Resultats de la cerca

Fou el primer president de l’Esport Ciclista Cornellà 1993-2000 Des d’aquest càrrec organitzà diverses arribades de la Volta a Catalunya a Cornellà de Llobregat, diverses curses de tàndems en collaboració amb l’ONCE i proves femenines

Autodidacte Exposà escultures femenines de pedra i bronze a les Exposiciones Nacionales de Barcelona 1944 i Madrid 1945 S’integrà al grup Lais i fou un dels signants del Manifest Negre 1949 La seva obra es caracteritza per una certa influència arcaïtzant

Establert vora el riu Senegal, organitzà militarment els seus seguidors posteriorment es dirigí al nord, on sotmeté les tribus del Sàhara Occidental i s’apoderà del Magrib En morir, el succeí en el poder, després d’una sèrie d’intrigues femenines, Yūsuf ibn Tašfīn

Membre del Club Esportiu Dards Sant Andreu de la Barca, pujà al podi en diferents Campionats de Catalunya, tant en categoria individual com per parelles femenines, entre el 2007 i el 2010 Disputà la Copa del Món 2009 i diferents campionats internacionals amb la selecció catalana

Molt influït per Kiyonaga i deixeble de Shigemosa, se centrà en la pintura de figures femenines, com tots els artistes d' ukiyo-e Es distingí pel fet de treballar solament a base de grisos i verds Deixà la pintura per dedicar-se a la illustració de llibres, gairebé tots de poesia

Fitxà per l’EPIC 1991-96 Fou campiona d’Espanya 1991 i de Catalunya 1991, 1992 Posteriorment exercí d’entrenadora al CN Mataró, amb el qual guanyà dues Lligues femenines 2004, 2006 i tres Campionats d’Espanya 2004, 2005, 2011, així com diversos títols en categories de base També fou seleccionadora espanyola

Autodidacte, el 1936 es revelà a Barcelona dins la figuració classicitzant i arquetípica del Noucentisme A la postguerra practicà un delicat idealisme amb les seves exquisides figures femenines del món burgès, menestral i camperol, paralleles a la literatura de l’Escola Mallorquina Participà en el Grup dels Set 1948 Exposà a Barcelona i a Palma

Formà part del Club Esportiu Dards Sant Andreu de la Barca i guanyà el Campionat de Catalunya individual 2008, 2010, per parelles femenines 2007, 2009, 2010 i per parelles mixtes 2007 Disputà la Copa del Món 2009 i diferents campionats internacionals amb la selecció catalana En l’especialitat de dards de punta de plàstic assolí diversos campionats estatals i internacionals

La seva primera obra relacionada amb el naturalisme expressionista, és una sàtira de la vida social Deux modèles 1933, Musée National d’Art Moderne, París Més tard, féu temes religiosos i de circ, i, des del 1939, figures femenines sensuals amb grans efectes lluminosos La seva obra gràfica i d’illustració és molt important Les fleurs du mal, L’Enfer

Comte de Villèle Membre de la societat secreta dels Cavallers de la Fe 1813, fou ministre sense cartera 1820-21 i d’hisenda 1821 del govern de Richelieu President del consell de ministres 1822, portà a terme una política conservadora lleis sobre l’admissió de les congregacions religioses femenines, sobre la indemnització als emigrats i sobre la repressió del sacrilegi