Resultats de la cerca

Viatjà per l’Índia 399-414 i recollí molts llibres sagrats Escriví un relat del seu viatge, el Fo-Guo-ji, que constitueix un dels documents més importants sobre l’Índia antiga

S’inicià a La Salle Bonanova, i després de passar pel CT Barcino, l’any 1962 s’incorporà al Club Joventut de Badalona Debutà en el primer equip la temporada 1963-64 i fou subcampió de Copa 1966 i campió de Lliga 1967 Fitxà pel Picadero 1967-70, amb el qual assolí la Copa 1968, i retornà a la Penya 1970-71, on es retirà Fou internacional absolut en nou ocasions i disputà el Campionat d’Europa 1965 El 1979 presidí el comitè d’apellació 1990-95 Fou conseller del Joventut de Badalona 1995-96 Es reincorporà a la FCBQ el 1998 com a secretari de la junta directiva Fou vicepresident 2002-10 i, al…

Publicà poemes a En Patufet i Mont-Sant , collaborà a El Llamp  i dirigí la revista de Falset  Priorat  1931-36 La seva poesia, impregnada de religiositat i d’amor al camp, evoluciona des d’un estil i una temàtica vuicentistes cap a una expressió lírica de to simbolista És autor de Les hores dolces 1920, Elegia del Priorat i altres versos 1927, La mala collita 1930 i El Crist de la solitud 1936 En prosa publicà La gent d’“El Llamp” 1929, Instants 1932 i les impressions de viatge Terra castellana 1935 També estrenà les obres de teatre La vida de Santa Rosalia i El viure que no torna Fou…

El 1943 ingressà a l’Esbart Dansaire de Tarragona Tingué com a mestres Màrius Blanch, director de l’Esbart Sabadell Dansaire, Manel Comas, director de l’Esbart Verdaguer, Juan José Linares Martiáñez en la dansa internacional i Domènec Aleu, mestre de dansa a Tarragona El 1943 debutà com a director de dansa al Grup de Valls Seguiren l’Esbart Dansaire de Tarragona 1956-67, l’Esbart Dansaire de Vilabella 1968-72, el Grup de Danses de l’Aleixar 1970-78 i altres esbarts de les comarques tarragonines, entre els quals, novament, l’Esbart Dansaire de Tarragona des del 2007 Com a coreògraf s’inicià el…

Fill d’Ormazd II, fou un defensor aferrissat del mazdaisme i lluità sense treva contra els romans durant 26 anys Gràcies a un tractat de pau signat amb l’emperador Jovià 363, obtingué Nísibis i els territoris romans del Tigris, així com un cert poder damunt l’Armènia, on intentà d’introduir el zoroastrisme Gran constructor de ciutats, reconstruí Susa i fundà, entre altres, la metròpolis de Nīsābūr a Koràsmia Traslladà la residència de Selèucia a Ctesifont A partir del 340 perseguí aferrissadament els cristians El seu fill i successor, Sapor III 383-388, conclogué un tractat de pau amb Teodosi

Fill d’Ardašīr, fundador de la dinastia sassànida , lluità diverses vegades contra Roma i capturà l’emperador Valerià 260, que tingué presoner fins a la mort També combaté contra Síria i Armènia, territoris que hagué de cedir posteriorment Probablement fou ell —i no el seu pare— qui conquerí i destruí la ciutat de Hatra, a Mesopotàmia, capital d’un petit regne entre Pèrsia i l’imperi Romà També li ha estat atribuïda la fundació de Gondēšāpūr , ciutat famosa pel conreu de la ciència mèdica i la filosofia hellenísticooriental Afavorí la traducció d’obres gregues i índies

Fill de Šahryār i net de Cosroes II, essent infant pujà al tron, i no exercí mai el poder Immediatament s’inicià la invasió àrab vençuts els perses a Al-Qādisiyya 636 i ocupada Selèucia i Ctesifont 637, els seus exèrcits foren derrotats a Nehavend 642 Cercà refugi d’una província a una altra, fins que fou assassinat a Merv actual Mary, al Turkmenistan Els parsis de l’Índia continuen comptant els anys a partir de l’ascensió al tron de Yezdegerd

Fill de Bahrām V, combaté contra els kūshans, els huns i els bizantins, i perseguí cristians i jueus Hom no coneix gairebé res del seu regnat Fou succeït, successivament, pels seus fills Ōrmazd III i Fīrūz Peroz

Fill de Sapor III, menà una política intelligent per desfer-se del poder dels mags i parà la persecució contra els cristians, la qual cosa li valgué d’ésser anomenat bazāgar ‘el pecador’ pels mags i d’ésser lloat pels cristians Lluità enèrgicament contra la noblesa, i visqué en pau amb l’imperi Romà Sembla que fou assassinat a Khorāsān, i fou succeït per Bahrām V, un dels seus fills

Sàtrapa de la Lídia i la Cària 413, fou substituït per Cir II de Pèrsia 407 Durant la rebellió d’aquest contra el seu germà, ajudà Artaxerxes II a la batalla de Cunaxa tornà novament com a sàtrapa de la Lídia En la guerra entre Pèrsia i Esparta, fou vençut prop de Sardes per Agesilau 395 destituït per traïdor, fou dut a Colosses i executat pel sàtrapa Titraustes per ordre d’Artaxerxes