà 1896-1919 Inventà un miringotom trepanador que permetia d’obtenir una obertura permanent en el timpà Rigorós evolucionista, tingué una gran influència i féu de València el centre peninsular de difusió de l’evolucionisme el 1909 participà en la commemoració del centenari del naixement de Darwin celebrada a València Reconegut lliure pensador, la seva biblioteca contenia, al costat dels clàssics…
Lyman Abbot
Filosofia
Cristianisme
Pensador nord-americà, pastor de l’Església Cristiana Congregacional.
Seguidor del Modernisme protestant, propugnà la conciliació del cristianisme amb l’evolucionisme The Theology of an Evolutionist , 1897
Julian Sorell Huxley
Biologia
Biòleg anglès.
Net del naturalista Thomas H Huxley, fou, com ell, un defensor entusiasta de l’evolucionisme Professor de zoologia a Londres, fou nomenat primer director general de la UNESCO Escriví, entre moltes altres obres, Evolution, the Modern Synthesis 1942 i Evolution in Action 1952
André Lalande
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a la Sorbona 1904, defensà una concepció de la realitat basada en la idea de l’assimilació i radicalment oposada a l’evolucionisme de Spencer Escriví Vocabulaire technique et critique de la philosophie 1902-23, Les théories de l’induction et de l’experimentation 1929, Les illusions évolucionnistes 1921 i La raison et les normes 1948
Surendranath Dasgupta
Filosofia
Historiografia
Filòsof indi, historiador de la filosofia de l’Índia.
La seva aportació ha estat relacionar la tradició índia amb la filosofia occidental, particularment el neorealisme angloamericà i l’evolucionisme Destacà la importància de l’experiència, àdhuc en el fenomen místic, i del fenomenisme i racionalisme en la concepció de la realitat Entre les seves obres cal esmentar A History of Indian Philosophy , en cinc volums 1922-55
Thomas Henry Huxley
Biologia
Biòleg anglès.
Quatre anys d’actuació mèdica al vaixell “Rattlesnake” despertaren la seva vocació de naturalista Amic de Darwin, intervingué en les polèmiques que seguiren la publicació de l' Origin La defensa de l’evolucionisme el portà a escriure Man's Place in Nature 1863 Admirador i biògraf de David Hume, fou també autor de nombrosos treballs sobre embriologia contraris a la teoria de Goethe sobre la formació del crani, zoologia i paleontologia
Morris Ginsberg
Sociologia
Sociòleg britànic.
Professor a la London School of Economics des del 1929 i primer president de la British Sociological Association, s’interessà per la interdependència entre la vida mental i les relacions socials Rebutjà la concepció d’un esperit social o de grup, defensà l’evolucionisme i cregué que la raó era el motor de la història Escriví, entre altres obres, The Psychology of Society 1921, Studies in Sociology 1932, Sociology 1934 i The Idea of Progress a Revaluation 1953
Ferdinand Brunetière
Art
Crític occità.
Dirigí i animà la “Revue des Deux Mondes” 1893 Aplicà l’evolucionisme de les espècies a la història i a la literatura, i negà la generació espontània dels gèneres Refusà la separació de l’art i dels seus efectes morals i combaté l’art per l’art, el naturalisme, el subjectivisme i la ciència, que pretenia de substituir la fe Destaquen, d’entre les seves obres, Études critiques sur la littérature française 1880-1925, Le roman naturaliste 1883, L’évolution de la critique 1890, Les époques du Théâtre français 1892, L’évolution de la poésie lyrique 1894 i Honoré de Balzac 1906
Francesc Nicolau i Pous
Història
Sacerdot i científic.
Llicenciat en teologia i ciències exactes, és professor de filosofia de la naturalesa a la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Barcelona i de matemàtiques i ciències al Seminari Menor Diocesà Ha destacat per una intensa activitat com a divulgador científic, tant per a infants a Cavall Fort com per a adults a Catalunya Cristiana Les seves collaboracions a aquesta darrera revista estan recollides en diversos llibres L’evolucionisme, avui 1984, Origen i estructura de l’univers 1985, La constitució de la matèria 1986, La cèllula i la reproducció dels éssers vius 1987 i El cervell…