Resultats de la cerca

Partidari acèrrim de la teologia de Nicea, és autor de cinc tractats polèmics, sense cap excessiu interès historicodogmàtic, a causa de l’estancament obsessionat de l’autor Consagrà Paulí bisbe d’Antioquia, i allargà, així, el cisma melecià

Considerat el seguidor de Confuci més destacat, difongué una ètica social basada en la benevolència i en la rectitud i que defuig l’excessiu utilitarisme de Confuci L’home, bo per natura, ha de conrear fins a llur perfecció les quatre virtuts fonamentals benevolència, rectitud, decòrum i coneixement Un dels “Quatre llibres” del confucianisme porta el seu nom

Deixeble de Jaume Rogés, prosseguí la seva formació musical a Itàlia i debutà a Milà, al Teatro Carcano, amb l’òpera Faust Desenvolupà una important carrera internacional i el 1874 tornà a Barcelona, on cantà sovint Hom qualificà la seva interpretació de molt neta i flexible, però amb un volum excessiu de veu Exercí la docència al Conservatori de Madrid, i fou director artístic del Teatro Real Traduí Terra baixa a l’italià

Deixeble d’A Sanxes-Coello, el substituí com a pintor de cambra del rei El seu estil, influït pel seu mestre, està dins la línia d’A Mor, encara que amb un excessiu virtuosisme en els detalls de joies i vestits Influí dins l’art de la cort de Felip IV J Carreño de Miranda, B González, Velázquez, etc Conreà també la pintura religiosa, dins el corrent manierista derivat de Navarrete i de Ticià

Pertangué a l’orde de Sant Agustí És autor del drama El laurel de Ceriñola 1889 i d’estudis biogràfics i crítics d’escriptors castellans, entre els quals cal esmentar Luis de León i Teresa de Jesús La seva obra més important és La literatura española en el siglo XIX 1891-94, reeditada poc després, que inclou les literatures llatinoamericanes, la gallega i la catalana, que interpreta com una conseqüència de la contradicció entre els ideals universalistes romàntics i els d’un particularisme excessiu

La tendència a l’èmfasi i la importància que dóna al muntatge escenogràfic l’adscriuen al cicle calderonià La pobresa de la seva imaginació creadora i el barroquisme excessiu no afavoriren la perfecció formal Escriví unes cinquanta comèdies, que ell mateix edità en dues etapes, el 1670 i el 1674 El 1650 li havien publicat El honrador de su padre , obra que, inspirada en la vida del Cid, palesa influències de Guillem de Castro i de Corneille Altres obres seves són El cerco de Zamora, El Hércules de Ocaña i uns quants autos

Inicià les seves experiències a la clínica psiquiàtrica de la Universitat de Roma, a partir de les quals elaborà el mètode que porta el seu nom 1907 mètode Montessori , que té per objecte de fomentar l’expressivitat i iniciativa dels infants mitjançant la utilització de material didàctic nou, bé que hom ha criticat el seu idealisme i l’accent excessiu que posa en l’individu A partir del primer congrés montessorià Roma, 1931 i dels contactes de Maria Montessori amb l’estranger Barcelona, 1934, el mètode fou àmpliament adoptat El treball és recollit en les obres Il metodo della…

Escriví, amb John Fletcher, una cinquantena de peces, circumstància que impossibilita la crítica moderna per a destriar la participació de cada dramaturg Llur producció va de la tragèdia a la comèdia d’embolic, de la qual són considerats, a Anglaterra, els fundadors The Woman Hater ‘El misogin’, 1607, Four Plays in One ‘Quatre obres en una’, 1608, The Knight of the Burning Pestle ‘El cavaller de la mà de morter ardent’, 1611, A King and No King ‘Rei i no rei’, 1611, Coxcomb 1612, The Scornful Lady ‘La dama desdenyosa’, 1616, etc Llur popularitat fou equiparable a la de Shakespeare, almenys al…

Conreà la pintura de petit format a l’oli sobre cartó o a l’aiguada l’excessiu detallisme de la seva tècnica féu esdevenir freda la seva pintura Com a gravador féu la sèrie de litografies Pelegrinatges d’un artista 1833 i la illustració de la Geschichte Friedrichs des Grossen ‘Història de Frederic el Gran’, 1840-42 A partir del 1850 féu vuit grans pintures sobre la vida d’aquest rei, entre les quals es destaquen El sopar a Sans-Souci 1850 i Concert a Sans-Souci 1852, ambdues al Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz de Berlín L’obra El laminador 1875 al mateix museu el fa…

Llicenciat en dret i en filosofia i lletres a Barcelona 1900, exercí bàsicament com a historiador Pronuncià conferències sobre temes polítics al Centre Escolar Catalanista, fruit de les quals és el volum Teoria de les nacionalitats 1900 Publicà els seus records de viatges Al marge del Sàhara , 1926 i diverses obres en les quals mantenia —sense excessiu rigor històric, però— la tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom i de la participa-ció catalana en el descobriment d’Amèrica La descoberta d’Amèrica Ferrer, Cabot i Colom 1928, Catalunya, descobridora d’Amèrica 1929 i La verdad…