Resultats de la cerca

Autor 985 d’una interessant i detallada descripció dels països islàmics occidentals, que visità, amb excepció d’Al-Andalus

A excepció d’un any que jugà al CAI de Saragossa, desenvolupà tota la seva carrera esportiva al Club Tennis Taula Ripollet Guanyà set Campionats de Catalunya, quatre en dobles masculins i tres en dobles mixtos Un cop retirat es dedicà a l’entrenament i fou director tècnic del Centre de Tecnificació de Ripollet

Fou el gran dominador del tennis professional masculí de la segona part dels anys 1980 Fou número u del món en 1985-87 i el 1989 Guanyà tots els torneigs del Grand Slam a excepció de Wimbledon l’Open d’Austràlia 1989 i 1990, Roland Garros 1984, 1986 i 1987 i l’Open dels Estats Units 1985 i 1987

Obtingué la categoria internacional per bicicleta tot terreny 1993 i per les especialitats de carretera, pista i ciclocròs 1998 Arbitrà pràcticament la totalitat de petites voltes espanyoles, a excepció de la Vuelta a Espanya, a més de curses d’àmbit europeu Fou àrbitre als Campionats del Món de BTT 1999 i arbitrà la Volta a Algèria 2000

Es formà i competí sempre pel Club Nàutic Amposta, a excepció de la temporada 1993, en què formà part del Reial Club Marítim de Barcelona Guanyà nombrosos Campionats de Catalunya i deu títols d’Espanya, la majoria en les especialitats de quatre amb timoner 1997, 1998, 2004 i sense 2002, 2005 Competí en cinc Campionats del Món 1994-98

Jugà al Barcelona Atlètic cinc temporades 1978-83, a excepció de la 1980-81, en què fou cedit al RCD Mallorca Posteriorment jugà tres temporades al Múrcia 1983-86, dues d’aquestes a primera divisió, i al Figueres 1986-93, totes a segona divisió A Guanyà dues vegades el Trofeu Zamora en la categoria d’argent 1986, 1988

De filiació dretana, fou un dels dirigents del partit Acció Popular Catalana , adherit a la CEDA, en representació del qual fou conseller de treball de la Generalitat maig-desembre del 1935, durant l’estat d’excepció subsegüent al Sis d’Octubre L’octubre del 1937 passà a la zona franquista i, acabada la guerra civil, continuà l’exercici de la seva professió

Fou professor del seminari de Tarragona i des del 1815 rector del collegi del seu orde a Tortosa Acusat d’absolutista el 1821, fugí a Andorra Acabat el Trienni Liberal publicà les Cartas de un liberal arrepentido , on acusa els liberals, sense excepció, de tota classe de crims Afiliat al carlisme, consta que fou director del Boletín del Ejército Real de Aragón, Valencia y Murcia

Funcionari durant deu anys i crític teatral, des del 1878 fou secretari de l’actor HIrving A la mort d’aquest 1905, fou periodista i empresari teatral La seva producció novellística i de narrativa, en la tradició de la novella gòtica , és avui pràcticament oblidada, a excepció de la novella Dracula 1897, el protagonista de la qual ha esdevingut un mite de la cultura del s XX

Jugava de davanter, de mig volant i de porter Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1914-23, a excepció de la temporada 1919-20 La seva primera temporada fou suplent del porter Pere Gibert, quan l’Espanyol guanyà el Campionat de Catalunya i fou subcampió de Copa La temporada 1923-24 passà al Club Esportiu Júpiter, amb el qual es proclamà campió d’Espanya de segona categoria 1925