Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Galileo Ferraris

Monument a Galileo Ferraris (Torí)
Física
Físic i enginyer italià, professor de física a l’escola de guerra i a l’escola d’enginyers de Torí.
Fundà la primera escola d’electrotècnia d’Itàlia 1886, que portà el seu nom Membre de l’Accademia delle Scienze de Torí, és conegut pel descobriment dels camps magnètics rotatius, d’on deduí un gran nombre d’aplicacions als motors elèctrics, que foren la base del transport de l’energia elèctrica a distància i que generalitzaren la utilització dels transformadors
Sílvia Gasset i Tàpias
Música
Soprano.
Estudià cant al Conservatori Municipal de la seva ciutat natal, on fou deixebla de C Badia i de M García Morante, amb qui es formà en el repertori liederístic Posteriorment amplià la seva formació amb M Mayska, F Ferraris i T Menotti Ha actuat arreu de Catalunya, a Suïssa i a Itàlia, combinant el repertori operístic i el recital de lied i cançó Ha intervingut en diverses produccions del Gran Teatre del Liceu, com Electra , amb la qual debutà el 1975, Parsifal i Madama Butterfly , entre d’altres Des del 1981 presideix Òpera de Cambra de Catalunya, institució a través de la qual promociona…
Vittorio Gregotti
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista italià.
Després de graduar-se a l’Institut Politècnic de Milà 1952, del 1953 al 1968 collaborà amb L Meneghetti i G Stoppino i el 1974 fundà el despatx d’arquitectura Gregotti Associati, del qual fou president També fou professor de composició arquitectònica a la Universitat de Venècia i a les facultats d’arquitectura de Milà i Palerm El 1964 guanyà el Gran Premi de la Triennal de Milà i del 1974 al 1976 fou director de la secció d’arquitectura i arts visuals de la Biennal de Venècia Entre les seves realitzacions, que s’inscriuen dins els corrents tendents a la superació del racionalisme, sobresurten…