Resultats de la cerca

Durant la dècada de 1980 revisà físicament els púgils abans dels combats Fou directiu de la Federació Catalana de Boxa, que presidí 1981, 1982-84 en dues etapes

Succeí el seu pare, Frederic V A causa de les seves malalties i els seus desequilibris mentals, abandonà el govern a les mans de diversos consellers, fins el 1784, que, ja incapacitat físicament, cedí la regència al seu fill Frederic VI

Es féu conèixer com a dibuixant a Fulls d’Art 1905 Estrafet físicament, formà part de la bohèmia negra modernista de Barcelona Per tal de sobreviure falsificava teles i retaules antics Sembla que escriví algunes peces dramàtiques, i dirigí la revista La Sardana 1908

En les seves novelles Un rêve québécois 1972, Don Quichotte de la démanche 1975 i Les grands-pères 1978, entre d’altres, presenta sempre la contraposició de dos móns íntimament units els personatges quebequesos, purs, però tarats físicament o psicològicament, s’evadeixen de l’existència, descrita de forma quasi naturalista, a través de la fantasia eròtica

Fou un dels còmics més populars del cinema mut Creà un personatge mig ingenu mig optimista, caracteritzat físicament per les ulleres rodones i el barret de palla, i tingué un gran èxit entre el 1922, i la fi del cinema mut Actuà a Safety Last 1923, Hot Water 1924, The Kid Brother 1927, Welcome Danger 1929, Movie Crazy 1932, etc Harold Lloyd’s World of Comedy 1961 fou un muntatge antològic de seqüències de les seves pellícules

Fou un dels més grans oradors de la història parlamentària britànica Elegit diputat per primera vegada el 1735, la seva carrera fou blocada durant molt de temps a causa de l’enemistat de Jordi II Vicetresorer d’Irlanda i tresorer general de l’exèrcit 1746, esdevingué un personatge molt popular gràcies a una honestedat poc corrent Nomenat primer ministre 1756, el rei el destituí l’any següent, però fou cridat novament setmanes més tard per formar un govern sota la presidència nominal del duc de Newcastle Dirigí, amb èxit, la guerra dels Set Anys 1756-63 Després de dimitir el 1761, presidí un…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena i en la seva joventut el seu treball es feu notar pel contrast amb l’ accionisme  aleshores vigent a la seva ciutat Interessat per la filosofia postexistencialista francesa, Freud i Wittgenstein , desenvolupà la seva obra des d’una pluralitat de mitjans, però sobretot des de l’escultura, en la qual emprà amb preferència materials com el guix, el paper maixé, el filferro o l’alumini Creà tant obres individuals com sèries, installacions o environaments i de manera més ocasional utilitzà també el mobiliari o el vídeo Al llarg del seu treball fou…

Una de les dives més destacades de l’òpera del Barroc, inicià la carrera el 1716, o potser una mica abans, cantant als teatres de les principals ciutats del nord d’Itàlia Al cap de pocs anys ja ostentava el títol de virtuosa di camera de la duquessa Violant de Toscana Es casà amb el compositor Pietro Giuseppe Sandoni Sense ser una gran actriu ni una dona bonica, el seu cant expressiu i matisat, una gran facilitat tècnica, la seva naturalitat en les ornamentacions i la seva afinació acuradíssima, la convertiren en un ídol de l’escena europea La seva fama, però, la hi proporcionà sobretot l’…

El seu nom veritable era Manuel Rodríguez Aguilar, que canvià pel de Manuel García Aquest canvi fou motivat, segons algunes hipòtesis, pel trencament de relacions amb la seva família Després d’uns quants anys d’estudis musicals a Sevilla, el 1797 es casà a Cadis amb Manuela Morales, actriu i filla d’actors Amb ella es traslladà a Madrid i tots dos entraren en la companyia de Francisco Ramos Aviat, però, passaren a treballar al Teatro de Los Caños del Peral i fou allí on el 1799 García tingué el seu primer paper important, en Nina de G Paisiello, i on, el 1801, cantà en l’estrena a la…

Vida Estudià violoncel i composició al Conservatori de París Exercí com a professor de l’Escola Normal de Música de l’esmentada ciutat, i com a director de l’Escola d’Art Martenot de Neuilly Creà l’instrument electrònic ones Martenot , que presentà a l’Òpera de París l’any 1928, l’únic d’aquella època que encara s’utilitza Molts compositors escriviren obres per a ones Martenot, com D Milhaud, O Messiaen, A Jolivet, A Honegger o E Varèse, entre d’altres El mateix inventor, juntament amb la seva germana Ginette, era concertista d’aquest instrument També amb la collaboració de Ginette creà el…