Resultats de la cerca

Estudià a Lió, on fou degà de l’internat i cap de clínica de la facultat De retorn a Perpinyà, fou cap de servei de l’hospital de Sant Joan Publicà una gran quantitat de treballs professionals Mecenes, escriví nombrosos articles sobre artistes Fou conseller de cultura de l’ajuntament de Perpinyà i un dels organitzadors dels festivals Casals a Prada, sobre els quals publicà Histoire des festivals et d’une amitié

Fou alumne de Lily Laskine al Conservatori de París Es diplomà el 1950 amb un primer premi en arpa i es perfeccionà amb Pierre Jamet Membre fundador de l’Orquestra de París 1967, destacà fonamentalment per les interpretacions de música contemporània, sovint com a membre de formacions com le Domaine Musical, Ars Nova i Musique Vivante També actuà com a solista en festivals de música contemporània -entre d’altres, els de Darmstadt i Donaueschingen- i en altres festivals, com el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença o el Festival de Varsòvia El 1972 fundà…

Estudià música a Bayreuth i fou alumne del cèlebre director d’escena Emil Preetorius a Berlín Juntament amb el seu germà Wieland, fou el responsable de la represa dels Festivals de Bayreuth el 1951, any a partir del qual en compartí la direcció El 1966, quan Wieland morí, quedà com a únic director, càrrec que exercí fins el 2008 Les seves primeres activitats professionals foren en muntatges del seu germà i el 1953 estrenà la seva primera producció en solitari, Lohengrin Tot i la clara influència de Wieland, les primeres produccions de Wolfgang tenien encara un cert regust…

Nét de Richard Wagner i fill de Siegfried Wagner, cresqué amb els Festivals de Bayreuth, en els quals tingué ocasió de conèixer escenògrafs tan cèlebres com Emil Preetorius i Alfred Roller S’inicià professionalment al final dels anys trenta, i una de les primeres feines com a professional foren els dissenys per a una producció de Parsifal 1937 El 1951, juntament amb el seu germà Wolfgang, reprengué les activitats dels Festivals, interromputs durant la Segona Guerra Mundial Durant els anys que es mantingué en el càrrec de codirector 1951-66, les representacions…

Estudià a l’Escola de Música de Galles i a la Guildhall School of Music Debutà el 1990 com a Guglielmo Così fan tutte a l’Òpera Nacional Gallesa, i tres anys més tard es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres com a Fígaro Les noces de Fígaro Des de llavors ha esdevingut un dels barítons més sollicitats de la seva generació en l’escena operística internacional i també en l’àmbit dels enregistraments fonogràfics Ha cantat en cèlebres teatres d’òpera, com el Metropolitan de Nova York i l’Òpera de Viena, i en importants festivals, entre els quals hi ha el…

Professor i director de l’escola de pilots de l’Aeroclub de Catalunya 1936, dirigí el butlletí Aviació Després de la guerra civil de 1936-39 creà una escola de vol i reorganitzà l’Aeroclub de Catalunya, que es convertí en Aeroclub de Barcelona-Sabadell Organitzà els festivals internacionals d’aviació 1956 i 1958

De formació artística, triomfà als festivals de Venècia, amb Ivanovo destvo ‘La infantesa d’Ivan’, 1962, i de Canes, amb Andrej Rubl’ov 1969, i es convertí en un dels millors cineastes soviètics contemporanis El seu lirisme intellectualitzat i crític prosseguí amb Solaris 1972, Zerkalo ‘El mirall’, 1975, Stalker 1979 i Offert ‘El sacrifici’, 1986

Membre del Club d’Esquí Port-Ainé Pallars, participà en la prova de big air del Campionat del Món júnior 2007 És un dels surfistes més destacats en l’àmbit estatal i forma part de l’equip ASP Snowparks, amb qui ha participat en nombrosos festivals i proves especialitzades Treballa al refugi de muntanya d’Amitges

Fou cofundador del Club Natació Barcelona i intervingué en el primer partit oficial jugat a la platja de la Barceloneta al juliol del 1908 D’aleshores ençà participà en tots els festivals celebrats pel club fins a la trobada CN Barcelona-Herculis de Mònaco, celebrada al juliol del 1914 i que marcà un punt d’inflexió per a futures activitats internacionals

Vida Estudià al Centre Calassanç dels Escolapis de Sarrià que esdevingué l’ESCAC, on s’especialitzà en direcció de fotografia 1990, i hi donà classes durant el període 1991-99 El 1993 realitzà un curs de perfeccionament a la Universitat de Belles Arts de Budapest i debutà illuminant curts com Walter Peralta 1993, Jordi Mollà, nominat al Goya 1993 i premi a la millor fotografia als festivals de Jerusalem i Girona Doctor Curry 1997, David Alcalde, millor fotografia als festivals d’Alcalá de Henares i Girona, i Génesis 1998, Nacho Cerdá, nominat al Goya 1998 Però el reconeixement l’…