Resultats de la cerca

El 1698 publicà, a Barcelona, un Tractatus de febre maligna Vicensi famosa , sobre una epidèmia ocorreguda a Vic L’obra suscità una viva polèmica i fou atacada per Ignasi Moreta i Marcià Homs, entre altres Fèlix Osona respongué amb un Appendix tractatus de febre 1700

Les seves investigacions en la primera clínica maternal de Viena i, després, al Rochuskrankenhaus de Pest li feren comprendre que la causa de la febre puerperal era la infecció provocada per les manipulacions dels mateixos metges i llevadores en les parteres Observà que la incidència d’infeccions en aquestes era molt superior quan havien estat ateses per metges que quan ho havien estat per llevadores, les quals es rentaven les mans amb més freqüència, hipòtesi que comprovà experimentalment el 1847 La seva obra més important és Die Ätiologie, der Begriff und die Prophylaxis des…

Descobrí 1887 l’agent causant de la febre de Malta Brucella melitensis i de la nagana Trypanosoma brucei

Pels seus estudis sobre la immunització activa en diferents malalties febre groga, entre altres rebé el premi Nobel de medicina l’any 1951

Fou director de la Revista de Ciencias Médicas  1877-1885 Autor d’estudis sobre les epidèmies de febre groga 1870 i còlera 1884 de Barcelona

Féu importants aportacions a la clínica i a la terapèutica diagnosi de la febre tifoide per la reacció d’aglutinació, vacunació contra la mateixa malaltia, diagnosi i tractament de nefritis, icterícies, micosis, etc

Hom li deu la descripció del bacil de la febre tifoide, l’especificitat del qual demostrà i per al qual donà una sèrie de mètodes de cultiu i aïllament És també autor de nombrosos treballs sobre el raquitisme i les seves relacions amb el cretinisme

Professor a la Universitat de Berlín, destacà com a clínic expert en l’exploració dels malalts i en la valoració del símptoma febre, fins aleshores poc considerat Fundador de la patologia experimental Gesammelte Beiträge zur experimentellen Pathologie , 1871, provocà pneumònies amb la secció dels vagues, experiment que ha esdevingut famós

Exercí a l’hospital militar de Figueres, al Rosselló i al Voló, i, després, a Vic El 1820 fou nomenat vocal de la Junta de Sanitat del Principat, i tingué una actuació destacada a Barcelona durant l’epidèmia de febre groga del 1821 Publicà Arte de desterrar y aniquilar las epidemias 1815

Fill de Martí Castells i Melchor Exercí a Lleida i a Barcelona Estudià els aspectes mèdics i socials de la prostitució Dirigí la Revista de Higiene y Policía Sanitaria  1889, que havia fundat, i el Boletín de la Academia de Higiene  1893 Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar