Resultats de la cerca

Els seus estudis sobre els embrions d’ocells i mamífers el portaren a distingir i a batejar amb els mots universalment acceptats d’ectoderma, mesoderma i endoderma les tres capes germinatives Untersuchungen über die Entwicklung der Wirbelthiere , 1845 Són conegudes amb el seu nom fibres de Remak les fibres nervioses sense mielina que prolonguen els ganglis simpàtics

Professor a Breslau i a Praga, on fundà sengles instituts d’investigació, destacà per les seves investigacions citològiques descobriment del nucli en l’ou dels ocells, aplicació del micròtom, invenció del terme protoplasma 1839, descripció de les cèllules de Purkinje de l’escorça del cerebel, de les fibres de Purkinje o fibres musculars modificades del cor, etc i pels seus treballs de fisiologia, com l’acció del pàncrees en la digestió de les proteïnes i sobretot els estudis sobre la visió partint de les teories de Goethe

Amb JErlanger investigà l’electrofisiologia de les fibres nervioses, i ambdós reberen el premi Nobel de medicina el 1944 També en collaboració amb JErlanger publicà Electrical Signs of Nervous Activity 1937

Educat a Cambridge, fou ajudant de William Bragg a la Royal Institution Fou elegit fellow de la Royal Society i director del Textile Physics Research Laboratory el 1940 Mitjançant raigs X aprofundí l’estudi de les estructures de les proteïnes i dels alts polímers, en particular de les fibres tèxtils

Professor de química industrial a Torí i a Milà, s’especialitzà en l’estudi de les macromolècules i descobrí la polimerització estereospecífica i la fórmula de fabricació de diverses fibres tèxtils i gomes sintètiques de variades aplicacions pràctiques Rebé el premi Nobel de química l’any 1963, juntament amb l’alemany Ziegler

Fou, juntament amb Malpighi, un dels creadors de l’anatomia vegetal i precursor de la histologia introduí el mot teixit per a referir-se a l’agrupació més o menys homogènia de cèllules o fibres Després d’exercir la medicina a la seva ciutat natal, anà a Londres i ingressà a la Royal Society, de la qual fou secretari

Establí que l’origen de les fibres simpàtiques es troba a la medulla, fou el primer a demostrar que es pot provocar artificialment epilèpsia en animals i definí la síndrome originada per l’hemisecció de la medulla espinal En el camp de l’endocrinologia estudià les glàndules suprarenals i suggerí l’ús d’extrets de testicles per a afavorir el rejoveniment en humans

Professor a les universitats de Cornell 1948-56 i de Stanford des del 1961, fou un pioner en la recerca sobre la constitució i les propietats de substàncies constituïdes per macromolècules com el cautxú, plàstics, fibres, proteïnes, etc estudià també els mecanismes de polimerització i la teoria de les solucions Publicà Principles of Polymer Chemistry 1953 Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1974

Estudià a Madrid i a Lovaina Interessat pels problemes dels regadius i els nous conreus de fibres tèxtils, publicà Memorándum sobre el pasado, el presente i el porvenir de la Sociedad Canal de Urgel 1887, Crisi agrícola remeis 1888, Des agaves et de la possibilité de leur culture en Espagne 1883 i Bases para los proyectos de colonización y explotación del ramio en Venezuela 1888

Inicià la seva tasca d’investigació amb diversos treballs sobre la circulació sanguínia Traslladà el seu interès al camp de la neurofisiologia i estudià els fenòmens que tenen lloc a les fibres nervioses quan són estimulades per sota del llindar d’excitació, i també les diferenciacions funcionals al sistema nerviós central Per aquests darrers treballs el 1944 compartí amb HSGasser el premi Nobel de medicina