Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Josiah Royce
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Deixeble de Lotze, a Göttingen 1885-1914, capitanejà al seu país, des de la fi del s XIX, un moviment idealista d’inspiració hegeliana Professor a Harvard 1885-1914, afirmà que l’objecte de les idees no és extern a la consciència, ans és la plenitud que interiorment persegueixen i que les duu vers una totalització la consciència absoluta, Déu, comprèn tots els significats de les consciències finites i els processos temporals en què es realitzen La seva obra The Philosophy of Loyalty 1908 palesa l’orientació moral de tot el seu pensament Altres obres seves són The Religious Aspect…
Arnold Joseph Toynbee

Arnold Joseph Toynbee
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador britànic.
Estudià a Oxford i fou professor a la Universitat de Londres 1919-55 i director del Royal Institute of International Affairs 1925-55 La seva obra més important és A study of History 1934-61, en dotze volums, on, a partir d’un gran esforç d’erudició, intentà de presentar les etapes evolutives que, segons la seva concepció cíclica de la història, es repeteixen en cada civilització època de pertorbacions, estat universal i interregne, amb l’acció d’un proletariat intern i un proletariat extern Unes altres obres seves són War and Civilization 1951, An Historian's Approach to Religion…
Giovanni Gentile
Educació
Filosofia
Filòsof i pedagog italià.
Professor a Palerm, Pisa i Roma Ministre d’educació 1922-25, inicià 1923 la reforma escolar que porta el seu nom Idealista hegelià en el mateix sentit que Croce, la seva filosofia pren el nom d' actualisme L’acte pur, entès com un moviment que no depèn de res extern, és una manifestació de l’esperit i conté l’absolut A través de l’acte hom construeix l’experiència humana i fonamenta tota la realitat Es tracta d’una filosofia de l’acció, esdevinguda oficial del feixisme italià Entre la seva nombrosa producció cal esmentar La riforma della dialettica hegeliana 1913, Teoria…
Joan Colom i Naval
Política
Polític.
El 1976 es doctorà en ciències econòmiques, i n’ha estat professor a la Universitat de Barcelona Fou diputat pel PSC al Congrés dels Diputats 1982-86 i posteriorment al Parlament Europeu 1986-2004, on fou portaveu del grup socialista per als afers pressupostaris 1987-94 i membre de la Comissió de Control Pressupostari 1986-99, entre altres càrrecs Del 1999 al 2004 fou vicepresident del Parlament Europeu El 2004 fou nomenat síndic major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya càrrec que li fou renovat el 2007 i el 2010, i del qual fou rellevat el març del 2011 per Jaume Amat, i també…
Mateu Janés i Duran
Literatura catalana
Poeta.
La seva poesia, influïda per JM López-Picó i Carles Riba, deixa molt present l’ideari catòlic de l’autor El 1926 publicà La vida a contrallum , llibre que presenta un jo líric escindit entre carn i esperit, i lluitant pel triomf del darrer mitjançant l’evasió del món A Pels camins del món 1928, en canvi, el jo líric decideix sortir a cercar la pauen el món extern, però descobreix que aquesta només pot trobar-se en Déu A Murmuris de corn marí 1936 recull poemes escrits entre els anys 1929 i 1932, en els quals, seguint el to dels anteriors, el jo líric canta el seu anhel de puresa…
Bono
Música
Pseudònim del cantant de rock i filantrop irlandès Paul David Hewson.
El 1976 formà la seva primera banda de rock que, després de diversos canvis de nom, adoptà el d' U2 , de la qual és vocalista, líder i autor de la lletra de la majoria de les cançons Amb aquest grup, que ha esdevingut un dels més reeixits del rock-and-roll , ha guanyat un total de 22 Grammys fins el 2009, a banda de molts altres guardons Ha destacat també com a filantrop, impulsant un gran nombre de gires i concerts benèfics, entre els quals Live Aid 1984, Conspiracy of Hope 1986 El 2002 creà DATA, organització dedicada a combatre la pobresa, la sida i el deute extern a l’Àfrica…
José López-Portillo y Pacheco
Història
Política
Polític mexicà.
El 1945 s’afilià al Partido Revolucionario Institucional PRI, i aviat en fou un membre important Entre altres càrrecs públics, ocupà el de ministre de Patrimoni 1970 i el de secretari de Finances i Crèdit Públic 1973-75 Fou president de la república 1976-82, càrrec en el qual dugué a terme una ampliació del Parlament que garantís una representació mínima de l’oposició cosa que feia menys evident l’omnipresència del PRI Afavorí l’explotació i l’exportació de les reserves de petroli descobertes aquells anys als estats de Tabasco i Veracruz, però gran part dels beneficis d’aquest comerç foren…
Levy Patrick Mwanawasa

Levy Patrick Mwanawasa
© Comunitat Europea
Política
Polític zambià.
Es llicencià en dret el 1973, i el 1986 fou nomenat procurador general de l’estat, càrrec que exercí breument El 1989 defensà amb èxit un militar acusat d’alta traïció pel govern de Kenneth David Kaunda , fet que contribuí a la seva popularitat i comportà un fort impuls a la democratització de Zàmbia Posteriorment s’uní al Moviment per la Democràcia Multipartidista, encapçalat per Frederick Jacob Titus Chiluba , que guanyà les eleccions del 1991, i fou vicepresident fins el 1994, que dimití en desacord amb altres membres del govern Posteriorment ocupà la presidència de la Comunitat per al…
‘Abd al-Raḥmān II de Còrdova
Història
Emir d’Al-Andalus (822-852).
Successor del seu pare al-Ḥakam I de Còrdova , presidí una època de reorganització i centralització de l’emirat en adaptar les reformes i les modes que els califes abbàssides aplicaven a Bagdad Més ben dotat que el seu pare per a una política conciliatòria, el seu regnat es caracteritzà per una relativa tranquillitat interna Així i tot, hagué de fer front a diverses revoltes, com la del seu inquiet oncle ‘Abd Allāh al-Balansī , les baralles de les tribus àrabs al país de Tudmir, que l’induïren a enderrocar-ne la capital, Oriola, i a bastir Múrcia 825-831, la rebellió de Mèrida 829 i la de…
Bernat Tort
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (1146-63).
Fou el principal endegador de l’arxidiòcesi tant en l’aspecte intern com extern Establí el capítol de canonges 1154 sota la modalitat augustiniana i organitzà la demarcació de la diòcesi per mitjà de dues butlles del papa Anastasi IV del 1154, en les quals es detallen les parròquies de l’arxidiòcesi i gràcies a les quals féu notables reclamacions de parròquies als bisbats de Barcelona i de Vic, que només obtingué en part Malgrat tot, la delimitació fou imprecisa, com ho revela el plet que mantingué amb el bisbe de Barcelona per la jurisdicció del lloc de Santes Creus, on s’…