Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Climent XII
Cristianisme
Nom que prengué Lorenzo Corsini en ésser elegit papa (1730-40).
Fou més aviat neutral en els conflictes de la guerra de Successió polonesa S'enfrontà, però, defensant les prerrogatives eclesiàstiques, a diferents governs europeus, a l’espanyol singularment, per causa de l’expansionisme a Itàlia La ruptura diplomàtica 1736 fou superada pel concordat del 1737 El 1738 condemnà la francmaçoneria Confirmà l’estatut de la Universitat de Cervera 1730
Stephen Grover Cleveland

Stephen Grovet Cleveland
© Fototeca.cat
Política
Polític nord-americà.
Pertangué al partit demòcrata i fou elegit governador de Nova York 1882, on lluità contra la corrupció President dels EUA 1885-89, abaixà els aranzels i no protegí el seu partit Reelegit president 1893-97, s’oposà als propietaris de l’Oest i als dirigents sindicals En política exterior s’oposà a l’expansionisme i no ajudà la rebellió de Cuba contra Espanya 1895-97
William Wyndham Grenville
Història
Política
Polític britànic, baró de Grenville.
Membre del Tory Party, fou ministre d’afers estrangers 1791 Partidari de bon principi de la neutralitat, l’expansionisme francès li féu adoptar posicions en pro de la guerra Davant l’oposició del rei Jordi III a l’emancipació dels catòlics, dimití 1801 però, a causa de la seva influència entre els conservadors, fou nomenat cap de govern 1806-07 i aconseguí l’abolició del tràfic d’esclaus
Guillem II de Sicília
Història
Rei de Sicília (1168-89).
Fill de Guillem I, el succeí sota la regència de la seva mare, Margarida de Navarra, fins el 1171 Era príncep de Tàrent des del 1157 Inicià una política d’expansionisme conflictes amb l’emperador Frederic I, atac a Egipte, intervenció a Bizanci de resultats infructuosos El 1186 féu la pau amb l’emperador, el fill del qual, el futur Enric VI, es casà amb la seva tia i hereva Constança Es casà 1177 amb Joana, filla d’Enric II d’Anglaterra
Robert Arthur Talbot Salisbury
Història
Polític britànic conservador.
Fou secretari per l’Índia en els gabinets de Derby 1866-67 i Disraeli 1874-78 Ministre d’afers estrangers, s’ocupà de moderar l’expansionisme rus i, més tard, des del seu càrrec de primer ministre 1885, orientà la seva acció política cap al desenvolupament de l’imperi Britànic defensà la unitat búlgara enfront d’una Europa hostil annexà l’Alta Birmània a l’Imperi impulsà la colonització de l’Àfrica Kenya i Uganda, 1888 Zanzíbar, 1890 Nigèria i de l’Orient Mitjà Xipre, Egipte Durant el seu tercer ministeri hagué d’orientar-se cap a Europa, a cercar uns difícils acords que…
Gyula Andrássy
Història
Polític hongarès, comte d’Andrássy.
Entrà a la dieta 1847 i participà en la revolta contra Àustria 1848 En avortar el moviment d’independència hongarès s’exilià a París 1849, on romangué fins que l’emperador Francesc Josep l’amnistià 1858 Fou novament membre de la dieta 1861 i vicepresident de la cambra de diputats 1865 Intervingué en la signatura del compromís constitucional austrohongarès del 1867 Del 1867 al 1871 fou primer ministre de l’imperi austrohongarès i des del 1871 fins al 1879 ministre d’afers estrangers Durant la guerra Francoprussiana 1870-71 mantingué la neutralitat austríaca i representà l’Imperi a les reunions…
Aleix II

Aleix II
© J. Makjm
Cristianisme
Nom de religió de l’eclesiàstic ortodox estonià Aleksei Rüdiger.
De família d’immigrants russos, el 1949 acabà els estudis al seminari de Leningrad actual Sant Petersburg i l’any següent fou ordenat de sacerdot El 1953 es graduà a l’Acadèmia de Teologia de la mateixa ciutat Nomenat successivament bisbe 1961, arquebisbe 1964 i metropolita 1968 de Tallinn, el 1986 esdevingué metropolita de Leningrad i Novgorod Mantingué bones relacions amb el règim soviètic, amb el qual àdhuc collaborà Aquests anys fou també administrador i membre del Sínode del patriarcat de Moscou , del qual el 1990 fou elegit Patriarca en successió de Pimen i, conseqüentment, cap de l'…
Hassan II del Marroc
Història
Rei del Marroc des del 1961.
Fou desterrat juntament amb el seu pare Muḥammad V 1953 i, en produir-se la independència del Marroc 1956, hi fou proclamat príncep hereu i cap de les forces armades 1957 Coronat rei a la mort del seu pare, el 1965 dissolgué el parlament i assumí tots els poders Sofrí atemptats 1971 i 1972, però en sortí illès Des d’aleshores, procurà de reforçar la seva omnímoda autoritat politicoreligiosa —malgrat ocasionals aparences parlamentàries— i de silenciar l’oposició interna, tant dels moviments d’esquerra com dels islamistes, mitjançant la repressió i una política exterior d’expansió territorial…
Winston Leonard Spencer Churchill

Estàtua de Winston L. S. Churchill a Londres
© Lluís Prats
Literatura anglesa
Política
Polític i escriptor anglès.
Fill de Randolph Henry Spencer Churchill Ingressà a l’exèrcit 1895 després d’uns estudis mediocres Fou corresponsal de guerra a Cuba i a l’Àfrica del Sud, on fou fet presoner pels bòers, però aconseguí d’evadir-se Diputat conservador 1900, simpatitzà amb Lloyd George, però abandonà el partit per unir-se als liberals Fou sotssecretari d’estat de colònies 1906, lloc des del qual defensà la Home Rule irlandesa i la concessió de l’autonomia als bòers Fou ministre de comerç 1908-10 i de l’interior 1910-11 Passà a l’almirallat 1911, des d’on preparà eficaçment l’armada per a la futura guerra…
Joe Biden
Política
Polític nord-americà, de nom complet Joseph Robinette Biden.
Provinent d’una família catòlica irlandesa, estudià a la Universitat de Delaware, on es graduà en ciències polítiques i història el 1965 Tres anys més tard es doctorà en dret a la Universitat de Syracuse de Nova York El 1969 inicià l’exercici de l’advocacia Afiliat al Partit Demòcrata, del 1970 al 1972 fou regidor pel comtat de New Castle Delaware El 1973 fou elegit senador per aquest estat, càrrec en el qual fou confirmat en les successives eleccions Al Senat presidí el Comitè Judicial 1987-95, el Comitè d’Afers Estrangers 2001-03 i 2007-09 i la Comissió de Control de Narcòtics 2007-09 El…