Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
George Hoyt Whipple

George Hoyt Whipple
© Fototeca.cat
Patologia humana
Metge patologista nord-americà.
Obtingué, juntament amb Minot i Murphy, el premi Nobel de medicina l’any 1934 pels seus estudis sobre el tractament de les anèmies pernicioses amb extrets hepàtics
John Macleod
Metge escocès.
Els seus estudis sobre l’acció dels extrets pancreàtics el portaren, juntament amb Banting i Best, al descobriment de la insulina 1921 L’any 1923 compartí amb FGBanting el premi Nobel de medicina
Joaquim Domene i Berga
Pintura
Pintor de formació autodidàctica.
Començà integrat en el grup D’ara 1968-73, realitzant unes obres en què és palesa una clara influència dels procediments del grafisme S'ha preocupat molt pel gravat, que ha conreat profusament La seva pintura actual es fonamenta en el dibuix, amb una utilització constant d’elements evocatius o simbòlics, principalment extrets de paisatges urbans
Charles Édouard Brown-Séquard
Biologia
Metge i fisiòleg francès.
Establí que l’origen de les fibres simpàtiques es troba a la medulla, fou el primer a demostrar que es pot provocar artificialment epilèpsia en animals i definí la síndrome originada per l’hemisecció de la medulla espinal En el camp de l’endocrinologia estudià les glàndules suprarenals i suggerí l’ús d’extrets de testicles per a afavorir el rejoveniment en humans
Felipe Martínez Marzoa
Filosofia
Filòsof gallec.
Catedràtic de filosofia a la Universitat de Barcelona des del 1986, el seu àmbit de treball és la història de la filosofia, on, seguint paràmetres extrets de Heidegger, ha desenvolupat una importantíssima tasca de relectura de les tradicions grega i moderna Destaquen entre les seves obres Historia de la filosofía 1973, Releer a Kant 1989, De Grecia y la Filosofía , 1990 i Cálculo y ser 1991
William Bosworth Castle
Metge nord-americà.
Fou professor a Harvard 1937 i autor de treballs bàsics sobre la fisiopatologia de les anèmies de tipus perniciós demostrà l’existència de l’anomenat factor intrínsec de Castle format en la mucosa gàstrica i duodenal, que copsa el factor extrínsec vitamina B 1 2 , necessari per a l’eritropoesi normal, com també la importància de l’administració d’extrets de fetge per al tractament d’aquestes afeccions
Konstanty Ildefons Galcyński
Literatura
Poeta polonès.
Els anys trenta tingué una estreta relació amb l’avantguardisme, especialment amb el grup ‘Kwadryga’ i durant la postguerra fou un dels poetes de més èxit amb reculls com Pieśni ‘Cants’, 1953 i Chryzostoma Bulwiecia podróż do Ciemnogrodu ‘Viatge de Chryzostoma Bulwiecia a Ciemnogrod’, 1954 En les seves obres barreja gèneres i registres molt diversos, amb preferència extrets dels mitjans de comunicació de masses, i mostra una inclinació per l’humor absurd i truculent, palesa també en els seus microdrames, d’entre els quals cal esmentar Zielona Gęś ‘L’oca verda’, 1956
Sylvio Lazzari
Música
Compositor italià.
Estudià dret, però a partir del 1882 es decantà cap a la carrera musical Fou alumne de César Franck i Ernest Guiraud a París, ciutat on desenvolupà principalment la seva carrera compositiva Gran admirador de R Wagner, guanyà fama en part gràcies a algunes òperes, com ara La lépreuse , estrenada a la capital francesa el 1912 i on es barregen les influències wagnerianes amb elements extrets de la música popular bretona, Le sautériot 1918 i La tour de feu 1928 També compongué algunes obres orquestrals, com per exemple Rhapsodie espagnole i Impressions , de cambra i per a piano
Manuel Puig
Literatura
Novel·lista argentí.
Aprofità elements extrets del redescobriment del pop i del kitsch per l’alta cultura, amb finalitat crítica En La traición de Rita Hayworth 1968 i a Boquitas pintadas 1969, novelles de fulletó deliberadament cursis, retrata la petita classe mitjana, burgesa, malalta de cinema i de tango En El beso de la mujer araña 1976, que reflecteix la problemàtica del marxisme i de l’homosexualisme dintre el clos d’un penitenciari, ateny una profunditat rarament aconseguida ha estat portada al cinema per HBabenco Altres obres seves són Pubis angelical 1979 i Maldición eterna a quien lea estas…
Marcel Pagnol

Marcel Pagnol
© Fototeca.cat
Cinematografia
Literatura francesa
Escriptor occità d’expressió francesa i autor cinematogràfic.
Es donà a conèixer amb l’obra satírica Les marchands de la gloire 1926, escrita en collaboració amb PNivoix Seguiren Jazz 1926, Topace 1928, un gran èxit dramàtic i la trilogia Marius 1931, Fanny 1932 i César 1937, evocacions pintoresques i costumistes de la vella ciutat de Marsella En el camp cinematogràfic, desenvolupà una gran activitat amb la creació de films extrets de les pròpies obres i també de les d’altri Després de Le premier amour 1948, Fabien i Judas 1956, el millor de la seva producció són les peces narratives, en les quals evoca la seva infància La gloire de mon…