Resultats de la cerca

Des del 1963 recorregué els EUA i també el Canadà, cantant per tavernes, escoles, places, etc El 1968 collaborà amb Pete Seeger, que donà suport a la seva carrera És conegut sobretot per la cançó American Pie 1971, que dona nom al seu primer àlbum, homenatge al cantant Buddy Holly La cançó es convertí en una de les més populars del repertori nord-americà Altres àlbums són Tapestry 1972, Don McLean 1973, Playin’ Favorites 1973 i Chain Lightning 1980

Deixeble de TGarnier, fou Premi Roma 1920 i esdevingué un dels arquitectes oficials del moment pel seu eclecticisme, encobert d’aparences modernes, com el Centre de xecs postals a la rue des Favorites, a París 1932, o l’annex a la Bibliothèque Nationale, a Versalles 1933, o l’immoble que construí a la rue Guynemer, a París 1925, que esdevingué el prototip dels seus posteriors Cap de la reconstrucció de Nantes —a partir del 1945—, hi edificà l’hospital de la ciutat

Considerada una de les veus més importants de la història de l’òpera, ha estat una de les màximes exponents, dins la seva tesitura, del repertori verdià Desprès de guanyar la medalla de bronze del Concurs Txaivokski de Moscou, debutà en l’Òpera de San Francisco en el paper d’Azucena, d' Il Trovatore , paper que la donà a conèixer al món En el seu repertori figuren també òperes de Cilea, Mússorgski, Dvorák, Mascagni i Bellini Ha estat una de les mezzosopranos favorites del MET de Nova York i ha cantat sovint en el Gran Teatre del Liceu, que el 2009 li concedí la Medalla d’Or

Estudià amb la seva mare i oferí diversos concerts a Milà, Pàdua i Verona Debutà a Estocolm el 1905 interpretant el paper de Mimí a La bohème A partir del 1907 actuà sovint a la Komische Oper de Berlín, on es convertí en una de les cantants favorites del públic berlinès La temporada 1908-09 debutà a la Manhattan Opera House de Nova York i posteriorment actuà al Teatro alla Scala de Milà 1912 i a l’Òpera de París 1913 El 1916, a causa dels seus freqüents viatges a Alemanya, fou acusada de ser una espia alemanya i passà un any a la presó d’Ancona Després de la guerra prosseguí la…

Dedicada primerament al teatre, el 1957 començà a treballar en el cinema noruec, fins el 1966, que intervingué, ja a Suècia, en el film Persona , d’Ingmar Bergman, amb qui es casà, i passà a ésser una de les intèrprets favorites d’aquest director Altres films seus són Vargtimmen 1967, Skammen 1968, En passion 1969, Viskingar och rop 1973, Scener ur ett aktenskap 1974, Face to face 1976, The Serpent's Egg 1977, Höst sonat 1978, The Bay Boy 1985, Speriamo che sia femina 1986, Gaby 1986, Rose Garden 1989, The Long Shadow 1991, el documental Liv Ullman scener fra et liv ‘Escenes d’…

Es doctorà a la Universitat de Harvard, d’on fou membre del Research Center in Entrepreneurial History 1948-58 i professor des del 1964, després d’haver-ho estat a les universitats de Columbia 1952-58, Stanford 1957-58 i Berkeley 1958-64 Editor de la revista Explorations in Entrepreneurial History posteriorment  Explorations in Economic History , els seus treballs sobre història financera i empresarial en el procés de desenvolupament del capitalisme a l’Europa occidental també reflecteixen les actituds socials i culturals que acompanyaren els canvis que tingueren lloc al segle XIX Publicà,…

Estudià a la Fisk University i al City College de Nova York Professor de música, formà una orquestra d’estudiants, que aviat es professionalitzà La formació debutà al Cotton Club de Nova York el 1934, i començà a ser una de les favorites del públic Ben aviat assolí l’èxit discogràfic i durant els anys següents rivalitzà amb les orquestres de Chick Webb, Count Basie i Duke Ellington L’èxit del grup es degué, sobretot, als arranjaments de Sy Oliver, a la pulsació rítmica i a la brillant execució de la corda de saxos, qualitats que es mostren plenament en les peces Organ Grinder’s…

Besnet de Lluís XIV Es casà amb Maria Leszczy´nska, filla del rei Estanislau I de Polònia Durant la seva minoritat fou regent el duc Felip d’Orleans Deixà el govern en mans de privats i ministres, i portà una vida mundana, enmig d’una cort fastuosa on les seves successives favorites, entre les quals destacaren la marquesa de Pompadour i Madame Du Barry, gaudiren d’un poder absolut Del 1726 al 1743 detingué el poder el cardenal Fleury, que matingué l’estabilitat interior i la pau europea, excepte en la participació en la guerra de Successió de Polònia 1733-38, a favor del sogre…